Amb l’escalada dels conflictes i el pròxim col·lapse del dret internacional, el món està arreplegant una collita de conseqüències terribles, ha manifestat Amnistia Internacional amb motiu de la presentació, hui, del seu informe anual La situació dels drets humans en el món, on s’avalua la situació dels drets humans en 155 països.
L’organització ha advertit també de la probabilitat que el col·lapse de l’Estat de dret s’accelere amb els ràpids avanços de la intel·ligència artificial, que, sumada al domini de les grans empreses tecnològiques, amenaça amb una “sobrecàrrega” de violacions de drets humans si la regulació continua anant a la saga de les innovacions.
“L’informe d’Amnistia Internacional presenta un ombrívol panorama d’alarmant repressió dels drets humans i freqüent infracció internacional de les normes establides, en un context de desigualtat global creixent, superpotències que competixen per la supremacia i agreujament de la crisi climàtica”, ha assenyalat la secretària general de l’organització, Agnès *Callamard.
“El flagrant menyspreu d’Israel pel dret internacional es veu agreujat per la falta d’acció dels seus aliats per a detindre la indescriptible massacre de civils imposada sobre Gaza. Molts d’eixos aliats van ser precisament els artífexs de l’ordenament jurídic creat després de la Segona Guerra Mundial. Juntament amb l’actual agressió de Rússia a Ucraïna, el nombre creixent de conflictes armats que es deslliguen i les violacions massives de drets presenciades en països com Sudan, Etiòpia i Myanmar, l’orde global basat en normes corre perill d’enfonsar-se.”
El desorde, la discriminació i la impunitat en els conflictes i en altres àmbits s’han vist potenciats per l’ocupació descontrolada de tecnologies noves i ja conegudes, que actors militars, polítics i empresarials utilitzen ara com a arma de manera habitual. Les plataformes de les grans empreses tecnològiques han avivat els conflictes. S’utilitzen programes informàtics espia i vigilància massiva per a coartar l’exercici de drets i llibertats fonamentals, mentres els governs despleguen ferramentes automatitzades, que van dirigides contra els grups més marginats de la societat.
“En un món cada vegada més precari, la proliferació i el desplegament no regulats de tecnologies com la intel·ligència artificial generativa, el reconeixement facial i els programes espia estan a punt de convertir-se en un perillós enemic, amb capacitat per a intensificar i avivar les violacions del dret internacional i els drets humans fins a límits excepcionals”, ha manifestat Agnès Callamard.
“Durant un any electoral clau i davant els cada vegada més poderosos grups de pressió que, impulsats i finançats pels actors de les grans empreses tecnològiques, s’oposen a la regulació, estos avanços tecnològics descontrolats i no regulats suposen una enorme amenaça per al món. Poden utilitzar-se com a arma per a discriminar, desinformar i dividir”.
En els conflictes, la població civil paga el preu més alt mentres els Estats incomplixen el dret internacional
L’informe d’Amnistia Internacional presenta un cru examen de la traïció als principis de drets humans perpetrada pels líders i institucions actuals. Enfront de la multiplicació dels conflictes, les accions de molts Estats poderosos han perjudicat encara més la credibilitat del multilateralisme i menyscabat l’orde global basat en normes que es va establir per primera vegada en 1945.
En un conflicte que va definir 2023 i que no dona signes de remetre, els indicis de crims de guerra continuen acumulant-se mentres el govern israelià es burla del dret internacional a Gaza. Després del terrible atac d’Hamàs i altres grups armats del 7 d’octubre, les autoritats israelianes van respondre amb bombardejos aeris implacables contra zones civils poblades, que van aniquilar sovint a famílies senceres; van obligar a desplaçar-se a quasi 1,9 milions de persones palestines, i, malgrat l’augment de la fam a Gaza, van restringir l’accés a una ajuda humanitària que es necessitava desesperadament.
L’informe d’Amnistia Internacional posa en relleu l’ús descarat que ha fet Estats Units del seu dret de veto per a paralitzar durant mesos l’aprovació d’una molt necessària resolució del Consell de Seguretat de l’ONU a favor d’un alto-el-foc, mentres continua armant a Israel amb municions que s’han utilitzat per a cometre actes que probablement constituïxen crims de guerra. També destaca el grotesc que resulta la doble moral de països europeus com el Regne Unit i Alemanya, donades les seues fundades protestes contra crims de guerra de Rússia i Hamàs, alhora que donen suport a les accions de les autoritats israelianes i estatunidenques en este conflicte.
