ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats, va indicar el dia de hui que el nombre de persones que es veuen forçades a fugir de les seues llars no sols ha anat en augment any rere any en l’última dècada, sinó que també es troba en el nivell més alt des que es té registre. Aquesta tendència només podrà invertir-se amb un esforç concertat cap a la construcció de la pau.
A la fi del 2021, segons l’informe anual de Tendències Globals d’ACNUR, el nombre de persones desplaçades per les guerres, la violència, la persecució i les violacions als drets humans ascendia a 89,3 milions, és a dir, un 8% més en comparació amb l’any anterior i més del doble en relació amb la xifra de fa deu anys.
“En l’última dècada, les xifres s’han incrementat cada any. O la comunitat internacional s’uneix per a emprendre accions que permeten respondre a aquesta tragèdia humana, per a resoldre els conflictes i trobar solucions duradores, o aquesta terrible tendència continuarà”.
Des de llavors, la invasió russa d’Ucraïna – que va desencadenar una de la crisi de desplaçament forçat de major magnitud i ràpid creixement des de la Segona Guerra Mundial – i altres emergències, des del continent africà fins a l’Afganistan i en altres països, han fet que la xifra supere la dramàtica fita de 100 milions de persones.
“En l’última dècada, les xifres s’han incrementat cada any”, va indicar Filippo Grandi, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. “O la comunitat internacional s’uneix per a emprendre accions que permeten respondre a aquesta tragèdia humana, per a resoldre els conflictes i trobar solucions duradores, o aquesta terrible tendència continuarà”.
Més conflictes
D’acord amb el Banc Mundial, l’any passat es va caracteritzar pel nombre de conflictes nous que van sorgir i la quantitat de conflictes ja existents que es van exacerbar. Vint-i-tres països – la població dels quals, en conjunt, suma 850 milions de persones – van experimentar conflictes d’intensitat mitjana i alta.
Escassetat, inflació i crisi climàtica
Al mateix temps, l’escassetat d’aliments, la inflació i la crisi climàtica han accentuat les dificultats de la població i han afegit més pressió a la resposta humanitària en un moment en què es complica el panorama de finançament de moltes situacions.
El nombre de persones refugiades va augmentar a 27,1 milions en 2021. Les arribades es van incrementar a Uganda, Txad i Sudan, entre altres països. La major part de les persones refugiades van ser acollides novament per països veïns amb pocs recursos. De manera similar, el nombre de persones sol·licitants d’asil va arribar a 4,6 milions, és a dir, va pujar un 11%.
Desplaçament forçat
L’any passat es va veure també que, per quinzé any consecutiu, el nombre de persones desplaçades a l’interior dels seus propis països es va mantindre a l’alça fins a arribar a 53,2 milions. Aquest increment es deu a la recrudescència de la violència i els conflictes en alguns llocs, com Myanmar. A Etiòpia, el conflicte a la regió de *Tigray i en altres regions ha forçat la fugida de milions de persones dins del país. De manera similar, les tensions al Sahel han provocat nous desplaçaments interns, sobretot a Txad i Burkina Faso.
La velocitat i la magnitud del desplaçament forçat continua superant les solucions disponibles – com el retorn, el reassentament i la integració local – per a les persones desplaçades. No obstant això, aquest informe de Tendències Globals conté també indicis d’esperança. En 2021, van augmentar els retorns de persones refugiades i desplaçades internes, tornant a nivells anteriors a la COVID-19; a més, la repatriació voluntària es va incrementar un 71%, si bé la xifra continua sent modesta.
Exemples de solucions
“Encara que estem sent testimonis del sorgiment de noves i escruixidores situacions de refugiats, al mateix temps que unes altres es reactiven o continuen sense resoldre’s, també hi ha exemples de països i comunitats que treballen coordinadament per a trobar solucions en favor de les persones desplaçades”, va afegir Filippo Grandi. “S’està donant en diferents llocs, com per exemple la cooperació regional per a la repatriació de persones originàries de Costa d’Ivori. Però aquestes importants decisions han de replicar-se i ampliar-se en altres llocs”.
