Els municipis de la Comunitat Valenciana han pressupostat més de 45,5 milions d’euros a cooperació internacional des de 2005

Els municipis van invertir en prop de 3.000 projectes de cooperació, destinats majoritàriament a reforçar infraestructures socials bàsiques. El 56% es va destinar a països llatinoamericans i el 21% a Àfrica.

 

Representants de les Administracions Locals, universitats i ONGD defineixen l’increment de les inversions davant els grans desafiaments globals, la participació ciutadana i l’harmonització i simplificació burocràtica com els grans reptes d’un model de cooperació únic en el món.

Jornadas municipis cooperació

Els municipis de la Comunitat Valenciana van pressupostar entre 2005 i 2019 almenys 45,5 milions d’euros per a invertir en 2.914 projectes de cooperació internacional als països més empobrits, segons les dades de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies fets públics hui, dimecres, en la clausura de les IV Jornades de Cooperació Internacional: municipis enfront dels desafiaments locals.

Els projectes finançats s’han dedicat en un 60% al desenvolupament d’infraestructures socials bàsiques en comunitats que mancaven d’elles o que les tenien en un estat molt precari. La major part dels projectes de cooperació s’han dut a terme a Amèrica Central, Amèrica del Sud i Carib (un 56%), a Àfrica (un 21%) i Àsia (7%). Aquestes dades situen als municipis de la Comunitat en el sisé lloc quant a inversió absoluta, per darrere dels municipis de Madrid, Catalunya, País Basc, Andalusia i Aragó.

Grans i xicotets municipis

Quant als grans municipis, destaquen els pressupostos per a 2021 de l’Ajuntament de València, amb 2,2 milions (0,22% dels pressupostos consolidats) per a 2021; Castelló, amb 550.000 euros (0,28%), Elx, amb 246.000 euros (0,12%) i Alacant amb 248.000 euros (el 0,09%), segons les dades aportades per la Coordinadora Valenciana d’ONGD, organitzadora de les jornades.

Entre els mitjans i petits municipis, la Coordinadora destaca els pressupostos per a 2021 de l’Ajuntament de Sagunt (141.000 euros, equivalents a 0,16% dels seus pressupostos consolidats), Quart de Poblet (116.000 euros, la qual cosa suposa un 0,40% dels seus pressupostos i un 0,7% dels ingressos propis), i Morella (34.000 euros, quasi el 0,7% del pressupost municipal). Esment especial mereixen Gandia, que en 2020 va recuperar la partida de suport a projectes de cooperació després de deu anys sense pressupostos, i els 115 xicotets municipis i 9 mancomunitats socis del Fons Valenciá per la Solidaritat, que van dedicar conjuntament 700.000 euros a projectes de cooperació en 2019, segons la seua memòria anual.

Un model únic en el món

“La Trobada ha servit per a reconéixer les fortaleses d’un model de cooperació únic en el món, que reconeix el potencial que tenen les Administracions Locals per a impulsar projectes de cooperació que facen front als grans desafiaments que tenim per davant, amb un increment cada vegada més acusat de les desigualtats, amb l’augment de la pobresa extrema i amb l’amenaça que suposa per a tot el planeta el canvi climàtic. Amb la COVID-19 hem comprovat que si no abordem els problemes globals de manera conjunta, si no fem cooperació internacional, ningú pot tirar endavant”, explica Cristina Ramón, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD.

Els punts forts de la cooperació des dels municipis, segons el professor Carlos Gómez Gil, professor de la Universitat d’Alacant, passen per la seua capacitat per a generar projectes innovadors amb un alt grau de participació de la societat. “La cooperació descentralitzada s’ha convertit, de manera silenciosa, en la columna vertebral de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) a Espanya. La cooperació bilateral estatal s’ha reduït al 35% mentre que la cooperació descentralitzada ha passat en deu anys del 17 al 53%. La seua aportació ha evitat l’enfonsament de nostra AOD”, va afirmar Gómez Gil.

En aqueixa línia va parlar també durant les jornades la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo: “Els municipis són un espai democràtic de proximitat per a la participació ciutadana. És important que enfortim el seu paper com a actors de la transformació social”, va afirmar.

Millores imprescindibles

La trobada -en el qual han participat també la directora general de Cooperació de la Generalitat, Xelo Angulo; la diputada de Cooperació de la Diputació de València, Mentxu Balaguer; el president del Fons Valenciá per la Solidaritat, Álvaro Escorihuela; i la representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies Alicia Piquer, i dels Ajuntaments de València, Castelló, Elx, Sagunt i Morella- també ha identificat millores imprescindibles en les polítiques municipals de cooperació.

Entre elles destaquen la seua plena recuperació i consolidació després de l’enorme reculada patida durant la crisi econòmica. La inversió se situa encara molt per davall del màxim històric aconseguit en 2007, any en què es van comprometre 5,1 milions d’euros. A més, és imprescindible que aquestes polítiques es base en la participació de tots els agents implicats, especialment les ONGD dels propis municipis, i que s’òbriga un procés d’harmonització i simplificació administrativa, que elimine l’excessiva burocràcia que suposa un fre per a l’eficàcia de la cooperació.

Material complementari

Estudio Diagnóstico Convocatorias Caralanas de Cooperación: perspectivas y posibilidades administrativas de convergencia y simplificación. (2021) Xavier Martí Gonzalez. Federación Catalana d´ONGD.

Comentarios del Ayuntamiento de Valencia sobre armonización y simplificación.

Informe de recomendaciones para la elaboración de las bases reguladoras de las subvenciones en materia de Cooperación al Desarrollo otorgadas por las Entidades Locales. FEMP (2011)

La agilización de la gestión de los fondos destinados a la Cooperación Internacional para el Desarrollo por las entidades locales. Fundacion Musol (2020) en el marco de unas jornadas “XI jornadas de Municipalistas por la Cooperación Internacional para el Desarrollo: La simplificación para una gestión eficaz de la cooperación, en los entes locales”

Un nuevo sistema de cooperación para los gobiernos locales, (2021) Confederación de FOndos de Cooperación (CONFOCOS).

 

,

Scroll to Top