En 2020, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola responia a una consulta sobre l’existència del verb «resignificar» indicant que la seua incorporació al Diccionari de la Llengua Espanyola estava en estudi amb el sentit de ‘donar a alguna cosa un nou significat’. Si alguna cosa podem afirmar la població valenciana és que la DANA ha resignificat moltes de les accions i gestos que habitualment féiem o que ens hem acostumat a fer en estes últimes setmanes.
Escoltar cançons com les de Raimon amb la seua «Al meu país la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa» o el cant a la seua terra -la nostra, la de tots i totes- de Nino Bravo adquirixen noves connotacions. Les banderes que tallen el cel a les torres de Quart i de Serrano ens han donat la benvinguda a la València històrica amb el seu vaivé a mitja asta des de fa un mes. Un pont que fins al 29 d’octubre havia tingut un ús puntual, ara s’ha convertit en la passarel·la que ha canalitzat la solidaritat de tot un poble, un formiguer de gent abillada amb granera, calcetins fins als genolls -en molts casos assegurats amb cinta aïllant- i unes botes d’aigua que, fins a este moment, mai molts i moltes ens havíem plantejat comprar-nos.
Una imatge que, en definitiva, sempre estarà en la nostra memòria i que dona compte d’eixa essència que compartim com a humanitat: la solidaritat i el suport en moments extrems sense importar qui som, on vam nàixer o les nostres identitats.
De les nostres retines no podran desaparéixer les imatges de persones treballant de manera incansable, cobertes de llot fins a la cintura, recolzant en tasques de neteja, repartint menjar o material d’higiene o, simplement, fent una calor humana que la DANA havia arrossegat en els 78 municipis afectats pel temporal.
Eixa marea ciutadana va respondre de manera acte-organitzada en els primers dies quan les institucions van estar absents en molts llocs. Llavors, els qui primer van arribar a algunes poblacions afectades van ser, precisament, persones voluntàries. Moltes d’elles, no podem oblidar-ho, formen part de les nostres organitzacions: ONG de Desenvolupament molt acostumades a bregar amb situacions similars en altres llocs del món i, sobretot, amb el valor de la solidaritat molt afermat, que estan posant tot el seu coneixement i tot el seu cor al servici dels nostres pobles.
«Renàixer de la cendra» ha demostrat ser un treball de totes i tots, en el qual la unió ha sigut la principal protagonista i persones anònimes i organitzacions s’han fusionat sota el paraigua de la solidaritat. La DANA ha canviat moltes coses i donat un nou significat a altres tantes. Per als valencians i les valencianes, ha portat la paraula «solidaritat» a la seua màxima expressió. Enfront d’això, l’única cosa que podem dir és gràcies. Gràcies al voluntariat per resignificar la solidaritat i per construir un pont de l’esperança que ens reconnecta com a poble i societat.
