Una de les apostes més importants de l’actual govern de Colòmbia, que té a Gustavo Petro com a President i a França Márquez com a Vicepresidenta, és la política de Pau Total. Amb esta, el govern es va proposar tirar avant, des d’agost de 2022, set processos de pau amb les principals estructures armades il·legals presents en tot el país: Exèrcit d’Alliberament Nacional –ELN-, Autodefenses Gaitanistas de Colòmbia –AGC-, Estat Major Central –EMC-, bandes criminals de Medellín, Els Shottas i Els Espartans, la Segona Marquetalia i Els Pachenca.
Esta proposta de Pau Total és una aposta ambiciosa, que requerix que l’Estat desplegue totes les seues capacitats i institucions per a posar-se a la disposició d’uns processos de diàleg que, a causa del divers origen i naturalesa dels grups, tenen necessitats específiques. A més, el govern té un altre gran repte: compassar el ritme de les negociacions -que precisen d’un mitjà i llarg termini i no estan exemptes de paralitzacions i amenaces- amb les necessitats de la població civil en els territoris. Mentres els grups dialoguen, la violència en tots els departaments del país no per a; tots els dies es tenen notícies sobre accions armades i violacions als Drets Humans (DDHH) de la població. És a dir, les condicions de seguretat en els territoris continuen sent molt crítiques.
Al mateix temps que es declaren alts al foc, altres grups armats aprofiten l’oportunitat per a enfortir les seues capacitats militars i continuar expandint el seu poder cap a eixes zones buides; o també es donen multitud de disputes entre diferents grups armats. A principis d’este any 2024, la Defensoria del Poble de Colòmbia va ressaltar la seua preocupació per l’augment de la presència de les estructures armades il·legals en tot el país, aportant dades sobre l’augment de diversos grups en cada vegada més municipis. També el Comité Internacional de la Creu Roja –CICR- alerta sobre esta tendència a l’alça en el conflicte, en identificar l’existència al país de 8 conflictes armats.
Persones defensores de Drets Humans
Este agreujament generalitzat de la situació de drets humans, afecta de manera més accentuada a les persones defensores de DDHH i lideresas socials, periodistes i firmants de pau. La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) ve alertant des de fa anys sobre els riscos que enfronten estos grups, que atempten contra la seua vida, integritat i seguretat. A partir de les seues anàlisis comparades, la Comissió ha cridat l’atenció en diverses ocasions sobre el fet que Colòmbia és el país més perillós d’Amèrica per a l’exercici de la defensa de DDHH. Així ho afirma en les últimes dades sobre la situació de les defensores i defensors dels DDHH a les Amèriques, publicats per la Comissió i referits al període de 2023. La CIDH va verificar 126 assassinats a defensors de drets humans en tota Amèrica Llatina, 70 d’ells a Colòmbia; més de 55% dels casos. el Brasil va quedar en segon lloc amb 21 homicidis.
Un fet que ressalta la CIDH és que els quatre departaments més violents per a les persones defensores de DDHH (El Cauca, Putumayo, Nariño i la Vall del Cauca) estan situats en el suroccident, on està hi ha una alta presència interrelacionada dels següents factors: cultiu de la coca, narcotràfic i grups armats. El quint departament, Arauca, se situa a la frontera amb Veneçuela, i també ha sigut conegut des de fa anys com un port terrestre per al narcotràfic.
Segons dades del Sistema d’Informació sobre Agressions a persones defensores de DDHH a Colòmbia (SIADDHH), impulsat pel Programa Som Defensors, entre 2010 i 2022, el registre d’agressions contra persones defensores ascendix a 5.361 amenaces i a 1.346 homicidis. Des de 2017 fins a juny de 2023 han sigut agredides 1.307 dones defensores i lidereses. També tenen registre de 3.144 agressions -1.063 amenaces i 12 assassinats- a periodistes en este mateix període; i de l’assassinat de 378 persones signants de pau.
