«Quan vaig arribar al projecte, tenia l’autoestima baixa. Hui, en acabar-lo, em sent valorada. Abans no era així. Gràcies al projecte, ara estic en un altre nivell. A la meua comunitat em diran modista». Amb aquestes paraules va concloure la seua intervenció Linet Buruti en la cerimònia de graduació d’un curs de confecció i costura. Per a ella, aprendre a cosir no sols ha sigut una nova habilitat, sinó també una forma de superar les dificultats d’una vida marcada per la precarietat i l’estigma.
Linet és una de les cent dones que participen en un programa integral d’apoderament liderat per Farmamundi juntament amb l’organització local Foundation for Health and Social Economic Development Africa (HESED), als assentaments urbans de Nairobi I Nakuru, a Kènia.
Linet, amb jaqueta roja, junt amb la resta de dones graduades i l’equip de HESED
Supervivència als marges urbans
Linet va nàixer a Mombasa, Kènia, però la seua història s’assembla molt a la de moltes dones refugiades que viuen a Nairobi: pors, somnis i una lluita constant per tirar avant. En aquests assentaments conviuen persones refugiades de Somàlia, Sudan del Sud, RD Congo o Etiòpia, amb població desplaçada interna. La vida allí no és fàcil: els recursos són escassos i la convivència, de vegades, complicada. L’estratègia de Farmamundi i HESED, finançada per la Generalitat Valenciana, es centra en garantir el dret a la salut i a una vida lliure de violència, especialment per a dones supervivents de violència sexual i de gènere.
Però el suport no es limita només a l’atenció mèdica o psicosocial. A través d’activitats que permeten generar ingressos, com la costura, la perruqueria o l’elaboració de cosmètics tradicionals com la henna, les participants intenten trobar una via per a millorar la seua situació. El programa dura tres mesos i inclou formació tècnica, una ajuda econòmica bàsica, acompanyament emocional i nocions bàsiques de finances. L’objectiu és que cada participant puga construir un mitjà de vida autònom i sostenible.
Linet i les seues companyes mostren un dels treballs fets al taller de confecció.
L’agulla com a eina de canvi
Linet es va casar en acabar l’escola primària. Va començar un curs de costura, però el va haver de deixar quan al seu primer fill —ara en té tres— li van diagnosticar espina bífida. La família del seu marit la va culpar per la malaltia del xiquet i, entre la càrrega dels cuidados i el rebuig, va quedar aïllada. Es van traslladar a Nairobi buscant ajuda per al seu fill i va ser derivada a HESED per problemes de nutrició. Allí, més enllà de l’atenció sanitària, va trobar la possibilitat de tornar a cosir i recuperar una mica de confiança, en un moment en què, a més, el seu marit havia perdut la faena.
Durant el curs de costura, impartit per formadores com Christine, les participants aprenen des de la confecció de peces bàsiques fins a peces tradicionals com les túniques deera. «Moltes arriben sense confiar en elles mateixes, però quan veuen el que poden fer, alguna cosa canvia», explica Christine, una de les responsables del programa de formació.
Linet, que ja tenia alguna experiència, va aprofitar l’oportunitat per a millorar. Confeccionava cada disseny per duplicat: un per a ella, un altre per a la seua filla. «Vull que els meus fills vegen de què soc capaç», deia. A poc a poc, va anar dominant noves
tècniques i recuperant la confiança.
Linet cosint durant una de les classes que imparteixen Hesed i Farmamundi.
Formació empresarial i suport psicosocial
Gràcies a la corresponsabilitat del seu marit, Linet també assistia els divendres a un mòdul sobre xicotets negocis. Allí va aprendre a calcular preus, separar els diners de casa I del negoci, i a tractar millor els clients. Aquestes eines li serviren per a millorar el seu petit negoci de venda de snacks, que combina amb la costura.
El programa també inclou sessions de suport psicològic, tant individuals com en grup. Al principi, Linet estava esgotada. Després de tres mesos, es notava el canvi. «Ara la veig amb més claredat i objectius», apunta una de les terapeutes.
El marit de Linet en la cerimònia de graduació de la seua formació.
Transferències monetàries: dignitat sense condicions
Un altre component del programa són les transferències en efectiu. Durant sis mesos, les participants reben una quantitat que poden utilitzar segons les seues necessitats. Linet va usar el primer pagament per a reactivar el seu negoci de snacks i alleujar la pressió econòmica. Després, va prioritzar l’estalvi, l’escola i reposar mercaderia. «Ara tinc un lloc i un para-sol. Sé quant guanye i com reinvertir-ho en les meues necessitats», explica.
Amb aquests suports, Linet guanya ara uns 12.000 xílings kenyans al mes (uns 88 euros),amb un xicotet marge de benefici. No és molt, però li permet pensar en el futur, com el desig de construir una casa al seu poble. «Ha aprés a mirar cap avant», comenta Christine.
El lloc de Linet, on ven comestibles i també cus.
Economia de les cures, economia del futur
La història de Linet exemplifica com els projectes de suport econòmic amb enfocament de gènere poden canviar la vida de les dones quan tenen l’oportunitat de prendre decisions I cuidar-se a si mateixes. Alguns dels productes que elaboren al taller, com coleters i polseres, es venen a la tenda solidària de Farmamundi. Cada venda és un xicotet pas per a
elles i les seues famílies.
En els últims tres anys, quasi 150 dones han passat pel programa d’Activitats Generadores d’Ingressos, partint des d’una situació sense recursos fins a aconseguir certa autosuficiència, amb ingressos, dignitat i autonomia. Com deia Linet, «abans no era així». Ara, amb agulla, fil i una mica d’ajuda, moltes dones estan canviant la seua vida i la de qui les envolta.
