València reivindica la seua història afrodescendiente

Les dones afrodescendientes presenten el projecte “Espanya negra” en un massiu acte a la Fàbrica de Gel de València

L’ONG Moviment per la Pau organitza un acte emotiu, reivindicatiu i lúdic, en el marc del Dia Internacional de la Dona Afrodescendiente, que es commemora el 25 de juliol

L’acte de reivindicació i commemoració del Dia Internacional de la Dona Afrodescendiente, que organitza cada any l’ONG Moviment per la Pau a València, es va avançar en aquesta ocasió uns dies, a causa de les eleccions del pròxim 23 de juliol. Una commemoració que té lloc, a nivell global, cada 25 de juliol i en la qual es tracta de posar en valor les aportacions de les dones de descendència africana en tota mena de societats i no sols en l’actualitat sinó al llarg de la història.

Precisament, la xarrada central de l’esdeveniment d’enguany, que va tindre lloc a la Fàbrica de Gel de València va servir per a presentar en societat el projecte “Espanya Negra: Viatge cap a la negritud en l’espaitemps”, una investigació a càrrec de la periodista i directora d’aquest projecte, Tania Safura i el seu equip de Radi Àfrica, que rescata històries de persones africanes que van contribuir al desenvolupament cultural de la societat espanyola, però que al llarg dels anys han quedat invisibilitzades. L’IVAM (Institut València d’Art Modern) acompanya aquesta investigació en la Comunitat Valenciana i Murcia.

En aquest debat, moderat per Esther Mamadou, van intervindre, a més de Tania Safura, Laida Memba, investigadora del projecte a Barcelona i Esther García Ejome, investigadora a València. Les tres van reflexionar sobre el paper de la dona afrodescendiente al llarg de la història espanyola i van reconéixer que és complicat trobar fonts i dades fidedignes, pel quasi nul interés que la historiografia ha posat en aquesta comunitat al llarg del temps. També van mostrar exemples de dones afrodescendientes representades en l’art europeu i espanyol al llarg dels segles, així com també mostres que l’esclavitud també va existir a Espanya com un anunci d’un periòdic en el qual es venia una “dona negra”.

“No som unes nouvingudes”

L’acte va comptar amb la presència d’autoritats com la Directora General del Ministeri d’Igualtat, Rita Bosaho qui posava en valor, precisament, la importància de rescatar aquestes històries ocultes i oblidades:

“És una fortuna que ens trobem ací tractant de recollir la nostra història i els passos que han tingut nostres referents ací en un lloc on encara no se’ns dona tot el reconeixement que es deuria. La diversitat ètnic-racial està molt invisibilitzada al nostre país, en tots els espais. El nostre plantejament, també tenint en compte aquest estudi és comunicar que és la manera en què recuperem les forces per a poder lluitar per la nostra existència”.

I ressaltava que “no es reconeixen encara tantes aportacions i qüestions culturals i sembla que no hi ha hagut mai una història negra quan hem sigut ací sempre. No som uns nouvinguts o nouvingudes”.

Per part seua, la regidora a l’ajuntament de València, Maite Ibáñez posava en valor també aquesta iniciativa: “M’ha encantat el projecte que han iniciat. Descobreix un relat desconegut fins ara, perquè és la mateixa història de la nostra ciutat però des d’un altre punt de vista. És una riquesa que estan aconseguint amb aquest projecte”. Ella recordava, com es va comentar també en la jornada, que “fins i tot en aquella època quan es traficava amb esclaus existien ja moviments abolicionistes, protestes i gent lluitant pels drets. Encara així encara hi ha molt a fer. En aquests moments hem de continuar lluitant contra tota mena de discriminació”.

En una línia semblant s’expressava la també regidora a l’Ajuntament de València Lucía Beamud: “És la setena edició d’aquest Dia de la Dona Afrodescendiente a València i hem de recordar aquesta doble discriminació que pateixen per ser dones i per ser d’origen afrodescendiente, fins i tot algunes pateixen una tercera per pertànyer al col·lectiu LGTBI”. Sobre l’estudi va valorar que “ens serveix per a reconéixer que a Espanya ja hi havia persones negres vivint des de fa moltíssim temps, que van ser esclavitzades i que tenen un passat que hem de conéixer. Aquests treballs de sensibilització i divulgació serveixen per a tombar els estereotips, combatre els discursos d’odi i per a lluitar contra el racisme”.

Per part seua, la delegada de Moviment per la Pau a València, Isabelle Mamadou mostrava la seua satisfacció per la celebració d’aquest acte: “Ha sigut una jornada molt emocionant, no sols pel bon acolliment de l’esdeveniment, sinó perquè hui hem ensenyat que la història d’Espanya també és negra”.

L’acte va concloure amb l’actuació en directe de la cantant sud-africana Ndumi Black Ninja. La vocalista, reconeguda pel seu ventall d’estils que engloba la música reggae, el soul i el hip-hop, acudirà a la cita acompanyada del DJ, productor i compositor jamaicà KungFuRas.

Finalment, Esther Mamadou concloïa i deia que volem “una societat més inclusiva, menys ignorant, menys racista i que s’acoste més a la realitat”.

31 anys del 25J

L’origen d’aquesta commemoració es remunta a l’any 1992, data en la qual 400 dones de 32 països d’Amèrica Llatina i el Carib es van reunir en la Primera Trobada de Dones Afrolatinas, Afrocaribeñas i de la Diàspora celebrat a República Dominicana, amb la finalitat de crear aliances i afrontar la discriminació racial des de la perspectiva de gènere. A València, la primera celebració va tindre lloc en 2017, amb el suport de les Nacions Unides.

,

Desplaça cap amunt