Del total d’agressions registrades pel SIADDHH, les amenaces van ser les de major incidència (57%), seguides dels assassinats (22%), els atemptats, desplaçaments forçats, desaparicions forçades, les detencions arbitràries, els robatoris d’informació, els segrestos, les judicialitzacions, les tortures i les agressions sexuals. Segons interpreten des del Programa Som Defensors, la disminució en unes certes agressions i l’augment en unes altres podria relacionar-se amb un canvi en les estratègies dels actors armats per a perpetrar la violència selectiva, que porta a l’augment de fets de baixa letalitat i amb menys impacte a nivell públic.
Durant el 2023, malgrat presentar una disminució respecte a l’any anterior, el lideratge indígena es va mantindre en primer lloc com el perfil més afectat. La majoria dels fets van ocórrer en el Cauca, on les autoritats tradicionals i guàrdies indígenes tenen un treball molt significatiu en la defensa del territori i l’autonomia de les comunitats.
Examen Periòdic Universal de Nacions Unides
Esta greu situació va ser testificada en l’Examen Periòdic Universal (EPU) referit a Colòmbia, celebrat el novembre passat de 2023. En les intervencions dels països assistents a la sessió -com Montenegro, Irlanda, Països Baixos, Austràlia, Àustria, el Brasil o Espanya-, relatives a persones defensores de DDHH, destaca la recurrent preocupació pels persistents casos de violència, amenaces, represàlies, agressions i assassinats, malgrat reconéixer esforços per combatre-la. També es va ressaltar la preocupació per l’augment de violències basades en el gènere i les altes xifres de violència contra firmants de l’Acord de Pau.
Com a recomanacions, van ressaltar la necessitat de reforçar la prevenció, la protecció col·lectiva i els mitjans diferenciats d’en funció de les necessitats específiques de les defensores. Així com enfortir les garanties d’investigacions imparcials, rigoroses i efectives dels casos de violència.
Alt grau d’impunitat
Esta última recomanació del EPU està relacionada amb la gran impunitat que tenen estos casos: de la majoria dels assassinats es desconeix la responsabilitat. A data 31 de desembre de 2022, dels 417 casos d’assassinats de líders i lidereses que investigava la Fiscalia General de la Nació (FGN), 84 casos estaven en etapa d’execució de penes i 110 en juí. A més, el fet que la Unitat Especial d’Investigació de la FGN, creada en l’Acord de Pau, no haja avançat de manera decidida en el seu mandat d’esclariment dels vincles polítics, econòmics i militars dels grups successors del *paramilitarismo és un factor d’impunitat d’estes estructures, que són responsables de la major part de les agressions.
Segons el Programa Som Defensors, dels 168 assassinats verificats pel SIADDHH en 2023, la presumpta responsabilitat correspon en un 56% (95 casos) a actors desconeguts. De la mateixa forma que va ocórrer en els dos anys anteriors, li seguixen els fets on la responsabilitat correspon presumptament a grups paramilitars. Els altres actors identificats són, per orde d’incidència, grups postacord de pau -especialment les dissidències de les FARC que no van firmar l’Acord de Pau o el van firmar i van tornar a les armes-, autors individuals, bandes criminals, la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional, aliances criminals i la força pública.
Afectacions diferencials per raó de gènere
Les dones que es dediquen a defendre els drets humans es troben en risc, no sols pel seu exercici de lluita i reivindicació social, sinó també per la seua condició de gènere. En este sentit, s’exposen a violències de gènere sociopolítiques i a violències quotidianes estructurals que són exercides, tant per actors violents externs, com per persones de les seues pròpies organitzacions, comunitats i famílies. Estes violències diferencials van des de l’exclusió, la invisibilització o minimització dels seus lideratges pel fet de ser dones, fins a violències físiques i conductes discriminatòries amb marques de gènere, com a violències sexuals i feminicidis. Esta situació s’entrecreua, a més, amb altres factors, com la pertinença a grups ètnics o l’orientació sexual i identitat de gènere diversa.