El succeït en 2023 confirma que molts Estats poderosos estan apartant-se dels valors fundacionals d’humanitat i universalitat proclamats en la Declaració Universal de Drets Humans. Agnès Callamard
“La desconcertant falta de mesures de la comunitat internacional per a impedir que es mate a milers de persones civils —un percentatge terriblement alt d’elles, xiquets i xiquetes— en la Franja de Gaza ocupada posa clarament de manifest que les mateixes institucions establides per a protegir la població civil i fer valdre els drets humans no complixen ja la seua funció. El succeït en 2023 confirma que molts Estats poderosos estan apartant-se dels valors fundacionals d’humanitat i universalitat proclamats en la Declaració Universal de Drets Humans”, ha afegit Agnès Callamard.
En l’informe es documenta també la flagrant infracció de les normes establides comesa per les forces russes durant la seua persistent invasió a gran escala d’Ucraïna. Es posen en relleu els atacs indiscriminats contra zones civils densament poblades, així com contra infraestructures d’exportació de cereals i energia, i l’ús de la tortura i altres maltractaments contra presoners de guerra. Tot això se suma a l’enorme contaminació ambiental generada per actes com la destrucció aparentment deliberada de la presa de Kajovka, que, segons l’opinió general, va ser comesa per les forces russes.
Les forces armades i les milícies associades de Myanmar també van dur a terme atacs contra civils que, només en 2023, es van cobrar més de 1.000 vides. Ni les forces armades de Myanmar ni les autoritats russes s’han compromés a investigar les denúncies de violacions manifestes. Tots dos han rebut suport econòmic i militar de la Xina.
A Sudan, les dos parts enfrontades —les Forces Armades de Sudan i les Forces de Suport Ràpid— han mostrat poc interés pel dret internacional humanitari, en dur a terme atacs selectius i indiscriminats que han matat i ferit a civils i en disparar armes explosives des de barris densament poblats que van matar a 12.000 persones en 2023. Esta situació ha provocat la major crisi de desplaçament del món, en la qual més de 8 milions de persones s’han vist obligades a fugir. Sense que s’albire encara el final del conflicte, la crisi alimentària porta mesos tenallant Sudan i amenaça amb degenerar en fam.
La instrumentalització de la tecnologia per a generar odi, divisió i discriminació suposa una amenaça en un any electoral clau
Amnistia Internacional ha determinat que actors polítics de moltes parts del món estan intensificant els seus atacs contra les dones, les persones LGBTI i les comunitats marginades que s’han utilitzat històricament com a boc expiatori per motius polítics o electorals. Per a instigar i ajudar estes forces polítiques repressives a propagar la desinformació, enfrontar a unes comunitats amb unes altres i atacar a les minories s’han instrumentalitzat cada vegada més tecnologies noves i ja existents.
En l’informe s’assenyala també l’ampli ús que s’ha fet de tecnologies ja existents per a consolidar polítiques discriminatòries. Estats com l’Argentina, el Brasil, l’Índia i el Regne Unit han recorregut cada vegada més a les tecnologies de reconeixement facial per a controlar protestes públiques i esdeveniments esportius i discriminar comunitats marginades, especialment a les persones migrants i refugiades. Per exemple, en resposta a accions legals empreses per Amnistia Internacional, el Departament de Policia de Nova York va revelar en 2023 com utilitzava la tecnologia per a sotmetre a vigilància les protestes de Black Lives Matter a la ciutat.
L’ús infame de reconeixement facial va ser més generalitzat encara a la Cisjordània dels Territoris Palestins Ocupats, on Israel es va servir d’ell per a endurir les restriccions de la llibertat de circulació i ajudar a mantindre el sistema d’apartheid.
A Sèrbia, la implementació d’un sistema de benestar social semiautomatitzat va deixar a milers de persones sense accés a assistència social vital. En particular es van veure afectades les comunitats romanís i les persones amb discapacitat, la qual cosa va demostrar fins a quin punt l’automatització descontrolada pot exacerbar la desigualtat.
