Cas Blasco: Els sis motius de la Coordinadora Valenciana d’ONGD per a recórrer al Tribunal Suprem

“Anem a lluitar fins el final, no farem un recurs a mitges”. D’esta manera va anunciar fa unes setmanes Raúl Vidal, advocat de la Coordinadora Valenciana d’ONGD, acusació popular en el conegut com a cas Blasco, la presentació d’un recurs de cassació a la Sala Segona del Tribunal Suprem enfront de la sentència de la Secció Cinquena de l’Audiència Provincial de València sobre les peces 2 i 3 d’este litigi.

La demanda, amb data del passat 12 de novembre, consta de 117 pàgines i inclou sis motius que es desgranen en este article.

Imagen del Tribunal Supremo

El primer assumpte recorregut és l’absolució, per part del tribunal valencià, dels delictes d’associació il·lícita o, subsidiàriament, el de pertinença a grup criminal, referit als principals acusats: Rafael Blasco, Augusto César Tauroni, Marc Llinares i Luis Fernando Castel. Per este delicte, la Coordinadora sol·licita entre 3 i 4 anys de presó.

Però segons la sentència recorreguda, “no estem en presència d’un càrtel, una empresa criminal, amb determinades finalitats delictives, una jerarquia concretada amb un repartiment de papers i responsabilitats a dintre, sinó més aviat la utilització en cadascuna de las distintes convocatòries jutjades d’una estructura instrumental que impedira la revelació dels concrets fraus comesos”.

La Coordinadora, no obstant això, argumenta tot el contrari, per a la qual cosa es basa en la sentència del Tribunal Suprem de la primera peça d’este cas, on s’assenyala que l’afinitat entre Blasco i l’empresari Tauroni “transcendeix de la mera relació professional d’un funcionari amb un peticionari que acudeix a ell”.

Són fets provats que Tauroni va ser soci d’un germà de Blasco en 1997 i que a partir de 2001 va rebre adjudicacions des de les diferents conselleries en les qual Blasco hi va ser el màxim responsable. Un vincle que, a judici de la Coordinadora, va estretir-se en 2007, quan Blasco va ser nomenat conseller d’Immigració i Ciutadania i “va començar esta concertació” on cadascú ocupa “un rol absolutament definit”.

Estructura per a delinquir

En el recurs es detalla este bastiment: Blasco “resolia la concessió de les subvencions atorgades de forma fraudulenta”; Llinares, com a Cap d’Àrea, “contribuïa a solucionar els problemes que pogueren sorgir durant la tramitació administrativa”; Tauroni “es lucrava directament”; i Castel, mitjançant les empreses avaluadores externes, “dotava d’una falsa objectivitat i legalitat a les valoracions”.

Enfront del criteri de la Sala, la Coordinadora entén que es tracta d’una “estructura amb vocació de permanència” on es dóna “l’existència d’un pla delictiu”, tal i como al·ludeix la jurisprudència sobre este delicte.

En este cas es tractaria de “saquejar els diners públics destinats a Cooperació”, entre 2008 i 2011, a través de la Fundación Hemisferio*, matriu d’un entramat d’ONGD satèl·lits, sense experiència ni trajectòria, que, sota el control de Tauroni, presentava “projectes falsos o irregulars, amb una aparença de legalitat i solvència, així com documents falsos, factures per treballs no realitzats, contractes de treball amb empreses inexistents o interposades”.

D’altra banda, la Sala assegura que no concorda amb la idea d’organització delictiva que la Fundació Hemisferio completés dos projectes a Guinea Equatorial amb gran quantitat de documentació i desenvolupament. Segons el recurs presentat per la Coordinadora, es tractaria de “les possibles activitats lícites de l’Associació il·lícita”.

És com si “un grup de persones que es dediqués de forma organitzada al tràfic de drogues no deixaria de ser una Associació Il·lícita pel fet de què destinaren part dels diners obtinguts per la venda dels estupefaents, per exemple, a la construcció de col·legis”, destaca el recurs, on també es critica que la Sala no arreplegue les recents sentències “sobre les trames corruptes que han assolat el nostre país i en concret la Comunitat Valenciana”.

I, especialment, la referida a les fires de turisme (Fitur), branca de la trama Gürtel on és “extraordinàriament similar el modus operandi i el paper de l’entramat de les empreses”, unes “per a desenvolupar una activitat” i unes altres “per a assegurar el gaudi econòmic que les altres obtenen” i així “possibilitar el delicte i eludir la persecució i facilitar l’obtenció dels beneficis obtinguts”.

Atenuants “errònies”

El segon motiu de recurs és la “forma errònia” amb que la sentència aplica diferents atenuants. “No justifica, ni clarifica, ni explica, ni motiva”, retrau la Coordinadora.

