Informe Davantera Sud 2022: ‘On habita l’oblit’

Els dispositius de control fronterer en les tanques, aigües pròximes a Melilla i en places menors de sobirania impedeixen que demanen protecció internacional a Espanya els qui no tenen mitjà de fer-ho en l’oficina d’asil en les dependències policials de Beni Enzar.

Casos observats de prop per l’equip de SJM a Melilla forcen a continuar denunciant les situacions de violència viscudes a la frontera, amb resultats tràgics com els succeïts el passat 24 de juny, amb la mort d’almenys 23 persones i la desaparició de més de 70.

A més, SJM continua denunciant les vulneracions de drets en frontera, com són les devolucions sumàries, a causa de la falta de garanties per als qui tenen necessitats de protecció, el creixent ús i abús de la violència en les operacions policials i el caràcter lesiu dels obstacles fronterers.

El Servei Jesuïta a Migrants ha presentat el seu informe Davantera Sud 2022, que porta per títol ‘On Habita L’Oblit’, en un acte que ha tingut lloc en la seu del Consell General de l’Advocacia Espanyola a Madrid. Les qüestions que aborda aquesta publicació tenen relació amb l’oblit del Dret i dels drets humans que esdevé a Melilla, no perquè siga l’únic lloc on succeeix, sinó perquè allí treballa un equip del SJM.

Accedeix ací a l’informe complet

Resum executiu

Tots els dispositius de control fronterer en les tanques, les aigües pròximes a Melilla i en les places menors de sobirania tenen per objecte impedir que les persones amb necessitats de protecció internacional no puguen exercir el dret a sol·licitar-la, ja que en la pràctica no tenen manera de fer-ho en l’oficina d’asil de *Beni *Enzar. Malgrat el que s’estableix per la Llei 12/2009, reguladora del dret d’asil i de protecció subsidiària, s’observa una realitat contradictòria: és quasi impossible accedir a les oficines d’asil en les dependències policials dels llocs fronterers de Ceuta i Melilla.

Devolucions sumàries

SJM ha documentat casos de devolucions sumàries de persones que havien patit lesions en els intents d’entrada. Es denuncia també l’aplicació indeguda de la disposició addicional dècima de la EL 4/2000 a les persones interceptades en les aigües contigües a Melilla o detingudes en territori espanyol dins de places menors de sobirania. La majoria dels casos documentats per SJM es repeteixen reiteradament i són en la seua majoria adults rebutjats en frontera, havent patit lesions en l’intent d’entrada, i menors.

La devolució sumària des de qualsevol de les places menors de sobirania espanyola no encaixa en la figura del rebuig en frontera regulat. L’àmbit geogràfic de la norma es limita a la línia fronterera de la demarcació territorial de Ceuta i Melilla. D’altra banda, cada vegada més abunden els casos amb perfil de protecció internacional. Un exemple notori és el cas de la població iemenita: es veuen forçats a buscar procediments alternatius per a aconseguir territori espanyol i sol·licitar protecció internacional.

Ús de la força

L’objectiu polític d’impedir coste el que coste els encreuaments de la frontera fora dels llocs habilitats es tradueix en l’ús desproporcionat de la força per part de les Forces de Seguretat espanyols i marroquines, provocant situacions com del 24 de juny de 2022, quan van perdre la vida almenys 23 persones i més de 70 continuen desaparegudes. És summament preocupant que el ministre de l’Interior criminalitze a migrants i sol·licitants de protecció per a justificar aquest tipus d’actuacions. La gravetat dels fets requereix una investigació detallada i mesures que previnguen futures tragèdies, garantint els drets humans a la frontera.

Els 470 rebutjos en frontera practicats el #24J no van complir les previsions legals nacionals i internacionals de protecció internacional i garantia d’altres drets humans. Les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat tenien la responsabilitat d’evitar la tragèdia, obrint les portes si calia; i, produïda l’allau, atendre els ferits. No obstant això, declaren que no es va realitzar en jurisdicció espanyola. A partir del #24J, el Defensor del Poble recomana que es revisen els protocols d’actuació conjunta entre els Cossos i Forces de Seguretat espanyoles i marroquines per a adaptar-los a l’objectiu #23 del Pacte Mundial de les Migracions, on s’estableix la necessitat de gestionar les fronteres de manera integrada, segura i coordinada.

Evitar l’arbitrarietat

Cal reforçar l’enfocament de defensa de drets humans i evitar l’arbitrarietat per a garantir el dret a la integritat física i moral, sense que ningú puga ser sotmés a maltractaments, tractes inhumans o degradants. A més, s’ha d’impedir qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporte violència física o moral per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, així com dictar ordres oportunes perquè els seus membres estiguen sempre degudament identificats.

Qui ha entrat a Melilla eludint la devolució sumària pot sol·licitar protecció internacional. Però moltes vegades es troba amb vicis en la tramitació: abús del procediment en frontera, entrevistes succintes, defectes en l’assistència lletrada i en la interpretació, transcurs d’un mes sense resoldre sobre l’admissió a tràmit…

La major part de les persones amb les quals ha treballat el nostre equip a Melilla habiten en el CETI (quan no es troba *sobreocupado), uns altres al carrer o en infrahabitatges; els menors d’edat en centres de protecció per a menors… El temps transcorregut a Melilla, per exemple en les pobres condicions del CETI, implica la falta d’accés al sistema d’acolliment pròpiament dit. Hi ha alguns problemes que mereixen atenció particular i que s’analitzen amb detall en l’informe: les privacions de llibertat sense base legal sota capa de quarantena, els casos d’assistència sanitària deficient, la inadequació del CETI per a persones amb perfils de vulnerabilitat o l’aplicació d’un dret sancionador sui generis.

En estendre la mirada des de Melilla més enllà, cap al Marroc i, més ençà, cap a la Península, s’aferma la impressió de bregar amb una frontera que estén la terra de ningú cap a fora i cap a dins: una cosa incompatible amb l’espai de llibertat, seguretat i justícia, llevat que es consenta el parany de negar la dignitat i drets d’algunes persones. Aquest informe, basat en el treball de l’equip de SJM a Melilla, no pot deixar de mirar a l’altre costat de la frontera. Principalment, pensem en les persones migrants que romanen a la ciutat de Nador i en campaments amagats en la muntanya Gurugú i altres, les Chafarinas o alguna altra plaça menor de sobirania.

Amb el córrer dels anys, l’equip del SJM ha mantingut contacte amb persones que havien acudit a l’oficina de Melilla. Passats els anys, i enfrontant-se a nombrosos obstacles, molts han aconseguit creuar del tot la frontera. Però no tots. En l’informe Davantera Sud 2022 es presenten històries doloroses que mereixen ser contades, perquè no habiten en l’oblit.

CONSULTA EL VÍDEO DE L’ACTE DE PRESENTACIÓ DE L’INFORME DAVANTERA SUD 2022:

,

Scroll to Top