El 29 de setembre se celebra el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments, declarat per les Nacions Unides per a difondre i crear consciència sobre aquest important problema. Es considera desaprofitament alimentari el menjar que es tira una vegada ha passat les fases de producció, transformació, envasament i transport.
Mentre que en el món hi ha 700 milions de persones que passen fam, quasi mil milions de tones es malgasten a l’any. A Espanya es tiren quasi 8 milions de tones d’aliments a l’any. «Això evidència que el sistema alimentari actual té un problema molt notable i és que, mentre en alguns països existeix escassetat d’aliments, en uns altres existeix una sobreoferta que acaba en un enorme desaprofitament», explica la presidenta del Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI) Edurne Caballero.
A més, cal destacar que un informe de la FAO sobre pèrdua i desaprofitament d’aliments apunta al fet que el desaprofitament alimentari contribueix al canvi climàtic. Tota aqueixa quantitat d’aliments que no arriben a ser consumits produeixen gasos d’efecte d’hivernacle, utilitzen terra, aigua, energia i altres inputs i contribueix a la contaminació dels sòls per l’ús de pesticides, així com a la pèrdua de biodiversitat. «Atallar el desaprofitament alimentari no és només una qüestió de solidaritat amb la resta del món, també amb el planeta, que cada vegada té menys recursos i pateix més amb les pràctiques de la gran indústria agroalimentària», apunta Edurne Caballero.
Des de CERAI expliquen que la solució més efectiva passa per «modificar els patrons de producció i consum per a abordar el problema de manera estructural». «Això s’aconseguirà principalment a través de la reducció sistemàtica de la producció d’excedents, que és la principal font de pèrdues i desaprofitament d’aliments en totes les etapes de les cadenes de subministrament», asseguren des de l’entitat especialitzada en sobirania alimentària.
Edurne Caballero relata que «acurtar la cadena de subministrament assegura allargar la duració del produït. De fet, amb cadenes de subministrament curtes, locals i de xicoteta escala, els aliments duren més per al consumidor, ja que hi ha menys passos i menys possibilitats de desaprofitament». Alguns estudis han posat en relleu com les cadenes de subministrament curtes, agroecològiques i locals (com les vendes directes, els mercats d’agricultors, l’organització de consumidors i productors, els lliuraments a domicili i altres formes) redueixen els nivells de desaprofitament.
Per a reduir el desaprofitament, CERAI proposa a distribuïdors i hostaleria millorar la seua planificació per a ajustar l’oferta a la demanda real, territorializar el seu aprovisionament, revisar els criteris de qualitat alimentària per a evitar la deixalla estètica, pagar sempre preus justos a les persones productores perquè no rebutgen per falta de viabilitat econòmica o la recuperació i reciclatge d’aliments de diverses formes.
A petita escala, i tenint en compte que més de la meitat del desaprofitament es produeix en les llars, la dietista-nutricionista de CERAI Virginia Caballero aconsella l’elaboració d’un menú setmanal i una llista de la compra per a optimitzar les adquisicions. També afirma que «hem de prioritzar aliments de temporada, frescos i de producció local». «Un altre truc és mantindre ordenada la nevera i el rebost per a consumir sempre primer els aliments més antics. A més, si és possible, és millor comprar a granel per a adquirir només les quantitats necessàries i, finalment, la cuina d’aprofitament sempre és una bona idea per a salvar sobres o productes a punt de véncer», afig.
Finalment, CERAI demana a les institucions que, per a reduir el desaprofitament alimentari, faciliten l’accés al mercat de productes alimentaris locals de qualitat, que promoguen una compra pública amb uns criteris ambientals i socials mínims per a la restauració col·lectiva, impulsen iniciatives d’educació alimentària, donen suport a la producció local i revisen el sistema de tributació general per a descoratjar activitats negatives i premiar la producció i consum sostenible.
