Dina Boluarte, cap de l’Estat peruà, promulgava este 14 d’abril la llei per la qual es modifiquen funcions i atribucions de l’Agencia Peruana de Cooperación Internacional (APCI), això és, l’organisme públic que supervisa a les ONG que reben fons procedents de la cooperació internacional. En paraules de la presidenta: “Esta llei vetlarà pel suprem interés de la democràcia, la unitat nacional i posar sota una revisió exhaustiva a una minoria d’ONGs que actuen en contra dels interessos del nostre país, sembrant odi i atacant el nostre sistema”. D’esta manera, Boluarte certificava un camí iniciat el passat 12 de març pel Congrés, que aprovava la nova Llei APCI amb 82 vots a favor.
No obstant això, la que públicament ha sigut defesa pels seus valedors com una norma que contribuirà a la transparència i la rendició de comptes entre les organitzacions receptores de cooperació internacional, ha sigut interpretada per les ONG defensores de drets humans i ambientals com un atac als col·lectius més vulnerables. D’ara en avant, trobaran més esculls per a accedir a la justícia, així com a altres servicis orientats a la promoció dels seus drets.
Rosa Castañeda, fundadora i directora executiva de Família Sana, organització creada en 1998 amb el propòsit de fomentar els drets i la salut integral de les dones més vulnerables de Cajamarca, localitat andina situada en el nord del Perú, ha viscut en primera persona els processos de control de APCI previs a la nova norma. D’acord amb ella: “Ja la nostra institució ha sigut fiscalitzada. Vam tindre una auditoria de APCI fa 5 anys i sí que la vam veure bastant agressiva. No m’imagine com serà ara”. I prosseguix: “Vivim en una societat bastant corrupta on sabem que el que té diners aconseguirà tot. El problema és amb les persones d’escassos recursos. Elles seran les més afectades”. Amb un 44.5% de pobresa, Cajamarca se situa com la regió més pobra del Perú, d’acord amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística i Informàtica (INEI)
Com explica Castañeda, els servicis de salut oferits per Família Sana són autosubvencionats. D’esta manera, els fons provinents de la cooperació internacional són emprats si és el cas per a activitats relacionades amb la informació, l’educació, la capacitació i l’activisme relatius a la promoció dels drets sexuals i reproductius i l’Educació Sexual Integral (ESI). “El nostre treball també és d’alguna manera polític. Tracta d’empoderar a les dones, que elles siguen capaces de manejar i controlar les seues vides com millor els sembla”. És, a més, un treball que cada dia es torna més ardu. Tal com precisa, “ara estem en una situació bastant difícil d’un atac enorme a tot el que siga l’enfocament de gènere, la salut sexual i reproductiva. Amb pena veiem que els grups conservadors són majoria”.
Via lliure per a la impunitat
En este nou marc normatiu, la cooperació internacional s’entén com un component de la política exterior de l’Estat peruà i, com a tal, “està orientada a captar en l’exterior recursos per al desenrotllament nacional, així com projectar l’oferta peruana de cooperació tècnica internacional, en el marc de les prioritats de desenvolupament nacional i de la política exterior”. En este sentit, la llei especifica: “Constituïx ús indegut, utilitzar els citats recursos [provinents de la cooperació tècnica internacional] per a assessorar, assistir o finançar, de qualsevol forma, o modalitat, accions administratives, judicials o d’una altra naturalesa, en instàncies nacionals o internacionals contra l’Estat Peruà”. En altres paraules, les ONG no podran accionar processos judicials o prendre qualssevol altres accions que s’interpreten com a contràries a l’Estat o algunes de les seues instàncies, deixant via lliure a la impunitat de greus violacions de drets humans.
Una desprotecció programada
És 29 de novembre del 2011. Cajamarca s’alça contra la posada en marxa del projecte miner Conga, impulsat per l’estatunidenca Minera Yanacocha. Durant la violenta repressió, la policia, que entre el seu arsenal compta amb fusells de llarg abast, dispara al llaurador i comerciant Elmer Campos, deixant-ho prostrat en una cadira de rodes per a tota la vida. No seria l’únic damnificat. Altres 14 defensors ambientals també van resultar ferits de gravetat
Quasi catorze anys després, el procés judicial continua. La defensa del Sr. Campos està a càrrec de l’ONG ambientalista Grupo de Formación e Intervención para el Desarrollo Sostenible (GRUFIDES) y la Coordinadora Nacional de Derechos Humanos (CNDDHH), els qui tracten de demostrar la responsabilitat dels alts comandaments de la policia nacional peruana en l’incident. Les dos entitats reben finançament procedent de la cooperació internacional.