Amb milions de persones fugint de conflictes en el món, l’informe posa en relleu com es van confiar la governança de la migració i el control de fronteres a tecnologies abusives per mitjans com l’ús d’alternatives digitals a la detenció, tecnologies d’externalització de fronteres, programari de dades, tècniques biomètriques i sistemes algorítmics de presa de decisions. La proliferació d’estes tecnologies perpetua i reforça la discriminació, el racisme i la vigilància desproporcionada i il·legal contra les persones racialitzades.
Mentrestant, l’ús de programes espia ha romàs en gran manera sense regular, a pesar que les violacions de drets humans que permet cometre contra objectius entre els quals solen figurar activistes en l’exili, periodistes i defensors i defensores dels drets humans són evidents fa ja molt temps. En 2023, Amnistia Internacional va revelar l’ús del programa espia Pegasus contra periodistes i activistes de la societat civil en països com Armènia, l’Índia, República Dominicana i Sèrbia, alhora que es venia lliurement programari espia de la UE i regulat a Estats de tot el món.
El model empresarial basat en la vigilància que apliquen les grans empreses tecnològiques no fa sinó alimentar la flama de l’odi, que permet als qui actuen amb mala intenció assetjar, deshumanitzar i amplificar discursos perillosos per a consolidar el poder o guanyar eleccions. Agnès Callamard
Durant l’últim any, la ràpida trajectòria de la intel·ligència artificial generativa ha modificat la magnitud de l’amenaça que planteja la gamma de tecnologies ja existents, des dels programes espia fins a l’automatització de l’Estat i els algorismes de fugida utilitzats en les xarxes socials.
Enfront de la voracitat dels avanços, la regulació s’ha quedat en gran manera estancada. No obstant això, un senyal que les entitats responsables de les polítiques europees estan començant a prendre mesures ha sigut l’entrada en vigor, al febrer de 2024, d’una històrica Llei de Servicis Digitals per a tota la UE. Encara que imperfecta i incompleta, la Llei ha suscitat un molt necessari debat global sobre la regulació de la intel·ligència artificial.
“Hi ha un enorme abisme entre els riscos de l’avanç descontrolat de les tecnologies i el nivell que hem d’aconseguir en matèria de regulació i protecció. És el futur que ens espera i no farà més que empitjorar si no es limita la proliferació desenfrenada de tecnologia no regulada”, ha assenyalat Agnès Callamard.
Amnistia Internacional va revelar com els algorismes de Facebook havien contribuït a generar violència ètnica a Etiòpia en el context del conflicte armat. Este cas és un bon exemple de com s’instrumentalitza la tecnologia per a enfrontar a unes comunitats contra unes altres, especialment en èpoques d’inestabilitat.
L’organització de drets humans preveu que estos problemes s’aguditzen en un any electoral clau, amb el model empresarial basat en la vigilància que subjau en importants plataformes de xarxes socials com Facebook, Instagram, TikTok i YouTube servint de catalitzador per a cometre violacions de drets en el context de les eleccions.
“Hem vist com l’odi, la discriminació i la desinformació són amplificats i propagats per algorismes de les xarxes socials optimitzats per a maximitzar la ‘participació’ per damunt de tota la resta. Creen un cicle de retroalimentació incessant i perillós, especialment en èpoques d’alta sensibilitat política. Les ferramentes poden generar imatges, àudios i vídeos sintètics en segons, així com arribar a grups específics de públic a escala, però la regulació electoral ha encara de posar-se al dia amb esta amenaça. Fins ara hem vist parlar molt però fer molt poc”, ha aclarit Agnès Callamard.
Al novembre tindran lloc les eleccions presidencials dels Estats Units en un context de discriminació, assetjament i abusos creixents en les plataformes de xarxes socials contra comunitats marginades, com les persones LGBTI. També ha anat en augment el contingut amenaçador i intimidatori contra l’avortament.
Al voltant de mil milions de persones votaran enguany en les eleccions de l’Índia en un context d’atacs contra manifestacions pacífiques i discriminació sistemàtica de minories religioses. En 2023, Amnistia Internacional va revelar que s’havia utilitzat programari espia invasiu contra notables periodistes del país, i en general les plataformes tecnològiques s’han convertit en camps de batalla polítics.
