Els deu homes més rics del món han més que duplicat la seua fortuna, que ha passat de 700.000 milions de dòlars a 1,5 bilions de dòlars (1.300 milions de dòlars al dia) durant els primers dos anys d’una pandèmia que ha empitjorat els ingressos del 99% de la humanitat i ha espentat a la pobresa a més de 160 milions de persones.
“Si aquests deu homes perderen demà el 99,999% de la seua riquesa, continuarien sent més rics que el 99% de les persones del planeta”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón. “Actualment, acumulen sis vegades més riquesa que els 3.100 milions de persones més pobres del món junts”.
Estimacions conservadores
En el nou informe d’Oxfam Intermón Les desigualtats maten, publicat amb motiu de la “Agenda de Davos” del Fòrum Econòmic Mundial, l’organització afirma que lluitar contra les desigualtats evitaria la mort de 21.000 persones al dia, o dit d’una altra manera, d’una persona cada quatre segons. Es tracta d’estimacions conservadores basades en el nombre de morts causades a nivell global per la falta d’accés a serveis de salut, la violència de gènere, la fam i la crisi climàtica.
“Mai ha resultat més urgent posar fi a unes desigualtats tan violentes i obscenes, trencant amb l’acumulació de poder i de riquesa extrema de les elits. No hi ha marxa arrere, és el moment d’impulsar mesures fiscals per a redistribuir aquests beneficis extrems i que es reintegren a l’economia real per a així salvar vides”, afig Franc Cortada.
Els milmillonaris
Des de l’inici de la pandèmia, a nivell mundial els milmillonaris han augmentat la seua fortuna en cinc bilions de dòlars, més que en els últims 14 anys acumulats. Es tracta del major increment de la riquesa dels milmillonaris des que es tenen registres.
Si, per exemple, s’aplicara un impost excepcional del 99% sobre la variació de la riquesa generada des del començament de la pandèmia pels deu homes més rics, serviria per a produir suficients vacunes per a tothom, així com per a finançar serveis de salut i protecció social universals, dotar de recursos les necessàries mesures d’adaptació climàtica i reduir la violència de gènere en més de 80 països. I així i tot, aquests homes continuarien tenint 8.000 milions de dòlars més que abans de la pandèmia.
Pandèmia de luxe
“Hi ha qui ha tingut una pandèmia de luxe. Mentre els bancs centrals i els governs dels països rics injectaven bilions de dòlars per a salvar l’economia, una gran part sembla haver acabat en les butxaques dels més rics que s’han aprofitat de l’auge dels mercats borsaris i altres actius. El resultat, més riquesa per a uns pocs i més deute públic per a tots. S’estima que la desigualtat entre països creixerà per primera vegada en una generació. Les vacunes són un imperatiu i una condició de mínims necessària perquè qualsevol país puga encarar la recuperació ja que encara hi ha milions de persones en el món que no tenen accés ni a una dosi”, afig Cortada.
Violència econòmica
Aquesta pandèmia s’aprofita de les desigualtats existents i ha posat de manifest la violència econòmica que s’acarnissa sobretot amb les dones i les xiquetes, així com amb les persones en situació d’exclusió i pertanyents a grups racialitzats. Cada nova ona de la COVID19 fa que augmente el pes del treball de cures no remunerat que recau sobre les dones i les xiquetes.
Ara es tardaran 135 anys a tancar la bretxa de gènere, i no 99 anys com s’estimava abans de la irrupció de la pandèmia. En 2020, les dones van perdre 800.000 milions de dòlars en ingressos, i hi ha 13 milions menys de dones amb treball ara que en 2019. La riquesa conjunta de 252 homes és major que la dels mil milions de dones i xiquetes que viuen a Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib.
La crisi sanitària generada per la COVID19 afecta especialment a grups de persones racialitzades. Als Estats Units, 3,4 milions de persones negres estarien vives hui si tingueren la mateixa esperança de vida que la població blanca del país, la qual cosa està directament vinculat al llegat històric del racisme i el colonialisme.
Espanya: plou sobre mullat
A Espanya, la pandèmia plou sobre mullat. Les polítiques d’austeritat implementades durant l’anterior crisi van suposar un descens continuat de la despesa sanitària pública total. Els anys de dinamisme econòmic previ a la COVID19 no es van traduir en una recuperació d’aquests recursos. “No ens podem permetre veure com s’enfonsa el nostre sistema públic de salut, mentre uns pocs veuen augmentar la seua riquesa. No és just.” afirma Cortada.
L’informe assenyala com les dues majors economies del món (els Estats Units i la Xina) ja han començat a plantejar-se polítiques per a reduir les desigualtats, inclosa l’aplicació de majors tipus impositius a les persones riques i de mesures per a acabar amb els monopolis. “Això ens permet tindre una certa esperança que puga sorgir un nou consens econòmic. La lluita contra la desigualtat ha de ser un element fonamental del rescat econòmic i els esforços de recuperació”, diu Franc Cortada.
