L’Ajuda al Desenvolupament, lluny del compromís del 0,7%

Els països donants van augmentar els fons de cooperació un 4,4%, en 2021. Aquesta pujada es deu sobretot a les donacions de les vacunes contra la Covid-19.

La ajuda espanyola va créixer un 12,5%. Aquest increment també es deu als recursos per a fer front a la pandèmia; de fet, bona part d’ells es correspon amb la donació d’excedents de vacunes.

En plena reforma del sistema de cooperació, és urgent que el Govern destine a aquesta política pública els fons compromesos.

L’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels països donants va pujar un 4,4%, en 2021, fins a aconseguir els 179 mil milions de dòlars. Segons va anticipar ahir el CAD, tal augment es deu sobretot a les donacions de vacunes contra la pandèmia. Per a tal fi es van destinar 6,3 mil milions de dòlars, la qual cosa suposa un 1,3% del total de l’ajuda. La mitja mostra que els països han fet un esforç d’ajuda del 0,33% de la seua Renda Nacional Bruta, una quantitat molt allunyada del compromís del 0,7%, assumit fa 50 anys i renovat amb l’Agenda 2030. Només cinc països compleixen els acords: Dinamarca, Alemanya, Luxemburg, Noruega i Suècia.
Les vacunes engreixen les Ajuda al Desenvolupament espanyola

L’AOD espanyola va créixer un 12,5% en termes reals. Els fons van aconseguir els 3.542 milions de dòlars. Aquesta xifra significa que Espanya fa un esforç del 0,25% sobre la seua Renda. En valors absoluts, se situa en la dotzena posició i quant a l’esforç d’ajuda, ocupa el lloc 20 d’un total de 30 països.

L’augment de l’AOD és una bona notícia -tant pel que fa a l’ajuda bilateral com a la multilateral i especialment per la via de les donacions-. Per primera vegada en 10 anys, se situa per damunt dels 3.400 milions de dòlars (l’equivalent a 3.000 milions d’euros). No obstant això, l’impuls d’aqueix creixement es deu als recursos destinats a la pandèmia: 456 milions de dòlars. D’ells, a més, una bona part (268 milions) provenen de la donació dels excedents de vacunes. Contemplar aqueixos excedents de vacunes com AOD degrada la qualitat de l’Ajuda i així ho denunciem recentment. Són vacunes que no es van comprar pensant en l’interés dels països que finalment les van rebre. De fet, són un reflex d’un acaparament dels subministraments que ha tingut greus conseqüències en àmplies regions del planeta i que, a més, ha afectat negativament l’eficàcia del procés global de vacunació.

Com fem fa temps, exigim al Govern que complisca els compromisos adquirits en matèria pressupostària. Les institucions no han aconseguit encara recuperar-se de la “dècada perduda” i necessiten enfortir les seues capacitats perquè la nova llei i la reforma del sistema de cooperació responguen als reptes globals que enfrontem.

Un món complex que exigeix més compromisos

L’Informe del CAD assenyala que, des de 1960, l’AOD no ha deixat de créixer. De fet, s’ha doblegat des dels anys 2000 i incrementat un 20% des de l’adopció de l’Agenda 2030, l’any 2015. Recorda, a més, que per als denominats països menys avançats l’AOD suposa dos terços del seu finançament exterior.

Els fons destinats a acció humanitària creixen un 3,5% fins a aconseguir 18,8 milions de dòlars; això suposa un 10,5% del total de l’ajuda. Les despeses destinades a atendre persones refugiades, dins dels països donants, van ascendir a 9,1 milions de dòlars (5% del total). Aquesta xifra queda lluny dels 16 mil milions que va aconseguir en 2016 amb l’arribada a Europa de persones que fugien de la guerra a Síria. Encara que el CAD permet contemplar aquest tipus de fons com AOD, és una decisió molt qüestionada per les ONGD.

Els fons globals destinats a la resposta enfront de la pandèmia van aconseguir 18,7 milions de dòlars (10,5% del total). La novetat de 2021 és l’increment en la donació de vacunes: 857 milions de dosis valorades en 6,3 milions. La polèmica està en el fet que 357 milions de vacunes, valorades en 2,3 mil milions (1,3% del total de l’AOD), correspon a partides que els països rics van acaparar en el pitjor de la pandèmia i que després van donar quan ja no les necessitaven. Malgrat això, el CAD va acceptar comptabilitzar aquestes dosis com a ajuda a 6,71 dòlars cadascuna d’elles. Els països que han encapçalat aquesta pràctica són Alemanya, França, Espanya i Itàlia amb 1,5 mil milions d’AOD extra.

La cooperació bilateral es va realitzar fonamentalment a través de donacions (81%). Crèdits i inversions van suposar un 19%. El 30% de l’Ajuda es va gestionar a través d’institucions multilaterals (12,5% més que en 2020), amb especial protagonisme de les institucions europees, que són el tercer major donant global amb 19.027 milions d’euros, per darrere dels Estats Units i Alemanya. La Unió Europea -institucions comunitàries i països membres- continua sent el major donant global amb 81,3 mil milions (4,2% més que en 2020) i un 0,49% d’esforç d’ajuda.

Les ONG exigeixen un major compromís amb el finançament. “L’AOD és un recurs vital, que exerceix un paper únic en el suport a les persones més necessitades, per a ajudar a contrarestar els impactes continus de la pandèmia, els conflictes i la fragilitat persistents”. La Xarxa de referència de la societat civil en el CAD així ho assenyala en un comunicat. Recorden que els membres del CAD tampoc han complit el seu compromís de finançament climàtic de 100.000 milions de dòlars amb recursos nous i addicionals que es va recordar en la passada cimera de Glasgow (COP 26). Una falta de compromís alarmant just ara que l’IPCC assenyala que ens queden pocs anys per a superar les pitjors conseqüències de la crisi climàtica.

, ,

Desplaça cap amunt