“En l’àmbit polític es ve utilitzant des de fa molt la manipulació de discursos basats en l’enfrontament per a aconseguir vots i guanyar-li la partida als qui plantegen preguntes legítimes sobre temors existents en matèria econòmica i de seguretat. Hem vist com s’han utilitzat tecnologies no regulades, com el reconeixement facial, per a consolidar la discriminació. Al mateix temps, el model empresarial basat en la vigilància que apliquen les grans empreses tecnològiques no fa sinó alimentar la flama de l’odi, que permet als qui actuen amb mala intenció assetjar, deshumanitzar i amplificar discursos perillosos per a consolidar el poder o guanyar eleccions. Este és l’esborronador espectre del que està per vindre a mesura que la voracitat dels avanços tecnològics desplace la rendició de comptes”, ha afirmat Agnès Callamard.
Mobilització global sense precedents
“Hem vist com les accions de poderosos agents estatals i no estatals ens precipiten en les profunditats caòtiques d’un món sense normes efectives, on l’obtenció despietada de beneficis utilitzant tecnologies revolucionàries sense governança efectiva s’ha convertit en la norma. Però quan molts governs han incomplit el dret internacional, hem vist també a altres actors demanar a les institucions internacionals que apliquen l’Estat de dret. I quan líders de tot el món no han defés els drets humans, hem vist a la gent mobilitzar-se per a organitzar manifestacions, protestes i peticions en demanda d’un futur més esperançador”, ha explicat Agnès Callamard.
El conflicte entre Israel i Hamàs va desencadenar centenars de protestes a tot el món. La gent va demanar un alto-el-foc per a posar fi a l’enorme sofriment de la població palestina de Gaza, així com l’alliberament de totes les persones preses com a ostatges per Hamàs i altres grups armats, bastant abans que ho feren molts governs. D’altra banda, la població es va tirar al carrer als Estats Units, El Salvador i Polònia per a reivindicar el dret a l’avortament quan la reacció contra la justícia de gènere es va fer sentir. A tot el món, milers de persones es van sumar al moviment juvenil Divendres pel Futur per a demanar l’abandó just i ràpid dels combustibles fòssils.
En 2023, l’activisme incansable va aconseguir també diverses victòries importants en matèria de drets humans. Després del treball d’incidència dut a terme pel moviment #MeToo i per altres organitzacions de la societat civil de Taiwan per a posar fi a la violència sexual en Internet, el govern va aprovar una reforma de la Llei de Prevenció de Delictes d’Agressió Sexual.
La gent ha deixat totalment clar que vol drets humans; ara correspon als governs mostrar que estan escoltant. Agnès Callamard
A pesar que no va fer prou, la COP28 va acordar emprendre “la transició” per a deixar arrere els combustibles fòssils; va ser la primera vegada que s’esmentaven estos en una decisió de la COP. Després d’anys d’activisme, quatre defensors i defensores dels drets humans del cas de Buyukada —Taner Kılıç, İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun, als qui s’havia declarat culpables al juliol de 2020 per càrrecs infundats— van resultar finalment absolts a Turquia.
Entre molts altres exemples, cal destacar el de l’activista afganés per l’educació Matiullah Wesa, que va ser posat en llibertat a l’octubre de 2023 després de mesos de campanya a favor seu. Portava quasi set mesos a la presó per promoure el dret de les xiquetes a l’educació i criticar la política talibà de prohibir-los acudir a centres d’ensenyament secundari.
“El dret a la protesta és essencial per a traure a la llum els abusos i la responsabilitat dels líders. La gent ha deixat totalment clar que vol drets humans; ara correspon als governs mostrar que estan escoltant”, ha afirmat Agnès Callamard.
“Donada l’ombrívola situació global, es necessiten mesures urgents per a revitalitzar i renovar les institucions internacionals concebudes per a salvaguardar a la humanitat. Han de prendre’s mesures per a reformar el Consell de Seguretat de l’ONU de manera que els membres permanents no puguen exercir el seu poder de vot sense cap control per a impedir la protecció de civils i reforçar les seues aliances geopolítiques. Els governs han de prendre també mesures legislatives i reguladores sòlides per a abordar els riscos i els danys causats per les tecnologies d’intel·ligència artificial i imposar-se a les grans empreses tecnològiques.