Este tipus d’atacs en contra de defensores i lidereses impacten també a les altres dones de les comunitats, infonent por i buscant coartar els processos organitzatius que avancen en la lluita pels seus drets. És a dir, la violència sobre els cossos de les dones té una dimensió simbòlica de dominació i disciplina contra la resistència comunitària. A través de la intimidació, violències psicològiques, amenaces contra la integritat, fustigacions, violències sexuals, físiques i simbòliques, busquen desestimular la participació social i política de les dones per mitjà de l’ús de la força.
Estes pràctiques són especialment greus en un país en el qual les dones i les organitzacions de dones han protagonitzat i liderat experiències de resistència al conflicte armat i de construcció de pau. Les violències contra les defensores de DDHH també són un atemptat contra la construcció de la pau, i, des del nou i primer Pla d’Aplicació de la Resolució 1325 de Nacions Unides a Colòmbia, sobre l’Agenda Dones, Pau i Seguretat, s’han d’incloure mesures que milloren la protecció de les *lideresas i contribuïsquen a l’erradicació de les violències contra elles.
Mesures de protecció a persones defensores de DDHH
El Programa Som Defensors comptabilitza, des de 2022, onze mesures impulsades pel govern per a millorar les garanties de protecció a persones defensores de DDHH. D’estes onze, cinc d’elles no presenten avanços respecte a l’objectiu traçat i el temps transcorregut; i les restants, encara que presenten resultats, no aconseguixen generar les garanties necessàries per a exercir sense cap risc el dret a defendre els drets humans.
Les mesures valorades com a ineficaces són les següents:
- Pla d’Emergència per a la protecció a persones líders socials, defensores de Drets Humans i signants de pau;
- Mesa Nacional de Garanties –MNG–;
- Unitat Nacional de Protecció;
- Política Pública de Prevenció;
- Xat de reacció immediata:
Quant a les mesures valorades com mitjanament eficaces, són:
- Taules Territorials de Garanties
- Política Pública Integral de Garanties per a la labor de Defensa dels DDHH;
- Programa Integral de Garanties per a Dones Lidereses i Defensores (PIGMLD);
- Decret 660 de 2018 per mitjà del qual es crea i reglamenta el Programa Integral de Seguretat i Protecció per a Comunitats i Organitzacions en els Territoris;
- Política Pública de desmantellament d’organitzacions criminals que atempten contra la construcció de la pau, incloses les denominades successores del paramilitarisme i les seues xarxes de suport;
- Directiva Presidencial 07 de 2023 de la Presidència de la República.
D’estes onze mesures, la que, principalment, ha sigut objecte de treball per part de les organitzacions integrants de la Mesa de Suport a la defensa dels DDHH de les dones i la Pau a Colòmbia és el Programa Integral de Garanties per a Dones Lidereses i Defensores de Drets Humans (PIGMLD). Les organitzacions de Colòmbia integrades en la Mesa treballen per la protecció de les defensores de DDHH i lidereses socials; i, en este sentit, SISMA Dona ha participat en l’impuls, execució i seguiment d’este Programa.
Programa Integral de Garanties per a Dones Lidereses i Defensores de Drets Humans (PIGMLD)
Recentment, al febrer de 2024, la SISMA va publicar l’informe “PIGMLD. III Balanç: Construcció d’un rumb cap a la consolidació del nou Pla d’Acció quadriennal (2023-2026) i Valoració d’avanços del Pla d’Acció quadriennal (2019-2022)”. L’organització ha fet este treball al costat d’altres quatre organitzacions: Dones Sembrant Vida, ASOMUDEM, Esforça’t i Vida Digna; a partir de l’anàlisi documental, entrevistes a dones lidereses i defensores de diferents territoris, l’observació participant i el diàleg amb integrants del moviment social de dones del país.
SISMA Dona dona seguiment permanent, a través de l’observació-participació, a la implementació del PIGMLD. A més, l’organització va estar en els antecedents del procés social històric que van portar a la seua formulació. És necessari reconéixer que el Programa, que va iniciar l’any 2009, és resultat del treball d’incidència i exigència que durant dècades va realitzar el moviment social de dones.