No obstant això, la defensa del sr Campos podria perillar amb l’aplicació de la nova norma. Si bé esta no té caràcter retroactiu, en cas que les organitzacions promotores del cas necessitaren nous fons internacionals per a emprendre subsegüents accions legals, podrien trobar-se amb la negativa de la APCI. Així, d’acord amb la nova llei, totes les entitats hauran d’estar inscrites en el registre de l’agència de cooperació, requisit que anteriorment aplicava a les que comptaven amb beneficis tributaris. És més: la APCI comptarà entre les seues atribucions: “Donar conformitat prèvia a l’execució dels plans, programes, projectes o activitats registrades pels organismes que executen la cooperació tècnica internacional; així com als contractes, actes jurídics o administratius que celebren amb l’Estat”.
D’acord amb Deryck Alarcón, advocat i integrant de l’àrea legal de Grufides, este requisit estaria proscrivint en la pràctica el dret d’associació. En les seues paraules: “Es requerirà permisos per a executar les accions, executar el pressupost dels projectes aprovats. Estaríem a la mercè d’estos funcionaris de APCI per a l’execució, perquè si és que un executa sense eixa prèvia autorització de APCI està cometent una infracció”.
La llei, que contempla tres tipus de sancions (lleus, greus i molt greus), establix multes de fins a 500 UIT, xifra equivalent a 2675000 sols peruans, moneda usada al país llatinoamericà, o, dit d’una altra manera, 659350.32 euros. En este sentit, com afirma Alarcón: “Som organitzacions sense fins de lucre totes les associacions. En la realitat, seria desaparéixer, destruir a totes les organitzacions perquè no hi hauria la capacitat de pagament tenint una multa d’eixa quantitat. No és lògica, raonable ni proporcional”. L’advocat de GRUFIDES contrasta esta multa amb la rebuda per altres delictes: “Per exemple, si una ONG assistix en el juí als familiars per la matança dels 50 peruans en el context de les protestes per l’assumpció a la presidència de Dina Boluarte serà sancionada amb fins a 2675000 sols. Però a una persona que accepta que ha comés el delicte de mineria il·legal contra l’Estat, afectant l’aigua i la terra d’algunes comunitats, se li imposa com a acord reparatori, perquè s’acull a un principi d’oportunitat en reconéixer estar fent estes activitats, 2000 sols i damunt pagats en cinc quotes”.
Un escenari més complex per a la solidaritat
El desassossec generat davant la promulgació de la Llei APCI se situa en un panorama general cada vegada més complex per a la solidaritat internacional. Com indica la coordinadora de projectes d’una organització espanyola que coopera amb diverses ONG de defensa de drets humans al país llatinoamericà i que preferix guardar l’anonimat: “Estem veient amb molta preocupació el viratge quant a les polítiques de cooperació internacionals. Òbviament, el tancament de USAID genera un precedent. A la Unió Europea i també en molts governs autonòmics i regionals de l’Estat espanyol, està havent-hi una tendència a aprimar els recursos, però també a introduir altres variables que ja no són la solidaritat internacionalista tal com nosaltres entenem la cooperació. S’està insistint molt en el rol de les empreses. Es fica la paraula innovació. Ixen paraules com el retorn de la cooperació al país que dona”.
Mitjançant comunicats i pronunciaments les entitats de la societat civil espanyola, organitzades en espais com la Coordinadora de Entidades Extranjeras de Cooperación Internacional (COEECI), estan alertant sobre la situació. Com a expressa la portaveu de l’organització espanyola consultada, que, a més de la COEECI, forma part de la Xarxa EU-LAT i del Fòrum de ONGD espanyoles al Perú, les normes de joc de la cooperació peruana són més rigoroses d’algun temps ençà fins i tot abans de la promulgació de la nova Llei APCI. “Si l’any passat [des de APCI] van supervisar 83 projectes, enguany pensen supervisar 430 projectes. Això suposa el 300% més de projectes fiscalitzats. A més, volen anar als territoris a veure com s’estan implementant les accions. Fins ara no s’havien ficat en temes de fons i de continguts, però per la llista de projectes a auditar ens sembla que això va prenent un altre rumb”.
