El Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI) ha celebrat el 29 i 30 de març a València les jornades «Quina ramaderia necessitem? Una altra ramaderia és possible i necessària», un fòrum de debat sobre la ramaderia, les repercussions de la ramaderia industrial intensiva, els diferents models alternatius i la construcció de sistemes alimentaris justos, equitatius i sostenibles. L’acte ha reunit diverses veus expertes en ramaderia, nutrició i medi ambient amb la finalitat d’analitzar les possibles solucions.
La ramaderia extensiva, clau per al desenvolupament sostenible
«La ramaderia ens concerneix a tots, a la nostra dieta i des de molts aspectes». Amb aquestes paraules ha inaugurat la jornada Jorge Cavero, director de CERAI, que ha assegurat que en les jornades «contextualitzarem, veure quin és aqueix model de ramaderia i de consum i quins impactes tenen».
La primera taula de debat s’ha celebrat sota el títol «Contextualitzant». Andrés Muñoz, responsable de l’àrea de Sobirania Alimentària d’Amics de la Terra Espanya, ha exposat que «el consum de carn en els últims 20 anys s’ha duplicat» i es preveu que seguisca augmentat. «El mercat espenta al fet que els productors produïsquen més i els consumidors abandonen dietes que tenien menys proteïna animal sense que els Estats adopten polítiques per a reduir la producció», ha afegit.
Així mateix, Eduardo Aguilera Fernández, del Centre d’Estudis i Investigació per a la Gestió de Riscos Agraris i Mediambientals de la Universidad Politécnica de Madrid i cofundador del think tank Alimentta, ha argumentat que és necessari canviar la forma en la qual consumim per a fer front a la crisi mediambiental. «Si combinem la relocalització del sistema agroalimentari amb una ramaderia extensiva, l’agroecologia, la circularitat, els residus de les ciutats s’utilitzen per a fertilitzants i consumim menys carn; si es combina tot, tenim el canvi que necessitem per al repte global que afrontem amb el canvi climàtic», ha expressat.
Finalment, Mónica Vargas, Responsable del Programa Global de Grain, ha assenyalat que la ramaderia industrial es caracteritza per la concentració geogràfica, la concentració corporativa i el creixement. «Sempre estan buscant més creixement les corporacions» fins i tot quan estem en un col·lapse econòmic. «Cal lluitar contra les grans empreses de carn perquè rendisquen comptes sobre les seues emissions. La transformació del sistema agroalimentari passa per acabar amb els acords de lliure comerç que potencien emissions», ha conclòs.
En la segona taula redona, titulada «Ramaderia industrial i sostenibilitat», Laura Villadiego, periodista i cofundadora de Carro de Combat, ha assegurat que «la demanda de soja s’ha impulsat per la producció de pinsos animals». La soja ve principalment del Brasil, però no sabem si prové de la desforestació. Finalment, ha apuntat que en la investigació que va realitzar sobre aquesta qüestió, el «91% de les empreses enquestades no sabien d’on provenia la soja».
Per part seua, Pep de la Rubia, membre de l’àrea confederal d’agroecologia d’Ecologista en Acció, ha explicat que «la ramaderia industrial porcina afavoreix la despoblació rural». Les dades apunten que «en el 74% dels casos estudiats a Espanya hi havia: o bé un major augment de despoblació o no s’augmentava la població en comparació amb els municipis pròxims», ha assegurat.
Per a finalitzar el primer dia de taules de debat, Patricio Eleisegui, escriptor i guionista del documental Una llacuna negra, ha insistit que les macrogranges en la península Yucatán (Mèxic) estan contaminant l’aigua potable: «la gent ja no beu aigua de l’aixeta». A més, creen poques ocupacions i contaminen les terres amb fòsfor i nitrogen «mentre que l’Estat mira cap a un altre costat».
El segon dia de les jornades ha iniciat amb una taula en la qual s’ha debatut sobre les diferents alternatives de ramaderia i models de consum i quines solucions s’estan posant en marxa. Així, Alma María Palau, presidenta del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes, ha afirmat que «la dieta planetària és una dieta que té tres objectius: assegurar que en el 2050 tinguem accessibilitat als aliments suficients i saludables, reduir malalties vinculats amb els patrons dietètics i que la dieta siga més respectuosa amb el planeta». «L’important és una dieta variada vegetal amb aliments frescos i molt restrictiva en proteïna d’origen animal», ha afegit i ha insistit en la importància de saber cuinar per a adoptar canvis en la dieta més sans i sostenibles.
Per part seua, el secretari tècnic de l’Observatori del Pastoralisme Extensiu del Mediterrani, Paco Rubio, ha afirmat que «El pastoralisme extensiu pot ser eina de mitigació del canvi climàtic». «Les pastures capturen més CO² que els boscos. La societat i els organismes públics han de tindre-ho en compte per a la captura de carboni i els serveis ecosistèmics», ha conclòs.
L’últim ponent de la taula, Néstor Cuéllar, director del Centre d’Investigació i Promoció de la Pagesia (CIPCA) de Serralada, a Bolívia, ha explicat com la seua entitat advoca per un sistema de ramaderia semintensiva a la regió del Chaco, Bolívia, ja que emet menys metà i carboni perquè les pastures ho emmagatzemen. Això ha de combinar-se amb una bona gestió de l’aigua a causa de les sequeres recurrents. «En 2021 i 2022, totes les collites han donat quasi zero ingressos i les famílies han tingut sol ingressos de la ramaderia. La ramaderia pot aportar significativament a l’economia de la família i evita les migracions a les capitals».
L’última taula ha estat dedicada a debatre sobre les diferents maneres en què «la societat es mobilitza». Loreto Lumbreras, presidenta de l’Associació de Veïns El Cerrao, ha traslladat l’experiència d’aquesta entitat en la lluita contra la macrogranja pròxima als habitatges a la Pobla de Vallbona. «La justícia no està resolent les coses» ha afirmat, però l’associació ha aconseguit que la Conselleria de Medi ambient avise a l’empresa que ha de canviar les seues males pràctiques si vol continuar explotant la seua macrogranja, no obstant això, li concedeix un termini molt ampli durant el qual l’activitat continuarà afectant el territori i persones que l’habiten.
Daniel Castillo, responsable de formació pluriregionals de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia, ha explicat la iniciativa A pas lent promoguda per consumidors, tres ramaders extensius i l’ajuntament d’Alcublas, que té com a objectiu donar a conéixer la ramaderia extensiva i un altre obrir la possibilitat d’establir canals de comercialització directa entre consumidors i productors, secundat per l’Ajuntament d’Alcublas. «La comercialització es recolza en la societat, en els consumidors finals», el projecte aposta per la reducció d’intermediaris, el consum de carn local i un major control dels ramaders i els consumidors de la comercialització.
Les jornades han finalitzat amb la intervenció de Jorge Cavero, director de CERAI, que ha conclòs que «cal crear aqueixa consciència perquè, col·lectivament, com a ciutadania, ens organitzem i trobem una solució per a la ramaderia que puga alimentar-nos de manera sana, saludable i alhora ens ajude a tindre uns entorns d’habitabilitat i un medi ambient que ens cuide».
