Avançant, encara que no amb la rapidesa exigible. Així podríem resumir el resultat de l’anàlisi sobre els fons de cooperació per als pressupostos generals de l’Estat 2022. Si s’executen íntegrament, Espanya destinarà un 0,28% de la seua Renda Nacional Bruta per a cooperació. Aquest percentatge és insuficient per a acostar-se al compromís de legislatura, situat en el 0,5%, i, per descomptat al 0,7% en el termini establit per l’Agenda 2030.
Les llums dels pressupostos venen de la mà de l’aposta per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID). Per primera vegada, des de 2011, l’AECID cobra un major protagonisme: rep 134 milions més fins a aconseguir els 491. D’aquesta manera, gestionarà el 12,4% de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), enfront del 9,2% en 2021. Aquest és un gest important en ple procés de reforma del sistema de cooperació i obri les portes a enfortir el rol d’aquesta institució que hauria de gestionar, almenys, el 20% de l’AOD.
També és destacable l’aposta per fer costat a tercers països en la compra de vacunes. Per a aquesta línia de treball es destinen 293 milions d’euros; en coherència amb el Pla d’Accés Universal. Aquesta decisió és positiva, encara que ha de vindre acompanyada de transparència en la seua gestió. És necessari conéixer el contingut del programa i assegurar que els fons es destinen a enfortir la salut pública, garantir l’equitat en l’accés i el lliurament en termini.
Es manté l’esforç multilateral dels pressupostos de l’any passat -que està en màxims històrics en 1.780 milions. S’observa un lleuger descens (-1%), vinculat al PIB, en la partida destinada a la UE.
En un context mundial d’enormes i complexes crisis, l’ajuda humanitària s’emporta la pitjor part.
Les ONGD, que han arribat a rebre la meitat de fons que fa deu anys, gestionaran 53 milions més a través de l’AECID. Aquesta decisió, canvia la tendència dels últims anys marcada per partides insuficients i finançament que venia principalment del suport ciutadà a través de la declaració de la renda.
Algunes ombres
L’ajuda humanitària rep la pitjor part. En un context mundial en el qual a pandèmia ha causat estralls, en el qual 41 milions de persones estan a la vora de la fam, en el qual el canvi climàtic colpeja a les comunitats més vulnerables i expulsa a milions de persones de les seues llars, on alguns conflictes s’empitjoren… l’acció humanitària és essencial per a garantir condicions bàsiques de vida. Malgrat aquest context, solament augmenta en tres milions: passa dels 24 als 27. Aquesta xifra és clarament insuficient i incompleix les recomanacions del CAD que estableix que hauria d’aconseguir un 10% del total de l’ajuda. Per a ser conscients de la insuficiència d’aquests fons prou tirar la vista arrere: fa deu anys, l’ajuda humanitària rebia 350 milions d’euros.
Recomanacions en el marc de la reforma del sistema de cooperació
És possible millorar la proposta de PGE 2022 amb quatre mesures que són crucials en un context de múltiples crisis globals. I ho són, a més, de cara a la reforma del sistema de cooperació. Tindre-les en compte, demostrarà si el Govern assumeix la responsabilitat que li correspon.
1. Incrementar els recursos destinats a ajuda humanitària. L’assignació a l’Oficina d’Acció Humanitària per a pal·liar els efectes de les crisis actuals ha d’aconseguir, almenys, els 120 milions d’euros.
2. Creació d’un fons en l’AECID de suport a la participació e la cooperació descentralitzada en la cooperació delegada. Aqueix fons ha de comptar amb 10 milions d’euros i dissenyar-se amb les entitats interessades. Una mesura d’aquest tipus permetria aprofitar capacitats de les diferents administracions de l’Estat i posar-les al servei dels objectius establits.
3. Més finançament climàtic per a l’adaptació i mitigació, i per a les pèrdues i danys que pateixen els països del Sud Global a conseqüències del canvi climàtic. Malgrat el recent anunci del president Sánchez d’aportar 30 milions d’euros al Fons d’Adaptació, Espanya segueix per davall de la quantitat que li correspon, segons el que s’estableix en l’Acord de París.
4. Donació de, almenys, la meitat dels 11.000 milions d’euros de drets especials de gir a països que han patit un major impacte econòmic per la pandèmia. Cancel·lació de deutes insostenibles més enllà de la iniciativa de suspensió de deute del G20, que és insuficient.
