Amb motiu del Dia Internacional de l’Alfabetització, Mans Unides posa l’accent a reclamar una educació inclusiva, equitativa, de qualitat, transformadora i sostenible per a totes les persones. En definitiva, «advoquem per una educació que possibilite una vida i un futur dignes per a totes les persones i comunitats», explica María José Hernando, del departament d’Estudis de l’ONG.
Per a Hernando no és «de rebut» que –segons les dades publicades per la UNESCO- més de 763 milions de joves i adults majors de 15 anys manquen d’habilitats bàsiques de lectura i escriptura, en un món en el qual la tecnologia avança amb passes de gegant, mentre un alt percentatge de la població «no ha pogut desenvolupar les habilitats que els permeten beneficiar-se d’aquests avanços». Perquè, exposa Hernando, «l’educació és un dret humà fonamental, que possibilita la realització d’altres drets».
En ple segle XXI, encara hi ha 244 milions de xiquets i joves sense escolaritzar. I, un número elevat d’aquells que sí que estan matriculats a l’escola, no han adquirit els coneixements necessaris de lectoescriptura i càlcul. «Això, que succeeix fonamentalment als països més empobrits, és un dels majors obstacles perquè aqueixes persones i societats puguen eixir de la pobresa i per a impedir que aquesta siga hereditària i es transmeta de generació en generació», explica María José Hernando.
Les grans desigualtats en matèria d’educació es manifesten fonamentalment en les dones i xiquetes, a pesar que «l’educació i l’alfabetització d’aquest 50% de la població redueix les xifres de matrimonis precoços infantils, millora les taxes de mortalitat materna i infantil i la nutrició i l’educació de les famílies». A més, una dona «educada» té moltes més possibilitats de participar en les decisions que es prenguen en el si de les seues famílies i les seues comunitats, assenyala Hernando.
L’educació és, també, un factor fonamental per a la creació de societats pacífiques i sostenibles. Així ho assegura la UNESCO, que incideix en què «els programes d’alfabetització ajuden a enfortir els valors democràtics, la convivència pacífica i la solidaritat comunitària». En aqueix sentit es manifestava el cardenal Berhaneyesus Souraphiel, arquebisbe d’Addis Abeba, en la seua visita a Mans Unides. L’educació és, segons el cap de l’Església catòlica etíop, l’única manera de canviar les actuals circumstàncies que enfronta el país de la Banya d’Àfrica, immers en una espiral de violència, que ha impedit a molts estudiants acudir a les aules durant quasi tres anys. «L’educació és clau per a combatre molts dels problemes sociopolítics i econòmics als quals s’enfronta Etiòpia», assegurava el prelat.
Per això, l’objectiu primer de les escoles catòliques és «educar als xiquets i xiquetes d’Etiòpia com a membres d’una sola societat, intentant previndre les diferències ètniques i regionals que després porten al conflicte», va declarar Berhaneyesus.
Mans Unides, «que aposta per un desenvolupament centrat en les persones i per a totes les persones», situa l’educació en un primer pla en la lluita contra la fam i la pobresa que va emprendre fa quasi 65 anys. Per a això, entre 2019 i 2022, l’ONG de l’Església catòlica ha aprovat 684 projectes educatius, per un import superior a 40 milions d’euros.
