Estudi sobre les principals bretxes de drets que confronten les dones migrants en la Comunitat Valenciana

L’estudi revela, a més de les principals demandes i necessitats de les dones en mobilitat que conviuen en la Comunitat Valenciana, la tercera amb major pes numèric de població estrangera, les barreres socials, institucionals i administratives, entre altres, que dificulten l’exercici dels seus drets com a subjectes i no meres beneficiàries.

Tot això en un context de feminització creixent de les migracions a Espanya i de l’increment general d’una mobilitat humana que serà decisiva per a abordar els reptes demogràfics i el sosteniment de l’estat de benestar, sota un desitjable marc d’interculturalitat.

Descàrrega l’estudi ací

El 21 de setembre de 2022 va tindre lloc la presentació de l’Estudi sobre les principals bretxes de drets que confronten les dones migrants en la Comunitat Valenciana: propostes d’intervenció des d’un enfocament de Drets Humans, gènere i interseccionalitat, editat i coordinat per Por tí Mujer.

La jornada va donar inici a les 18.00 hores i va comptar amb la participació de Lucy Polo, Presidenta de l’Associació Por tí Mujer. i la ponència de Helia del Rosari, sociòloga i investigadora de CIDALIA S.L.L., qui va estar a càrrec de la realització de l’estudi, i la intervenció de Jesús Yébenes, cap de secció d’immigració, convivència i cooperació del Centre de Suport a la Immigració de l’Ajuntament de València, qui també va participar de l’estudi en la ronda de consultes institucionals considerades per a l’anàlisi.

Enfortir aliances

Van coincidir en el paper fonamental d’enfortir aliances i el treball en xarxa des dels consells locals i espais de presa de decisions autonòmics vinculats a la matèria migratòria, per a incidir en la transversalització de l’enfocament de drets humans i prioritzar una aproximació multifocal de gènere, al mateix temps que es contemple un abordatge interseccional i intercultural concorde a les necessitats de les dones migrants en el context valencià, d’acord amb l’Estratègia Valenciana de Migracions 2021-2026.

Lucy Polo va obrir les intervencions mostrant satisfacció amb el procés i l’estudi emprés per CIDALIA, i va saludar la col·laboració de ACOEC. Va remarcar que un dels objectius principals Por tí Mujer és “visibilitzar la situació real de les dones immigrants en l’accés als seus drets i a la justícia. També les situacions de discriminació” i, especialment, identificar quines eren les bretxes de drets i àmbits més notoris on aquestes es presentaven en la Comunitat Valenciana.

Va recordar que la investigació ha sigut possible gràcies al finançament de la Diputació de València i que forma part d’una estratègia àmplia de l’organització que aposta a la investigació i la incidència, entorn de les experiències que va acumulant al llarg de la seua trajectòria en atenció a les dones migrants a València, per a posicionar les seues recomanacions en l’agenda pública i en la política. Va comentar, així mateix, que aquesta és part de la senda de la sèrie de perquisicions que continuaran al llarg d’enguany, concentrades especialment entorn del tema de les violències institucionals que experimenten les dones immigrants en la Comunitat.

Helia va prendre la paraula i va exposar una síntesi de la metodologia participativa que va implicar tant entrevistes en profunditat de dones migrants, com a grups de discussió de professionals relacionats amb la implementació de polítiques públiques a escala local i serveis, tant públics com d’organitzacions abocades a l’acompanyament i assessorament jurídic i sociolaboral d’aquest perfil de dones.

Principals esclatxes

El diagnòstic llançat va situar que entre les principals bretxes de drets de les dones es trobaven els obstacles administratius per a l’empadronament com a condicionant decisiu per a l’accés al conjunt de drets, els recursos per a la reagrupació familiar, l’accés a l’habitatge i la dificultat de fer valdre els seus drets laborals, en ocupar sovint ocupacions en nínxols de l’economia submergida i poc valorats socialment o protegits legalment com el sector de cures, malgrat haver provat ser essencials durant la pandèmia.

