Els últims cinquanta anys han sigut testimonis d’una sèrie de catàstrofes humanes i econòmiques, de les quals la mitat estan vinculades a l’aigua i al clima. Estes adversitats, que inclouen sequeres, tempestes i inundacions, han impactat de manera negativa a tot el món, cobrant-se la vida de prop de 1,3 milions de persones, segons l’Organització Mundial de Meteorologia.
La crisi climàtica està amplificant la freqüència i la gravetat de les catàstrofes relacionades amb l’aigua. Estes emergències plantegen una seriosa amenaça per a comunitats de tot el planeta. La falta d’accés a l’aigua potable i al sanejament continua sent una preocupació significativa, especialment a Àfrica, on milions de persones estan en risc.
I, justament, els centenars de milers de persones afectades per estos desastres pertanyen als sectors més vulnerables de la població que, al seu torn, són els qui més patixen les conseqüències de la crisi climàtica i els que menys recursos tenen per a fer-li front.
Una tragèdia anunciada
En Riu Gran del Sud, el Brasil, a principis de maig es va registrar un rècord històric de 5,33 metres de crescuda del riu degut a les intenses precipitacions. Des de llavors, prop de 80.000 persones romanen en refugis. Les inundacions han provocat centenars de morts, desapareguts i pèrdues milionàries.
María Ángeles Riserio, coordinadora nacional de pedagogia de Fe y Alegría, soci local de Manos Unidas en la zona, afirma que “al Brasil estem vivint una tragèdia causada precisament pel canvi climàtic i el menyspreu dels codis mediambientals a causa d’interessos purament empresarials”.
Riserio afirma que “això afecta especialment als més pobres ja que ells són els primers a perdre-ho absolutament tot. En l’estat de Riu Gran del Sud la confluència de diversos fenòmens climàtics i molta pluja, amb molts rius desbordats (set que desemboquen a la ciutat de Porto Alegre) va fer que quasi 250 municipis quedaren submergits”, explica.
“Moltes persones han mort i moltes famílies ho han perdut tot. En la pròpia ciutat de Porto Alegre, els barris van quedar submergits. La situació és molt greu. És una tragèdia molt gran perquè hi ha pèrdua de vides i també pèrdua de producció, pèrdua agrícola, moltes coses de les quals l’Estat haurà de recuperar-se i que costaran molt”, afig la coordinadora nacional de pedagogia de Fe y Alegría. Segons Riseiro, quan no respectem la naturalesa, ni els codis ambientals de les ciutats, ni la legislació, ocorren estes tragèdies.
Comunitats destruïdes
Luis Ventura, del Consejo Indígena Misionero de Brasil (CIMI), soci local de Manos Unidas, alerta de l’extrema gravetat de la situació. “De 487 municipis de Riu Gran del Sud, 460 han sigut afectats. Barris i ciutats senceres van quedar sota les aigües i moltes d’elles no podran ser reconstruïdes. Les vies d’accés (carreteres) estan destruïdes, la qual cosa dificulta l’arribada d’ajuda”.
“A més, afig Ventura, més de 80 comunitats indígenes van resultar afectades. Algunes d’elles perquè van ser destruïdes per la força de les aigües, unes altres perquè van quedar aïllades, amb la terra entollada i sense accés a aliments. Des del *CIMI s’articula, des del primer dia, ajuda d’emergència al costat d’organitzacions indígenes locals i altres aliats. Moltes de les comunitats hauran de reconstruir les seues comunitats en altres llocs, la qual cosa es torna complicat perquè la major part dels seus territoris no estan demarcats i, els que estan, van ser demarcats en territoris molt xicotets”, lamenta Ventura.
Toc de queda a l’Índia
A l’espera de la temporada de monsó, que en els últims anys ha causat grans inundacions en molts estats de l’Índia, la població del país asiàtic s’està enfrontant a un augment alarmant de les temperatures.
“L’onada de calor extrema que afecta, sobretot, al centre i nord de l’Índia, està tenint un impacte significatiu en la seua agricultura, especialment en la producció de blat. Les altes temperatures, que han arribat a superar els 47 °C i s’espera que continuen pujant, estan causant estrés tèrmic en els cultius i reduint significativament els rendiments agrícoles”, explica Ramón Álvarez, coordinador de Projectes a Àsia de Manos Unidas.