“Els Governs mundials han de garantir que les persones i empreses més riques paguen els impostos que en justícia els corresponen i invertir aquests recursos recaptats en serveis de salut i protecció social universals, en mesures d’adaptació al canvi climàtic, i en prevenció de la violència de gènere, així com assegurar un accés universal a les vacunes contra la COVID19. Així mateix, és fonamental definir polítiques que garantisquen que les dones, les persones racialitzades i altres grups oprimits estiguen representats en tots els espais de presa de decisions”, subratlla Cortada.
Recomanacions
Oxfam Intermón recomana al Govern espanyol:
- Aprofitar l’oportunitat que brinda el pròxim Llibre blanc sobre la Reforma Tributària que està elaborant el comité de persones expertes per a avançar en la progressivitat i suficiència del sistema tributari espanyol en el seu conjunt.
- Garantir que els fons de recuperació de la Unió Europea (NGUE) siguen una oportunitat real i efectiva per a reduir les desigualtats, combatre els efectes del canvi climàtic i beneficiar a la població que es troba en major risc de vulnerabilitat.
- Reforçar les polítiques de protecció social, que durant la pandèmia s’han demostrat essencials per a reduir les bretxes socials existents al nostre país i que llastren el seu potencial en moments de recuperació econòmica. Oxfam Intermón insta que continue l’aposta per ampliar la cobertura i reforçar els sistemes de garanties de rendes.
- Continuar millorant la inversió en sanitat i educació, que s’han revelat com a realitats imprescindibles en la materialització dels drets socials, especialment d’aquells grups més vulnerables i que garanteixen que ningú es quede arrere amb independència del seu entorn socioeconòmic.
Notes:
- Els càlculs d’Oxfam es basen en les fonts d’informació disponibles més actualitzades i exhaustives. Les xifres sobre les persones més riques del món s’han extret de la Llista Forbes 2021. Les xifres sobre la riquesa s’han extret del Global Wealth Databook 2021 del Credit Suisse Research Institute. Les xifres sobre els ingressos del 99% de la humanitat procedeixen del Banc Mundial.
- Segons Forbes, a data de 30 de novembre de 2021 la riquesa dels deu homes més rics del món s’havia incrementat en 821.000 milions de dòlars des de març de 2020. Segons aquesta llista, els deu homes més rics són: Elon Musk, Jeff Bezos, Bernard Arnault i la seua família, Bill Gates, Larry Ellison, Larry Page, Sergey Brin, Mark Zuckerberg, Steve Ballmer i Warren Bufet.
- Segons Forbes, a data de 30 de novembre de 2021 la riquesa dels 23 espanyols més rics presents en la seua llista de milmillonaris s’havia incrementat en 27.900 milions de dòlars des de març de 2020. Les dades referides al nombre de persones que a Espanya es troben en situació de manca material severa procedeixen de l’última Enquesta de Condicions de Vida publicada per l’INE.
- Totes les xifres s’expressen en dòlars estatunidencs.
- Segons l’Informe global sobre la bretxa de gènere de 2021 del Fòrum Econòmic Mundial, la pandèmia ha fet retrocedir l’avanç per a tancar la bretxa de gènere: ara es tardaran 135 anys, enfront dels 99 anys abans d’aquesta. Aquest indicador compara l’evolució de les bretxes de gènere entre quatre dimensions clau (Oportunitat i Participació Econòmica, Assoliment Educatiu, Salut i Supervivència, i Apoderament Polític). La crisi de COVID-19 va fer perdre a les dones 800 000 milions de dòlars en ingressos en 2020, una xifra que supera al PIB combinat de 98 països.
- Als Estats Units, 3,4 milions de persones negres estarien vives hui si tingueren la mateixa esperança de vida que la població blanca del país.
- La proporció de persones amb COVID-19 que moren a causa del virus en països en desenvolupament és aproximadament el doble que en països rics.
- Malgrat les fermes recomanacions del FMI i de l’OCDE, molt pocs països rics han declarat tindre la intenció d’introduir o augmentar els impostos sobre la riquesa.
- L’1% més ric de la població mundial ha sigut responsable de més del doble de les emissions de carboni que els 3.100 milions de persones que conformen la meitat més pobra de la humanitat durant un període de 25 anys en què les emissions han aconseguit nivells sense precedents. Pot descarregar l‘informe d’Oxfam Combatre la desigualtat de les emissions de carboni.
- En 2030, la petjada de carboni de l’1% més ric del planeta serà 30 vegades superior a la compatible amb l’objectiu recollit en l’Acord de París de limitar el calfament global a 1,5 °C. La meitat més pobra de la població mundial continuarà produint emissions molt per davall dels nivells requerits per a no superar els 1,5 °C. Pot descarregar l’estudi Carbon Inequality in 2030, encarregat per Oxfam partint de la investigació duta a terme per l’Institut per a la Política Ambiental Europea (IEEP) i l’Institut de Medi Ambient d’Estocolm (SEI).
