L’Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països europeus va aconseguir el seu rècord històric en 2022, en destinar el 0,59% a cooperació. No obstant això, el que hauria de ser una bona notícia és, en realitat, un parany per dues raons. En primer lloc, ni en els moments de major necessitat com l’actual s’aconsegueix el compromís històric del 0,7%. I, en segon lloc, tal increment es produeix per l’anomenada “ajuda unflada” que són partides que no haurien de ser considerades com a cooperació perquè no contribueixen als seus fins fundacionals (en 2022 són sobretot les ajudes a persones refugiades ucraïneses als països europeus als quals han arribat, que haurien de ser sempre fons addicionals). Esta situació provoca que un de cada cinc euros comptabilitzats com AOD no estiguen responent realment als objectius de la cooperació.
Consulta el resum executiu i les principals recomanacions
El parany de l’ajuda unflada
L’Informe AidWatch 2023 dona la veu d’alerta: s’estan introduint en la comptabilitat partides que no responen als principis originals de la cooperació de suport als països del Sud global amb un enfocament redistributiu. Comptabilitzar com a cooperació altres partides que són importants i necessàries, però que tenen altres fins és un parany i acaba mantenint l’AOD genuïna en xifres molt per davall dels compromisos assumits.
L’Informe denúncia que quasi 20.000 milions d’euros es consideren ajuda (22,1% del total), però no compleixen amb els seus criteris bàsics. Els fons destinats a atendre persones refugiades que arriben a Europa han unflat l’AOD en quasi 14.000 milions d’euros; això converteix als països de la UE en receptors de la seua pròpia ajuda en contra dels fins essencials de la cooperació.
Espanya no compleix els seus deures
L’Informe AidWatch 2023 el deixa clar: Espanya segueix molt per davall de la mitjana europea del 0,59%. Amb un 0,30% estem en la meitat del compromís mitjà, la qual cosa és un fet vergonyant que xoca frontalment amb el discurs de successius governs que *simpre han assegurat que “som un Estat generós i compromés amb la lluita contra la pobresa i la desigualtat”.
La pujada que s’ha produït en l’AOD espanyola, de 2021 a 2022, ha sigut íntegrament per partides unflades. És a dir, l’AOD genuïna no ha crescut i es manté en 0,24%. Això ens situa en el lloc 14 dels 27 països de la UE, només per damunt dels Estats de més recent adhesió a Europa o amb una renda per càpita notablement menor que l’espanyola. Això és molt preocupant i porta a la urgent necessitat d’incrementar l’AOD genuïna de manera substancial.
Recomanacions per a Europa
L’Informe realitza una sèrie de recomanacions als països europeus amb la finalitat d’augmentar els fons i reduir l’ajuda unflada. En primer lloc, és necessari incrementar de manera ràpida l’AOD per a aconseguir el 0,7% en 2030; evidentment, en la seua part genuïna. En segon lloc, ha de reformar-se el sistema de comptabilització de l’AOD per a excloure les partides considerades ajuda unflada -en concret el suport a persones refugiades a Europa, costos d’estudiants o alleujament del deute-. A més, ha de reforçar-se la transparència de l’AOD realitzada a través d’instruments del sector privat per a garantir una avaluació adequada.
D’altra banda, ha de millorar-se la contribució als drets humans i el benestar del Sud global per a reduir les desigualtats. Ha de garantir-se que l’assignació geogràfica dels fons es realitza d’acord amb les necessitats dels països i no dels interessos econòmics i geoestratègics dels països donants o de la UE. El suport a organitzacions de la societat civil, especialment de dones, ha de ser també una peça clau.
Recomanacions per a Espanya
AidWatch 2023 reconeix els avanços aconseguits a Espanya gràcies a la reforma del sistema i l’aprovació de la Llei de Cooperació. Reconeix també el diàleg construït entre el Govern, les institucions implicades i la societat civil per a la redacció d’esta Llei i l’impuls a la política de cooperació. Reconeix el fet que esta Llei haja sigut aprovada per la immensa majoria dels partits polítics, la qual cosa la converteix en una política d’Estat. Inclou, a més, cinc recomanacions que el Govern hauria de tindre en compte:
- Completar la reforma del sistema de cooperació, amb el desenvolupament i aprovació de la necessària regulació, amb la màxima ambició i garantint la participació de la societat civil en el procés.
- Aconseguir el 0,4% de la RNB per a 2024; almenys, el 0,55% per a la fi de la legislatura; i el 0,7% per a 2030. A més, ha de deixar de contemplar l’ajuda unflada com AOD com ja està realitzant alguns països europeus.
- Enfortir l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament amb un increment significatiu de les seues capacitats tècniques, humanes i pressupostàries.
- Enfortir l’educació per a la ciutadania global com a part essencial de la política de cooperació.
- Aprovar el VI Pla Director de la Cooperació Espanyola, alineat amb la nova Llei i l’Agenda 2030. El nou Pla ha de comptar amb un marc pressupostari pluriennal i ha d’enfortir l’enfocament de drets humans, el feminista, l’ecologista i el de coherència de polítiques per al desenvolupament.
Les recomanacions de l’Informe són possibles, ara només fa falta voluntat política real, en un context mundial amb enormes reptes. Comptem amb la senda que marca la nova Llei de Cooperació; les decisions que ara es prenguen posaran les bases per al present que vivim i també per al futur.
