Per primera vegada en 20 anys, el sistema de cooperació viu una reforma. Que avance cap a una direcció o una altra serà determinant per a protegir (o no) els drets humans, contribuir a la protecció del planeta i garantir que totes les persones tenen les mateixes oportunitats. En la construcció d’aqueixa nova cooperació és crucial comptar amb l’enfocament feminista; una mirada que ha de xopar totes les propostes que es realitzen i que ha d’anar més enllà de la cooperació per a guiar a totes les polítiques públiques.
Conversem Merche Ruiz-Giménez, Filomena Ruggiero, Verónica Castañeda Bladón i Yedra García Bastant del Grup de Feminismes de la Coordinadora. En aquesta conversa ens expliquen què significa aquest enfocament i quines són les seues propostes.
P. Què significa el concepte de “cooperació feminista”?
R. El concepte de cooperació feminista està en construcció. Això no ha d’entendre’s com una cosa negativa, sinó tot el contrari. La revisió constant i l’autoqüestionament formen part de les propostes que són realment polítiques i aquesta, sens dubte, ho és. La cooperació feminista posa en qüestionament un model que està al servei de l’1% de la població mundial; un model que promou l’espoli dels recursos naturals, que viola els drets humans i ataca a la vida. Això fa que no es limite només a la mera cooperació, sinó que interpel·la a la política exterior en el seu conjunt. Planteja aprendre dels sabers d’altres llocs del món, reconéixer que hi ha altres formes de desenvolupament més enllà de les hegemòniques. Entén que no existeix un únic feminisme, sinó que són molts i diversos, i que hi ha moltes maneres d’entendre la participació de les dones i el seu apoderament. A més, defensa la solidaritat i la sororitat com a alternatives per a respondre a les opressions a les quals el sistema capitalista sotmet a les poblacions de tot el món. I una cosa molt important: aposta per *decolonizar el pensament i les intervencions de la cooperació des d’un enfocament *interseccional, és a dir, que inclou les múltiples opressions a les quals se sotmet a les poblacions a tot el món.
En el que té a veure amb la construcció de les polítiques, la cooperació feminista recorda que és necessari garantir espais per a la participació de les persones amb els qui treballem en altres països; han de ser reconegudes com a subjectes polítics de drets. D’altra banda, en contextos com els actuals, en els quals les democràcies pateixen restriccions de manera generalitzada, és determinant garantir espais per a la participació de la societat civil.
L’enfocament feminista no es limita a la mera cooperació, sinó que interpel·la a la política exterior en el seu conjunt
P. D’on prové aquest enfocament i per què s’aposta per això en aquest moment?
R. Es tracta d’un enfocament amb un llarg recorregut que beu de múltiples i diverses aportacions. I és ací, precisament, on resideix la seua riquesa i la seua enorme capacitat per a generar canvis. En el camí hem construït junt les germanes africanes, asiàtiques, llatinoamericanes; hem pres dels pobles originaris, de dones que defensen la terra enfront dels espolis, de les quals cuiden als nostres ancians i ancianes, de les companyes *racializadas, dels qui aposten per l’economia feminista… Una suma immensa de sabers i vivències que s’uneixen per a defensar la vida, els nostres entorns i els drets humans de les persones, independentment del seu sexe, gènere, edat, procedència o identitat.
Dit això, què ens juguem en aquest moment l’àmbit de la cooperació? Ens trobem en un moment en el qual tenim l’oportunitat de situar-nos realment a l’altura dels desafiaments actuals, que no són pocs! El tipus de cooperació que nasca d’aquesta reforma hauria de tindre com a eix central els drets humans i el desenvolupament sostenible. Tal com explicàvem abans, l’enfocament feminista qüestiona el model hegemònic des de l’arrel, per això, garantir l’enfocament feminista és essencial per a assegurar que la cooperació és realment transformadora. Les velles fórmules ja no serveixen.
La política feminista, si és transformadora, no pot continuar reproduint les violències colonials i racistes que arriben com a “ajudes”. Yuderky Espinoza Miñoso.
P. Quines conseqüències té aquest enfocament sobre el treball de les ONG de Desenvolupament?
R. En primer lloc, suposa haver de revisar-nos i això ens fa ser conscients d’allò que ha de canviar. Una de les principals dificultats amb les quals ens trobem és superar l’enfocament de gènere en desenvolupament que, encara que és útil, resulta clara insuficient per a abordar els complexos reptes actuals als quals hem fet referència: racisme, explotació de la naturalesa, desigualtats… Però també ens porta a posar el focus en les relacions de poder que establim amb les organitzacions feministes d’altres països o de l’Estat espanyol. Ens porta a revisar el treball que fem en relació amb els drets de les dones, les persones migrades, la població racialitzada, etc.
És necessari promoure polítiques de pau, de respecte als drets humans, tant dins com fora de les nostres fronteres.
P. Quines conseqüències té sobre les actuacions del Govern?
La filòsofa dominicana Yuderky Espinoza Miñoso ho explica de forma molt clara. Ella diu que la política feminista, si és transformadora, no pot continuar reproduint les violències colonials i racistes que arriben com a “ajudes”. És a dir, en primer lloc, el Govern ha de garantir que la seua política de cooperació respon a aquest enfocament que, insistim, és realment transformador. I, en segon lloc, el Govern ha d’assegurar que la seua política exterior també es veu xopada per aquesta proposta; i això passa necessàriament per promoure polítiques de pau, de respecte als drets humans, tant dins com fora de les nostres fronteres, de control a les actuacions de les empreses fora d’Espanya; suposa garantir drets de les dones en situacions més extremes, com les empleades de la llar o les migrants; significa no contaminar el medi ambient i assumir les seues responsabilitats; implica l’aprovació de lleis que garantisquen de manera específica els drets de les dones, en la seua diversitat.
P. En aquests moments ens trobem en ple procés de reforma del sistema de cooperació. Quin paper ha de jugar l’enfocament feminista en aquesta reforma?
R. De nou és important recordar que no es tracta només de la política de cooperació, sinó de la política exterior en el seu conjunt. Però posem el focus en la cooperació. Per descomptat, esperem comptar amb una nova Llei que siga realment feminista, amb tot el que això significa. A més, esperem comptar també amb una nova estratègia de cooperació feminista que arribe també a la cooperació descentralitzada. És important recordar que res d’això podrà realitzar-se sense fons específics suficients ni estructures que compten amb el coneixement necessari per a dur-lo a terme. El personal especialitzat en els diferents espais de l’Administració ha de ser una qüestió central per a aqueixa nova cooperació. I, evidentment, serà també necessari comptar amb avaluacions que permeten determinar si el que es vaja realitzant respon realment als objectius de l’enfocament feminista.
Apostar per una cooperació feminista contribuirà a garantir drets de manera universal, especialment en un context en el qual els moviments fonamentalistes i coercitius van guanyant espai. És molt important mantindre l’atenció de manera permanent perquè no es produïsca cap reculada en matèria de drets i capacitats d’actuació de les dones en cap lloc del món. I, en aquest sentit, la cooperació feminista, construïda amb els diversos sabers de les dones de tot el planeta, té molt a aportar. Esperem que el Govern no s’oblide d’això.