Por exemple, en el cas de la reparació del dany. La Sala destaca l’actitud de Blasco i de Tauroni d’aportar “quants béns tenen a la seua disposició”, a més de “la voluntat de col·laborar”. “Res més lluny de la realitat”, sosté el recurs, on es censura, “amb estupefacció”, que la Sala accepte propietats ja embargades després de la condemna per la primera peça com a una reparació objectiva del dany. I assenyala que, en el cas de Blasco, després de dècades ocupant càrrecs públics de primer nivell, “l’aparent insolvència actual no és més que una ficció”. “La capacitat d’ocultació patrimonial no pot premiar-se per l’Administració de Justícia”, subratlla.

Un fet similar ocorre amb Llinares, respecte al qual, “sense indicar de què forma ha reparat el dany”, s’accepta un pagament “inferior fins i tot als diners que segons s’indica en la Sentència va rebre pel Sr. Tauroni per dur a terme la seua fraudulenta actuació”. Es tracta dels 40.000 dòlars que l’empresari va ingressar a l’ex Cap d’Àrea en un compte a Miami.

El recurs també es mostra contrari a l’aplicació de l’atenuant de dilacions indegudes, ja que considera proporcional la duració del litigi per la seua “complexitat”, amb 23 acusats i uns altres més durant la instrucció. Segons la Coordinadora, els retards serien més aviat imputables a una estratègia de les defenses “basada en la interposició sistemàtica de recursos” que, encara que legítima, sosté, contribueix a dilatar el procediment, pel que no és plausible que un retard “degut únicament i exclusivament a l’actuació dels propis acusats puga servir per a ‘premiar-los’ amb una reducció de la responsabilitat penal”.

Absolució “incongruent”

El recurs presentat per la Coordinadora també considera “incongruent” l’absolució d’alguns acusats, en especial de Luis Fernando Castel. Ho argumenta en base a la condemna de la seua mà dreta, Jesús Urquiza, per un delicte continuat de malversació de cabals públics.

“Tots els arguments que utilitza la Sala per a fonamentar la condemna del Sr. Urquiza, han de servir, amb major motiu, per a condemnar al seu cap, el qual, tal i com va quedar acreditat en l’acte del Judici Oral, va ser qui va instar al Sr. Urquiza a modificar les puntuacions dels projectes que l’indicava prèviament el Sr. Llinares”, apunta el recurs.

A judici de la Coordinadora, s’ha provat que l’ex Cap de Àrea “donava instruccions” a Castel i Urquiza “per a què modifiqués la puntuació de determinats projectes”. De fet, Llinares va arribar a enviar una “llista negra” indicant quines entitats no podien ser subvencionades. Urquiza va reconèixer que este tipus de llistats eren les instruccions que rebia Castel “per a manipular de forma fraudulenta les puntuacions de determinats projectes”.

Aritmètica confusa

En quart lloc, la Coordinadora assenyala errades a l’hora d’individualitzar la pena dels acusats, ja que esta es rebaixa diversos graus sense que es motive ni justifique. “Les operacions aritmètiques realitzades per la Sala li resulten absolutament confuses”, s’indica en un recurs que també critica (el cinquè aspecte) que no es resolguen tots els punts objecte de l’acusació, com el referit a Josep Maria Felip, exdirector general de Cooperació, condemnat només per la construcció fallida de l’hospital d’Haití i no “pels fets relacionats amb totes les convocatòries i convenis nominatius de l’any 2011”, la quantitat malversada de les quals arriba a quasi 2 milions.

El sisè i últim motiu de recurs de la Coordinadora té a vore amb la suposada asimetria respecte a les penes per la sentència de la primera peça, sobre el frau de subvencions sols en 2008. “Resulta absolutament contrari als principis de legalitat, seguretat jurídica i proporcionalitat, que en estes Peces Segona i Tercera s’establisquen condemnes pels mateixos delictes de la Peça Primera, relacionats amb fets molt més greus, per quant es realitzen durant 3 anys, el que comporta una major quantitat de diners malversats, i no obstant això les penes imposades siguen substancialment inferiors”, recalca la Coordinadora.

Per a saber més, consulta ací l’anàlisi jurídic de la sentència elaborat per Jorge Correcher Mira, professor del Departament de Dret Penal de la Universitat de València.

—-

*Nota: la Fundació Hemisferio va operar inicialment amb la denominació “Fundació Solidària Entre Pueblos”, per la qual cosa va ser condemnada per usurpació de marca en sentència ferma del Jutjat Mercantil núm. 2 de València, del 28 d’octubre de 2010, en estar usant il·legalment la denominació de l’Associació Entrepueblos/*Entrepobles, causant un gran perjudici a l’honor i credibilitat d’aquesta altra organització que res va tindre a veure amb la trama.

Desplaça cap amunt