El recentment publicat acord en el si de l’OCDE sobre tributació internacional conté dues parts: un Pilar 1 que busca assegurar que les grans empreses paguen més impostos als països on realitzen les seues vendes, i un Pilar 2 que busca establir un tipus mínim global efectiu per a algunes d’aquestes grans companyies multinacionals. El nou marc té com a objectiu reduir l’elusió fiscal i limitar la competència fiscal perjudicial, però els principis acordats per l’OCDE són insuficients per a aconseguir aquest objectiu i queda lluny del que realment es necessita.
Desafiaments en el Pilar 1
En el Pilar 1, assenyalem tres desafiaments crítics relacionats amb el nou acord en l’OCDE:
1. S’aplica a molt poques empreses i reassigna una quantitat reduïda de beneficis globals
2. L’acord obliga els països a renunciar a l’aplicació d’impostos digitals o mesures unilaterals existents el que podria costar molts més ingressos dels que probablement rebrien sota la proposta restringida del Pilar 1. Els països signants també han de comprometre’s a abstindre’s d’introduir nous impostos d’aquesta índole en el futur, si no compten abans amb la conformitat de l’OCDE.
3. Els països que recolzen el Pilar 1 han de sotmetre’s a un arbitratge vinculant obligatori.
Desafiaments en el Pilar 2
En el Pilar 2, assenyalem els següents tres desafiaments en l’acord de l’OCDE:
1. Amb la proposta de l’OCDE tal com està dissenyada, la major part dels ingressos generats per l’impost mínim global aniran a parar a uns pocs països rics.
2. Un tipus mínim del 15% és massa baix i no serà suficient per a desincentivar per complet les pràctiques empresarials d’elusió fiscal ni perquè els governs posen fi la competència fiscal perjudicial per complet.
3. A causa de les generoses exempcions que es consideren en el marc de l’OCDE, el tipus real efectiu que acabaran pagant moltes empreses estarà molt per davall del ja massa sota 15%.
En resum, l’acord de l’OCDE manca d’ambició en tots dos pilars i és profundament injust, particularment per als països en desenvolupament. Com Oxfam va assenyalar en la nostra reacció a l’acord: “si eres infermer(a) a Mèxic, venedor(a) ambulant a Tailàndia o una petita empresa paralitzada per la COVID-19 a Kenya, llavors aquest acord no és per a tu”. Ara els països han d’actuar urgentment per a corregir les deficiències de l’acord de l’OCDE abans que siga massa vesprada.
Lee la nota informativa completa