I és que, continua, “l’augment de les temperatures ha provocat també l’escassetat d’aigua i talls d’electricitat a causa del sobreconsum energètic, la qual cosa agreuja, encara més, la desesperada situació per als agricultors que depenen del reg per a mantindre els seus cultius. La falta d’aigua i les apagades estan afectant tant els sistemes d’irrigació com als d’emmagatzematge dels productes agrícoles”.
De fet, “diversos estats estan recomanant a la seua població que no isca de les seues cases entre les 12.00 i les 16.00 per a evitar les pitjors hores de calor; això també està afectant els agricultors i jornalers que ara només poden eixir als seus camps fins a les 12.00 el que reduïx en uns casos la seua producció i en uns altres el seu jornal”, afig Álvarez.
Situació crítica a Kenya
A Kenya més de 400.000 persones s’han vist afectades per les fortes pluges. Les intenses precipitacions han deixat prop de 300 morts, 10.000 caps de guanyat mortes i danys en més de 16.000 hectàrees de terres de cultiu, 1.967 col·legis i uns 60 centres de salut. La regió més afectada del país és el comtat de Nairobi (centre), la capital, on prop de 257.000 persones s’han vist afectades i més de 20.000 desplaçades que ho han perdut tot. A més, preocupen les malalties provocades per l’aigua estancada com el còlera i la malària
Gianfranco Morino, director de l’Hospital Ruaraka Uhai Neema de Nairobi (soci local de Manos Unidas) diu que “després d’anys de sequera, ha arribat este episodi catastròfic de pluges torrencials com no havia vist en els més de 30 anys que porte treballant en este país amb les conseqüències de víctimes, pèrdua de propietats, cases i altres”.
Les zones més colpejades han sigut Turkana, en el nord, la regió de riu Tana en la costa, on s’han donat desenes de casos de còlera i en l’oest, també en la zona costanera. “Però les zones més afectades són els slum de Nairobi, els assentaments informals, on tenim diversos projectes al costat de Mans Unides i on està el nostre hospital, que també s’ha vist afectat per les inundacions. ha caigut un mur que no podem alçar perquè encara hi ha molta aigua en esta zona. I en la part més baixa, per sort tant les instal·lacions com els pacients estan bé, perquè estem en un alt”, enuncia el metge.
En eixa zona s’han hagut de suspendre alguns projectes i programes. Les escoles han tancat i s’estan utilitzant altres instal·lacions per a allotjar a persones que van ser evacuades de les seues cases. “Desafortunadament, ja han portat víctimes mortes a l’hospital. Especialment hi ha hagut casos de xiquets i joves que no sabien nadar i van morir submergits per les aigües”, lamenta Morino.
Pluja i sequera, un cercle viciós
La Germana Soledad Villigua, missionera social de l’Església en Turkana i soci local de l’ONG, relata el que s’està vivint en la zona on treballen: “Des de primers d’abril s’han registrat fortes pluges, que van persistir més de tres setmanes seguides. Estes pluges van provocar que els rius cresqueren, arrasant amb quant podien trobar al seu pas. Això va deixar impracticables algunes vies, amb el que els desplaçaments es van fer molt més costosos perquè va caldre prendre camins alternatius”.
Afig que com “hi ha molt de fang, això provoca que els “carros” es queden ací estancats. Per això hi ha hagut escassetat d’aliments”.
Villigua recorda també la part bonica: la vegetació florida… “Era increïble veure les prades abans seques plenes de flors silvestres de colors. Perquè les pluges poden provocar malestar, però també són un bé per a la naturalesa. Les cabres no havien de caminar grans extensions a la recerca de pastura i això permetia als pastors quedar-se prop de les seues llars”.
“Però això ha sigut quasi com un miratge. En estes últimes setmanes les pluges han desaparegut i el sol comença a causar estralls en esta zona desèrtica. Esta és la nostra realitat ací en Turkana: tot s’asseca com si s’evaporara i, en uns dies, tornarem a la situació anterior”.
“Hem de continuar treballant perquè la nostra rutina de vida no afecte a uns altres, prenent consciència que el nostre planeta necessita que parem el consum i posem fre a eixos actes que tantes vegades afecten els que no els han provocats”, demana la religiosa.
