Cas Blasco: els aclariments a la sentència sol·licitades per la Advocacia de la Generalitat i la Coordinadora Valenciana d’ONGD

L’Observatori Ciutadà contra la Corrupció explica els aclariments demanats a l’Audiència Provincial de València per les acusacions en el Cas Blasco abans d’interposar recurs davant el Tribunal Suprem

Imagen de protesta antes la Ciudad de la Justicia durante el juicio por el Caso Blasco

El 24 d’abril de 2020, en ple estat d’alarma per la Covid-19, es va conèixer la sentència per les peces 2 i 3 del conegut como a cas Blasco. L’Audiència Provincial de València va jutjar entre el 6 de maig i el 26 de juliol de 2019 a 24 acusats pels delictes de malversació de cabals, prevaricació, falsedat documental i associació il·lícita, entre d’altres. I va dictar penes que oscil·len entre tres meses i cinc anys i mig de presó per a 22 condemnats, a més de dos absolucions.

El tribunal va considerar provat que Rafael Blasco, exconseller del Partit Popular, “va afavorir la concessió de subvencions” a Augusto Tauroni, “empresari conegut seu de temps enrere”, encara que “sense haver-se acreditat que, a canvi, este li abonés determinades quantitats de diners”. D’esta forma, Tauroni va obtindre “almenys un 50%” dels 5.667.930,54 euros que es van abonar per a 21 projectes de Cooperació al Desenvolupament entre 2009 i 2011.

Per això va constituir la Fundación Hemisferio, mitjançant la qual “va contactar amb xicotetes ONGD, sense capacitat de gestió, en ordre d’oferir els servicis de la Fundació per a presentar projectes a nom de les mateixes”. En un segon esglaó, Tauroni va utilitzar mercantils de la seua propietat, algunes a Estats Units, i es va valdre d’unes altres a mans de tercers per a facturar per servicis “pressupostats molt per damunt del preu real de mercat” i que, majoritàriament, ni tan sols arribaven a realitzar-se. De fet, bona part d’eixes empreses mancaven d’empleats i d’activitat.

Tot i la contundència dels fets descrits, la Sala no va apreciar l’existència dels delictes d’associació il·lícita i d’organització i grup criminal, malgrat que alguns dels condemnats, el cas de Rafael Blasco, havien acceptat l’existència d’estes infraccions en les conformitats amb la Fiscalia prèvies a l’inici de la vista. I va absoldre Luis Fernando Castel, responsable de l’empresa avaluadora externa que aportava una teòrica imatge de transparència i independència i les puntuacions de la qual van ser claus per a que els projectes fraudulents de la Fundación Hemisferio i les entitats satèl·lits foren aprovats.

La Sala, a més, va aplicar els atenuants de confessió tardana, dilació indeguda i reparació del dany a gran part dels acusats i malgrat que bona part dels béns aportats ja havien sigut embargats després de la sentència per la primera peça, en maig de 2014. Aleshores Rafael Blasco va ser condemnat a sis anys i mig de presó pel delicte de malversació de cabals públics en concurs amb prevaricació i falsedat documental, que, sostingut en el temps, comporta penes de sis a vuit anys. És per això que en este segon judici, la condemna, com a molt, podia arribar a l’any i mig que resta fins els vuit. Finalment va quedar en un any després de l’aplicació de dos dels atenuants: reparació del dany i dilació indeguda.

Cinc milions de responsabilitat civil

Las tres acusacions, Fiscalia, Advocacia de la Generalitat i Coordinadora Valenciana d’ONGD, no tardaren a anunciar la interposició de sengles recursos de cassació davant del Tribunal Suprem. Prèviament, les dos darreres sol·licitaren el passat 4 de juny a la Sala aclariments a la sentència.

L’Advocacia de la Generalitat, com a acusació particular, va considerar “errònies” las al·lusions en la sentència al Tribunal de Comptes en referència a les responsabilitats exigibles a Rafael Blasco i a l’excap de Àrea de Cooperació, Marc Llinares, condemnat a dos anys i nou mesos de presó, ja que la Sala parteix de l’existència de “procediments ja oberts” en aquell tribunal, un fet que no hauria passat encara. En eixe sentit, l’Advocacia admet “procediments ja fallats” en el Tribunal de Comptes, però només respecte a la primera peça del cas, relativa al desviament d’1,6 milions d’euros de dos projectes a Nicaragua a la compra de pisos i un garatge a València, i pel qual Rafael Blasco i uns altres sis acusats ja foren condemnats.

La Sala parteix d’esta premissa per a determinar la “impossibilitat de conèixer la responsabilitat civil”, tot deixant este assumpte per a l’execució de la sentència. “La quantificació del perjudici és molt difícil, quan no s’ha aportat a judici un informe pericial que justifique realment eixe perjudici, ja que sols en fase de conclusions, sense que s’haguera traslladat als acusats, s’hi van quantificar per la Generalitat, distingint tant els treballs realment realitzats, i fins i tot les despeses indirectes amb ocasió d’allò”, assenyala.

No obstant això, l’Advocacia de la Generalitat recorda a la Sala que en el seu escrit d’acusació, anterior a la celebració del judici, ja va delimitar amb claredat l’abast de la responsabilitat civil en base als informes pericials de Joaquín Falomir, funcionari de la Intervenció General de l’Estat, qui va assenyalar que, almenys, 3.221.287,92 euros van ser desviats. L’Advocacia de la Generalitat va realitzar el seu propi càlcul i va xifrar el perjudici a les arques públiques en 5.035.942,45 euros, que és el resultat de restar als 5.667.930,54 euros ingressats a les ONGD de la trama, els 585.174,16 euros que representa el 10,32% que sí que consta que va ser transferit a comptes en els països de destinació, més el 8% de eixa darrera quantitat, 46.813,93 euros, relatiu als costos indirectes dels projectes.

Josep Maria Felip, una errada

Per la seua banda, l’acusació popular, representada per la Coordinadora Valenciana de ONGD, titlla d’“errada” que la Sala, formalment, sols haja tingut en compte la convocatòria de subvencions de 2011 i no la de l’Hospital d’Haití i la seua Oficina Tècnica, que es va adjudicar mitjançant conveni a la Fundación Hemisferio per 177.779,19 euros, per a condemnar a un any i mig de presó a Josep Maria Felip, exdirector general de Cooperació. L’hospital no va arribar a construir-se, però es va preveure una subvenció de cinc milions, dels que la trama pensava embutxacar-se 2.249.000 euros. La Coordinadora recorda a la Sala que la Secció Segona de l’Audiència Provincial de València va emetre una interlocutòria el 31 de gener de 2018 reconeixent que els fets per jutjar Felip “es van referir, a més d’allò relatiu a las subvencions de l’any 2011, a allò referent a la Convocatòria de l’Hospital d’Haití i la seua Oficina Tècnica”.

Contradictòriament, segons la acusació popular, la sentència sí que al·ludeix a este hospital i a la seua oficina tècnica, però no menciona “en cap moment res relatiu a les Convocatòries de subvencions de l’any 2011”, amb 2,1 milions en subvencions a mans de la trama i adjudicades per Felip, un fet que considera “incongruent amb el manifestat” per la pròpia Sala en la seua sentència, “ometent un pronunciament exprés respecte a este extrem”.

La sala va respondre a estos aclariments el passat 21 de setembre. L’anàlisi del seu contingut serà objecte d’un pròxim article.

Scroll to Top