A la regió de les Amèriques també hi ha exemples de bones pràctiques. “De totes les persones refugiades i desplaçades per la força en el món, la cinquena part es troba en les *Americas”, va dir José Samaniego, director de l’oficina regional d’ACNUR per a les Amèriques. “Els esforços dels països de la regió per a regularitzar, brindar protecció i integrar localment a aquestes persones són exemples de solidaritat que requereixen major suport de la comunitat internacional”.
Així mateix, si bé s’estima que el nombre de persones apàtrides va augmentar lleugerament en 2021, al voltant de 81.200 persones van adquirir una nacionalitat o aquesta els va ser confirmada, la qual cosa constitueix la major reducció anual de casos de *apatridia des que va començar la campanya d’ACNUR #IBelong en 2014.
Informe Tendències Globals 2021 d’ACNUR – principals dades:
Al maig de 2022, més de 100 milions de persones havien sigut desplaçades per la força a tot el món a causa de la persecució, els conflictes, la violència, les violacions a drets humans o greus pertorbacions de l’ordre públic.
A la fi de 2021, la xifra era de 89,3 milions i inclou:
- 27,1 milions de persones refugiades: 1,3 milions de persones refugiades sota el mandat d’ACNUR i 5,8 milions de refugiats palestins sota el mandat de UNRWA
- 53,2 milions de persones desplaçades internes
- 4,6 milions de sol·licitants d’asil
- 4,4 milions de persones veneçolanes desplaçades a l’estranger
Quant a les persones refugiades i les veneçolanes desplaçades a l’estranger en 2021:
- El 83% van ser acollides per països d’ingressos baixos o mitjans.
- El 27% van trobar asil en països en vies de desenvolupament.
- El 72% viu en països veïns al seu país d’origen.
Països acollidors
Turquia va acollir a quasi 3,8 milions de persones refugiades, la major població en el món; li segueixen Uganda (1,5 milions), el Pakistan (1,5 milions) i Alemanya (1,3 milions). Colòmbia ha donat acolliment a 1,8 milions de persones veneçolanes desplaçades a l’estranger.
Per part seua, el Líban va acollir al major nombre de persones refugiades per càpita (1 per cada 8); li segueixen Jordània (1 per cada 14) i Turquia (1 per cada 23). En relació a la seua població nacional, l’illa d’Aruba ha donat acolliment al major nombre de persones veneçolanes desplaçades a l’estranger (1 per cada 6); li segueix Curaçao (1 per cada 10).
Països de procedència
Més de dos terços de les persones refugiades i desplaçades a l’estranger (és a dir, el 69%) provenia de només cinc països: Síria (6,8 milions de persones), Veneçuela (4,6 milions), l’Afganistan (2,7 milions), Sudan del Sud (2,4 milions) i Myanmar (1,2 milions).
Sol·licituds d’asil
Respecte a les sol·licituds d’asil, es van registrar 1,4 milions de noves sol·licituds. els Estats Units d’Amèrica va ser el país que va rebre el major nombre de sol·licituds individuals (188.900); li van seguir Alemanya (148.200), Mèxic (132.700), Costa Rica (108.500) i França (90.200).
A la fi de 2021, hi havia més de 1,1 milions de refugiats i sol·licitants d’asil d’El Salvador, Hondures i Guatemala a tot el món. Les sol·licituds d’asil presentades per persones de Nicaragua en 2021 van ser cinc vegades majors que l’any anterior.
Solucions
En 2021, 5,7 milions de persones desplaçades van retornar a les seues zones o països d’origen, de les quals 5,3 milions de persones eren desplaçades internes i 429.300 persones refugiades.
Més informació, en la web d’ACNUR.
