Per primera vegada en 20 anys, la cooperació viu una reforma. L’avantprojecte de Llei arriba al Consell de Ministres i d’ací passarà a les Cambres. El contingut de la futura llei serà determinant per a aconseguir un sistema de cooperació a l’altura dels desafiaments globals.
La proposta esmenta la complexitat de les crisis que vivim, però l’aposta per un nou paradigma transformador de desenvolupament sostenible, justícia global i drets humans és limitada. El moment actual exigeix una legislació que garantisca l’enfocament feminista i ecologista, que aposte per promoure l’espai cívic i democràtic i la cultura de pau, que reforce el seu rol i impacte en la protecció i promoció efectiva dels drets de la infància i adolescència, que fomente una ciutadania compromesa amb els seus barris i amb el planeta. És necessari que l’avantprojecte concrete de manera clara aquestes qüestions.
L’avantprojecte estableix les bases per a promoure la coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible en l’acció exterior de l’Estat, així com la seua integració en els mecanismes d’implementació de l’Agenda 2030. Tanmateix, és impossible portar això a la pràctica sense una anàlisi de l’impacte de les polítiques públiques a nivell global. És necessari que l’Oficina d’Avaluació de la Cooperació Espanyola compte amb un mandat concret sobre aquest tema i recursos suficients per a donar compte de tal tasca.
El compromís del 0,7%
La Llei contempla l’objectiu d’aconseguir l’històric 0,7% de la Renda Nacional Bruta per a cooperació, i el 10% d’aqueixos fons a acció humanitària. Després de dècades sense que aqueix compromís s’haja complit, està bé que siga reconegut per llei, encara que sense un full de ruta que ho faça realitat pot quedar-se en una altra mera declaració d’intencions.
També és necessari destinar el 3% dels recursos d’Ajuda Oficial per al Desenvolupament a l’educació per a la ciutadania global. La implicació de la societat civil com a part rellevant de la cooperació és fonamental per a garantir una proposta realment transformadora.
Consulta la nostra anàlisi ací
El rol destacat de les ONG de Desenvolupament
En aquest àmbit, el paper de les ONG de Desenvolupament és determinant, tal com reconeixia recentment el CAD. La Llei reconeix aqueix rol, però ha d’anar més enllà i fomentar entorns que el promoguen; és una oportunitat per a definir clarament quina és l’aportació específica de les ONGD i de la societat civil.També és necessari que òbriga la porta a incentivar les donacions privades a la cooperació internacional.
En tot aquest puzle hi ha una peça que és senyal d’identitat del nostre país: la cooperació descentralitzada. És important que siga reconeguda i no es perda l’oportunitat de construir un model que passe d’un enfocament de coordinació a un de corresponsabilitat.
L’avantprojecte de Llei suposa un important avanç en comparació amb la Llei de 1998, ja que inclou la promoció dels drets de la infància, adolescència i joventut com un objectiu ple i un eix d’actuació transversal de la Cooperació Espanyola.
En la fase de tramitació parlamentària es podran detallar conceptes, de manera que s’aposte per sectors clau per a la infància, com l’educació, la salut, la protecció i la reducció de la pobresa. També podrà reforçar-se l’enfocament de gènere de manera que es reconega a xiquets, xiquetes i joves com a actors fonamentals en la defensa dels drets humans, el medi ambient, la igualtat i la justícia global.
Qüestions pendents i oportunitats
Existeixen algunes qüestions que han de ser abordades per a garantir una cooperació del S.XXI. La reforma de l’estatut de la AECID, la cooperació financera, l’estatut de les persones cooperants o la normativa de subvencions, són alguns assumptes que es pretenen desenvolupar en reglaments específics. La participació de la societat civil ha de ser assegurada tant en el diàleg previ als respectius reglaments, com en els diferents òrgans (AECID, Consell Superior) i instruments (cooperació financera).
És vital simplificar la burocràcia i alleugerir processos. Tots els actors del sistema, i, per tant, la política de cooperació en el seu conjunt, millorarien el seu impacte. La Llei General de Subvencions ha de ser reformada per a garantir la major efectivitat possible en els processos.
En relació a la cooperació financera (aquella que fomenta el desenvolupament a través d’inversions o transferències), ha de ser integrada en el conjunt del sistema de cooperació en els seus objectius, estàndard i maneres d’operar. Això ha de ser assegurat de manera especial pel que fa a la garantia dels drets humans, la protecció del medi ambient i la transparència.
El moment per a realitzar aquestes modificacions és ara. La proposta que arribe al Congrés ha d’incloure qüestions que són fonamentals per a garantir una cooperació que responga les múltiples crisis que afecten milions de persones a tot el món.
