Les dones nigerines i la urgència de l’apoderament econòmic i polític

Davant la urgència de combatre les violacions sistemàtiques de drets de dones i xiquetes, les dones nigerines s’estan organitzant i estan liderant resistències en diferents contextos enfront d’aquestes violències.

L’ONG DIKO, sòcia d’Assemblea de Cooperació per la Pau a Níger, presenta la sèrie de vídeos “A Níger, elles decideixen”, amb testimoniatges en els quals queda patent la desigualtat estructural.

Sadaatou Namata, molinera del pueblo de Tokey (Níger) / Asamblea de Cooperación por la Paz.

A Níger, la societat civil s’enfronta a grans desafiaments, ja que és un dels països més empobrits i amb una de les bretxes globals de gènere més grans del món. Els indicadors de desigualtat són alarmants, sobretot referent a les dones i les xiquetes en el medi rural.

Les dones i les xiquetes es troben en un situació d’especial gravetat, ja que els seus drets són sistemàticament vulnerats: tenen un accés clarament inferior a l’educació, a la salut, al sistema de justícia i als recursos productius, entre altres. En un país amb el nombre més alt de matrimonis forçosos i precoços del món, amb una de cada quatre xiquetes obligades a casar-se abans dels 15 anys, combatre la desigualtat estructural de gènere es converteix en una necessitat. Una desigualtat estructural patent en els testimoniatges prestats per les dones que apareixen en els vídeos.

Davant la urgència de combatre les violacions sistemàtiques de drets de dones i xiquetes, les dones nigerines s’estan organitzant i estan liderant resistències en diferents contextos enfront d’aquestes violències. Des de diferents organitzacions, entitats i estructures comunitàries, treballen per a canviar les regles del joc, promovent l’escolarització de les xiquetes, la seua independència econòmica i, especialment, la participació política de les dones, clau per a la lluita contra les violència basades en gènere.

L’ONG DIKO, contrapart d’Assemblea de Cooperació per la Pau a Níger, creu fermament en què les dones han de ser considerades com a protagonistes i no com a beneficiàries. Per a això, l’ONG DIKO promou el desenvolupament autònom i democràtic a les regions on treballa.

“Formem a les dones perquè elles mateixes es facen responsables de les seues accions, de la seua lluita per a veritablement aconseguir un canvi positiu”, compte Rabi Yacouba, coordinadora de gènere de l’ONG DIKO, que se centra en promocionar els drets de les dones i les xiquetes. “Els demanem aportar una quota, en funció de les seues possibilitats per a constituir una caixa a nivell local perquè les dones tinguen accés a xicotets crèdits i duguen a terme el xicotet comerç”, explica Rabi Yacouba, que imparteix tallers de lideratge i d’organització associativa.

A Níger, se sol prioritzar l’escolarització dels xiquets, relegant a les xiquetes a rols de gènere considerats “més útils” per a elles com el matrimoni i les tasques domèstiques. De fet, solament el 14% de les dones estan alfabetitzades enfront del 42% dels homes. Una xifra que es desploma al 7% de les dones en el medi rural. No obstant això, quan aquesta tendència es trenca, l’impacte pot ser extraordinari.

Idi Halimatou Moussa és el clar exemple d’això. Ella va poder accedir a l’educació i va estudiar físiques i matemàtiques, a més d’un màster en microfinances, gràcies al suport familiar i al seu esforç. “El treball de cures no remunerat és la gran càrrega que pesa sobre totes les dones, però especialment sobre les dones rurals”, compte Idi Halimatou, qui és la coordinadora nacional del programa de dinamització econòmica de les dones rurals (RWEE) de l’ONU.

Alimentar a la família, cuidar dels seus fills, de les persones majors, dels malalts són tasques que normalment assumeixen les dones en l’àmbit rural. “Tot aquest treball no remunerat pes sobre elles i no els deixa ni el temps per a aprendre ni per a ocupar-se d’elles mateixes com a dones”, aclareix Idi Halimatou, qui després de casar-se i tindre fills, va combatre la pressió social, va trencar els motles i es va incorporar en el mercat laboral.

El cas de Idi Halimatou encara és l’excepció, ja que les dones són discriminades a l’hora d’accedir als recursos productius i controlar-los. En ser activitats esporàdiques i marginals, són percebudes com un complement al manteniment econòmic familiar, que és proporcionat principalment per l’home. No obstant això, tenen un impacte molt positiu en la variació de la dieta familiar, així com en l’escolarització en la salut dels seus fills i filles. “L’ús de la tecnologia els alleuja les tasques i els genera ingressos”, afig Idi Halimatou.

Fati Amadou, auxiliar de veterinària i professora en Foulon Koira (Niamey), comparteix l’impacte que va tindre en ella i en la comunitat el treball remunerat. “Va haver-hi un gran canvi, ja que gràcies a les nostres activitats aconseguim pagar l’escolarització dels nostres fills, però també el material escolar”. Puntualitza que s’ocupen de moltes de les necessitats dels seus fills i filles, “fins i tot sense que els nostres esposos s’adonen”. Per a Fati Amadou, aquestes activitats suposen un començament de la independència per a les dones nigerines.

Aissa Djaounga, membre de l’associació de dones de Banimaté (Say), explica que quan no realitzaven activitats que generaren beneficis, no eren considerades dins de la societat. “Gràcies a DIKO hem aprés com millorar les nostres vides a través de les condicions higièniques a casa, com llavar-se les mans, cuidar als fills i curar les malalties”, remarca Aissa Djaounga.

L’ONG DIKO, sòcia prioritària de l’ONU Dones Níger, també centra els seus esforços en el desenvolupament democràtic i amb això, a promoure la participació política de les dones. “Desgraciadament, les dones a nivell polític estem minoritàriament representades i això fa que no tinguem accés a la presa de decisions”, lamenta Hama Safiatou, qui és la tinenta d’alcalde de la comuna de *Say des de fa huit anys i la primera dona de la regió a entrar en política.

A Níger s’han produït importants avanços jurídics per a promocionar la participació política de les dones i, no obstant això, continuen estant dràsticament infrarepresentades en el govern, tant a nivell nacional com a nivell regional i municipal. “Hui dia, som catorze consellers en la comunitat de *Say i hi ha només dues dones. Desafortunadament, la segona dona mai ha anat a escola”, aclareix Hama Safiatou.

Davant la baixa participació política, és fonamental la labor de dones com Hama Safiatou, que reivindica el paper de les dones en la política i la seua participació activa com una condició indispensable perquè les dones accedisquen a posicions de poder des dels quals treballar pels seus drets. “Perquè hi haja una major implicació política de les dones, és necessari que s’interessen en el tema, que abracen la causa. Els drets no te’ls donen, s’arrabassen”, remarca Hama Safiatou.

, ,

Scroll to Top