Els compromisos climàtics no es compleixen. L’ONU denuncia un “catastròfic augment” de la temperatura global en 3,2 graus més a final d’aquest segle. Les conseqüències sobre les vides de les persones són enormes; especialment per als països que pateixen situacions de pobresa. El canvi climàtic podria espentar a 120 milions de persones a la pobresa fins a 2030.
El moviment climàtic, protagonitzat per joves i persones defensores del planeta, s’enfronta a un món cada vegada més autocràtic. L’any passat, 227 persones van ser assassinades per defensar els seus territoris i els ecosistemes davant les agressions de la mineria, el agronegoci o empreses energètiques.
El poder de les persones
El paper de la ciutadania en la defensa del medi ambient i la justícia global és clau. En diferents llocs del planeta fa molt temps que les persones protegeixen els entorns. Joves de tot el planeta han liderat les mobilitzacions que han denunciat la inacció dels governs. Els pobles indígenes, que són el 5% de la població mundial i preserven el 80% de la biodiversitat mundial, pateixen fustigacions comptants i fins i tot assassinats per protegir els seus territoris.
A Espanya, diverses organitzacions hem impulsat el Judici pel Clima per a exigir al Govern que complisca els seus compromisos.
L’anomenada educació per a la ciutadania global fa un treball constant d’abonament per a explicar les conseqüències que el canvi climàtic té sobre la vida de les persones en qualsevol lloc del món. I en 39 països avancen els litigis climàtics, alguns d’ells amb resultats favorables, com la recent sentència a França. A Espanya, diverses organitzacions hem impulsat el Judici pel Clima per a exigir al Govern que complisca els seus compromisos.
Espanya pot i deu fer més
Els passos que va donant el Govern són encara insuficients. El compromís de reducció d’emissions per a 2030 ha de passar el 23% actual al 55%, abandonar la venda de vehicles de combustió fòssil en 2025, establir clàusules fermes perquè els mercats de compensació no suposen desincentius per als grans emissors o creuen una bambolla de projectes que amenacen drets humans i comunitats locals.
És fonamental un compromís sòlid amb el finançament climàtic per a l’adaptació i mitigació i per a pèrdues i danys als països en desenvolupament. Els 100.000 milions d’euros anuals compromesos en l’Acord de París per a fer costat a aquests països no s’estan complint. Malgrat el recent anunci del president Sánchez d’aportar 30 milions d’euros al Fons d’Adaptació, Espanya segueix per davall de la part que li correspon.
Les persones defensores de la naturalesa i el territori, pobles indígenes i comunitats tradicionals, les persones joves i la societat civil han d’estar en el centre de la lluita contra l’emergència climàtica. D’altra banda, és urgent enfortir aliances internacionals per a la defensa de la Amazonia, zones selvàtiques i ecosistemes emblemàtics amenaçats. També és necessari garantir estàndards climàtics de sostenibilitat i drets humans als productes agropecuaris importats d’aquestes zones.
Els reptes són enormes, la urgència també. La ciutadania mundial ho té clar, confiem que els governs sàpien estar a l’altura. Ens juguem molt com a humanitat.