També va revelar que la irregularitat és un dels factors que més acreixen les bretxes en l’accés als drets en situar a entre 350 mil i 500 mil persones, segons estimacions de l’estudi de Fanjul i Gálvez Iniesta de 2020, fora del radar de les polítiques públiques i per tant desprotegides en els seus drets més fonamentals com la sanitat, l’escolarització de menors al seu càrrec i l’accés a prestacions públiques, entre altres.

Recomanacions

La investigadora també va donar algunes pinzellades de les principals recomanacions dirigides als diversos actors institucionals i a la societat civil organitzada, així com orientades a les millors en les polítiques i accions a nivell local i autonòmic, les quals van ser recollides i comentades per Jesús Yébenes des de la perspectiva de les seues funcions dins del Centre d’Atenció a la Immigració, el principal recurs en matèria d’immigració dins de la xarxa de Serveis Socials de l’àmbit municipal.

Entre aquestes van destacar complir en termini les actuacions acordades per l’Estratègia Valenciana de Migracions, la importància d’una avaluació intermèdia de les accions plantejades, revisar el nivell competencial, reforçar i ampliar la plantilla del personal i recursos, així com el paper participatiu del Consell Valencià de Migracions en l’execució de l’Estratègia, mantenint coordinació amb l’Estratègia d’Igualtat de tracte, no discriminació i prevenció dels delictes d’odi.

Treball digne

Respecte al dret a un treball digne, entre les propostes recollides es punta a la rellevància d’atendre compromisos que implica la inspecció laboral i la recent ratificació del Conveni 189 de la OIT sobre el treball decent per a les i els treballadors, possibilitant la seua harmonització amb l’articulació normativa, així com la implementació de campanyes de sensibilització *positivando l’aportació de les migracions en la societat d’acolliment on conviuen.

També, va assenyalar del Rosari i va coincidir Yébenes, resulta imprescindible agilitar les cites d’empadronament com a prerequisit per a l’accés a altres serveis socials, una problemàtica que s’aborda des de fa dos anys per a incidir des del Consell i que està molt localitzada a la ciutat , així com habilitar una bústia de denúncies per a evidenciar, previndre i evitar les pràctiques que reproduïsquen discriminació; i, finalment, promoure la participació política de les dones migrants per a fomentar la creació de xarxes de suport i la visibilització de la diversitat cultural i ètnica existent a Espanya.

Totes les persones ponents van posar en valor la importància de consolidar un marc d’interculturalitat com a principi que contribuïsca a mitigar aquestes bretxes i, en aquest sentit, Yébenes va comentar que estan socialitzant un qüestionari entre els serveis públics locals, impulsat pel Consell d’Europa, per a mesurar l’índex de *intercultualidad de les polítiques que implementen.

També va recordar els àmbits d’acció del programa Divercinema que aborda les desigualtats i vulneracions relacionades amb els treballs de llar i cures i la prostitució i tracta. Va valorar que el canvi de prefectura en el servei en què ocupa el seu càrrec de responsabilitat serà favorable tant per a la formació de funcionariat amb les perspectives recomanades, com per a la posada en marxa d’un futur pla marc municipal d’immigració i interculturalitat, en el qual les diverses entitats que conformen el Consell Local podran aportar través de grups de treball entre els quals s’inclou un de gènere.

Després de la intervenció d’algunes persones assistents amb les seues preguntes i valoracions positives, es va tancar la presentació de l’estudi que va comptar no sols amb bon acolliment, sinó amb l’interés exprés de comptar amb ella com a diagnòstic de referència i consulta per a tot el relatiu a l’abordatge de serveis, propostes, programes i polítiques dirigides a respondre a les necessitats de les dones migrants que fan vida en la Comunitat i habilitar-les, al mateix temps, en l’exercici efectiu del conjunt de drets humans, com a subjectes de ple dret.

Descàrrega l’estudi ací

,

Desplaça cap amunt