La valoració general de l’organització és que, en estos 15 anys, el Programa ha tingut avanços normatius i jurisprudencials històrics per a generar garanties per a l’exercici de la labor de defensa dels drets humans dels lideratges femenins a Colòmbia. No obstant això, la seua execució no està exempta de riscos i reptes.
L’any 2023 es va caracteritzar per ser un moment de transició, tant per la fi del primer Pla d’Acció quadriennal del PIGMLD, al desembre de 2022, com per la dinàmica pròpia del primer any del nou govern. Este govern va mostrar una decidida voluntat política per a impulsar l’agenda de protecció i garanties per a l’exercici de la defensa de drets a Colòmbia, però les reformes legislatives i transformacions socials propostes en esta matèria responen a processos de llarg termini i que enfronten grans desafiaments.
En finalitzar l’anterior Pla d’Acció Quadriennal, la Direcció de Drets Humans del Ministeri de l’Interior es va centrar en l’elaboració del nou Pla (2023-2026), mitjançant la implementació d’una metodologia participativa, que arreplegara les recomanacions de plataformes de dones heterogènies, situades en contextos territorials diversos. En els dotze espais territorials convocats, es va constatar la persistència de reptes en la pedagogia sobre el PIGMLD, és a dir, en la comprensió adequada del que significa “territorialitzar” el Programa, en el reconeixement dels lideratges diversos de les dones, en la representativitat territorial i de la pluralitat de lideratges i agendes, en l’ampliació de la convocatòria i en la creació de condicions que ajuden a teixir i enfortir lideratges afectius. Malgrat estes dificultats, es van aconseguir consensos mínims sobre les necessitats i demandes prioritzades per les dones lidereses i defensores i els seus processos organitzatius.
Estos consensos s’han vingut enriquint sistemàticament amb les recomanacions de les plataformes nacionals de dones, entre les quals es troba Sisma Dona. El primer d’ells es basa en la necessitat de potenciar l’articulació i l’intercanvi constant entre les institucions públiques responsables de l’aplicació del Programa amb organitzacions de dones presents en diferents territoris del país. Una altra de les exigències ha de veure amb la urgència d’accelerar totes les accions incloses en el PIGMLD, i assegurar el compromís de les 28 entitats involucrades en la seua execució. Estes entitats, segons arreplega la publicació realitzada per Sisma Dona, tenen un grau de compliment variable, i algunes d’elles presenten retards significatius, especialment la Fiscalia General de la Nació i la Unitat Nacional de Protecció.
Finalment, el moviment de dones demanda millores per a materialitzar l’enfocament de seguretat humana i feminista i incorporar els enfocaments de gènere i interseccional ètnic, antiracista, territorial i LBTI, al mateix temps que es busca concretar respostes i solucions a les demandes i necessitats reals i actuals de les dones lidereses i defensores de drets humans.
A mode de tancament
Quatre anys són pocs per a fer canvis estructurals en un país que històricament ha estat travessat per la inequitat i la guerra, no obstant això, el govern ha de fer esforços addicionals per a avançar en estes accions transformadores, en continu diàleg amb la societat civil. Un dels desafiaments més importants és avançar en l’aposta de Pau Total, al mateix temps que es milloren les condicions de seguretat en els territoris; on, com hem vist, els índexs de violència no deixen d’augmentar.
Un altre assumpte prioritari, sobre el qual hem posat el focus és l’efectiva execució de polítiques que aporten garanties per a les persones defensores de drets humans i lideratges socials, especialment les dones. Tal com hem anat descrivint en l’article, existixen algunes polítiques i instruments, com el Programa Integral de Garanties per a Dones Lidereses i Defensores de DDHH; que, no obstant això, es troben en estats d’execució molt variables.
Esta situació s’ha de millorar, a més d’amb l’acceleració en l’execució de les polítiques i mesures previstes, tenint en compte les aportacions i recomanacions de les dones defensores i lidereses socials, que són els qui enfrontar diàriament les agressions a les seues vides en els diversos territoris de Colòmbia.
