Cas Blasco: resposta de la Sala als aclariments sol·licitats per l’Advocacia de la Generalitat i la CVONGD a la sentència

“No procedeix” i “no pertoca”. Estes son las respostes de la Sala, presidida pel magistrat José Antonio Mora Alarcón, als aclariments sol·licitats el passat 4 de juny per part de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, com acusació particular, i la Coordinadora Valenciana d’ONGD, en el paper d’acusació popular, a la sentència sobre las peces 2 i 3 del conegut com a cas Blasco, publicada el 24 d’abril de 2020. La contestació es va conèixer a través d’una interlocutòria el passat 21 de setembre de la Secció Cinquena de l’Audiència de València, que, a més de Mora Alarcón, està composada per les jutgesses Sonia Alicia Chirinos i Esther Rojo Beltrán, qui també és presidenta de l’Audiència.

Les acusacions particular i popular van requerir sengles rectificacions en base als articles 267.1 i 5 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que estableix la possibilitat d’aclariment, rectificació i ampliació de sentències, en este cas la que va condemnar 22 acusats a penes d’entre tres mesos i cinc anys i mig de presó després de jutjar-los, entre el 6 de maig i el 26 de juliol de 2019, pels delictes de malversació de cabals, prevaricació, falsedat documental i associació il·lícita, entre d’altres. El tribunal també va dictar dos absolucions.

Mora Alarcón, magistrat ponent de la referida sentència, i actualment president de la Secció Segona Penal de l’Audiència Nacional, va considerar provat que Rafael Blasco, exconseller del Partit Popular, “va afavorir la concessió de subvencions” a Augusto Tauroni, “empresari conegut seu de temps enrere”, però “sense haver-se acreditat que, a canvi, li abonés determinades quantitats de diners”. Es així com Tauroni es va embutxacar “almenys un 50%” dels 5.667.930,54 euros ingressats per a 21 projectes de Cooperació al Desenvolupament entre 2009 i 2011. Per això va constituir en desembre de 2008 la Fundación Solidaria Entre Pueblos (FSEP), més tard Hemisferio, que va utilitzar como a plataforma per captar “xicotetes ONGD, sense capacitat de gestió, en ordre d’oferir els servicis d’Entre Pueblos per a presentar projectes en nom de les mateixes”. El desviament de diners es va efectuar mitjançant una xarxa de mercantils, a mans o sota la influència de Tauroni, que facturaven per treballs “pressupostats molt per damunt del preu real de mercat” i que, en  gran mesura, no arribaren a realitzar-se.

No obstant això, la Sala no va apreciar la concurrència dels delictes d’associació il·lícita i organització i grup criminal, encara que alguns dels condemnats, com ara Rafael Blasco, els havien acceptat en els acords previs amb la Fiscalia. La Sala van anar fins i tot més lluny en incloure les atenuants de confessió tardana, dilació indeguda i reparació del dany a gran part dels acusats i tot allò malgrat que la majoria dels béns aportats eren els mateixos que ja s’havien consignat o embargat després del judici de la primera peça, referida al desviament d’1,6 milions d’euros a projectes de sobirania alimentària a Nicaragua i que es van destinar a la compra de tres pisos i un garatge a València. Per aquells fets, Rafael Blasco va ser condemnat a sis anys i mig de presó.

Una resposta concisa

En la interlocutòria de 21 de setembre, la Sala va resoldre set peticions de rectificació de les parts. Cinc plantejades per les defenses sobre aspectes merament formals i errades de transcripció i de suma. Únicament dos dels  aclariments van indagar en el fons i sentit de la sentència. Segons la CVONGD, el Tribunal va considerar de manera parcial la participació en els fets delictius de Josep Maria Felip, exdirector General de Cooperació. La sentència el va condemnar a un any i sis mesos de presó perquè, considera, era coneixedor “del desviament de diners públics i ho va consentir en l’expedient de l’Oficina Tècnica i en la convocatòria d’acció institucional a Haití i no va fer res para evitar-ho”. Es refereix la Sala als 177.779.19€ que Blasco, a través de conveni, va adjudicar a la FSEP el 29 de setembre de 2010 per a dita oficina tècnica, pas previ de la subvenció de 5 milions a Esperanza Sin Fronteras, entitat satèl·lit de la trama, per a la realització de l’hospital, que no va arribar a construir-se. Amb esta operació, la xarxa de Tauroni havia previst embutxacar-se 2.249.000 euros.

L’acusació popular va manifestar a la Sala que havia oblidat pronunciar-se sobre les acusacions que havia efectuat a Felip respecte de les convocatòries anuals de Cooperació de 2011. Amb la seua firma, Felip va validar que set subvencions anaren a la trama corrupta, la qual cosa va traduir-se en un desviament de 2,1 milions d’euros. El Tribunal, per la seua banda, va insistir en la seua interlocutòria recent no pronunciar-se al voltant d’això, malgrat estar obligat legalment a fer-ho i va resoldre la petició de rectificació i aclariment de la CVONGD amb un concís “no procedeix, ja que precisament les convocatòries respecte a la reconstrucció d’Haití i Oficina Tècnica es refereixen precisament als anys 2011”. Una dada que no discuteix l’acusació particular. Només assenyala que no foren les úniques en les que Felip es va vore implicat en 2011.

La responsabilitat de Blasco

Per la seua banda, l’Advocacia de la Generalitat, com acusació particular, també va sol·licitar aclariments a la Sala per no quantificar la responsabilitat exigible a Rafael Blasco i Marc Llinares, excap d’Área de Cooperació,  i deixar esta competència al Tribunal de Comptes, malgrat no existir cap procediment obert en este òrgan respecte a les peces 2 i 3. Sí quant a la 1, el que va permetre a la Sala concloure: “No existeix cap raonament per justificar que no continue coneixent dels fets el Tribunal de Comptes”.

S’ha de dir que en el Tribunal de Comptes es dirimeix la responsabilitat econòmica de funcionaris i càrrecs públics. En els casos en què no sols es jutja condemnats d’este perfil, como és el cas, la responsabilitat, civil i comptable, pot diferenciar-se. No obstant això, la Sala entén que no es dóna esta situació si els responsables civils han gestionat fons públics com, per exemple, subvencions. El Tribunal ho explica de la següent manera: “Quan la responsabilitat civil derivada del delicte coincideix amb la comptable derivada del fet d’haver tingut el responsable penal al seu càrrec la gestió de cabals o efectes públics, i d’haver originat, amb dol, culpa o negligència greus, menyscapte en eixos cabals o efectes”.

Per últim, la Sala conclou que res ha d’aclarir “respecte a la quantificació de la responsabilitat civil”. Tot això malgrat que, com li recorda l’Advocacia de la Generalitat, ja la va xifrar en el seu escrit d’acusació, anterior a l’inici del judici, en 5.035.942,45 euros. No obstant, el ponent Mora Alarcón va reiterar el seu criteri de que siga el Tribunal de Comptes qui, durant l’execució de la sentència, també establisca la quantia definitiva “en reconèixer-se l’existència d’expedients i resolucions comptables respecte a la primera de les peces”.

Amb esta interlocutòria, que no admet recurs, es posa fi a la via jurisdiccional en l’Audiència de València. Tant la Fiscalia Anticorrupció como l’Advocacia de la Generalitat Valenciana i la CVONG ja han presentat escrits anunciant els recursos de cassació davant del Tribunal Suprem i estan a l’espera de què el jutjat determine el termini per poder interposar-los.

Scroll to Top