Al voltant de 35 milions de persones a Burkina Faso, Txad, Mali, Mauritània i Níger, països que integren la regió africana de Sahel, patiran crisi aguda d’aliments i mitjans de subsistència, és a dir, que no tindran pràcticament res per a menjar, i patiran inseguretat alimentària i desnutrició, en el pròxim període d’entre collites, la temporada anual d’escassetat, entre juny i agost.
Aquesta és la principal conclusió que es desprén de l’informe Sahel: evitar una altra històrica crisi alimentària que acaba de publicar Acció contra la Fam. Aquest informe està basat en evidències directes recaptades per la pròpia organització en el terreny, i conclou que només una resposta d’acció humanitària, addicional a la qual ja es tenia prevista, podria evitar la major crisi alimentària de l’última dècada a la regió africana del Sahel.
“Des d’el mes de novembre passat, els nostres sistemes d’alerta primerenca , a través d’evidències com la degradació de les pastures, la mortalitat del bestiar, la pujada d’uns certs aliments bàsics o l’increment de xiquets desnodrits en centres sanitaris, ens venien avisant que alguna cosa anava molt malament”, assenyala Manuel Sánchez Montero, director d’incidència i relacions institucionals d’Acció contra la Fam.
“Comencem a constatar que s’aveïnava una imminent crisi alimentària, que ja està amenaçant a prop de 27 milions de persones al Sahel i, que, si no fem res, podria arribar a 35 milions de persones. Aquesta crisi és la tercera crisi consecutiva que es dona en aquesta regió i que, en anys anteriors, ha afectat 21 i, l’anterior, a 15 milions de persones. La progressió és geomètrica i posa en dubte, no solament la seguretat alimentària, sinó l’estabilitat de tota aquesta regió”, conclou el director d’incidència d’Acció contra la Fam.
Persistència de conflictes, COVID-19 i canvi climàtic
Segons aquest informe, els tres factors determinants per a aquesta situació crítica al Sahel són, d’una banda, la persistència de conflictes en la zona, que ha desplaçat a més de 9 milions de persones i ha destruït mitjans de vida o distorsionat sistemes econòmics locals; en segon lloc, les conseqüències de les mesures restrictives de moviments davant la COVID19, que han impedit que centenars de milers de ramaders puguen trashumar amb el seu bestiar a la recerca d’aigua i pastures i poder arribar a les seues zones de mercats; i, finalment, l’impacte, un any més, de la crisi climàtica en forma de sequeres, degradació de la biomassa o inundacions.
“Enfrontem una crisi que necessita d’una resposta ràpida i concertada per part dels països afectats i la comunitat internacional. Cal actuar, no sols pensant a atallar la crisi hui, sinó a intentar posar les bases perquè no es perpetue en els pròxims anys. Però enguany si no actuem decidida i àgilment, la fam impactarà amb la mateixa ràbia que en les pitjors crisis de l’any 2012 o de l’any 1984,”, assenyala Manuel Sánchez Montero.
Cimera euroafricana
El cim euroafricà que afrontarà temes com la inversió en polítiques públiques, bona governança o seguretat, ha rebut les crítiques de la societat civil africana i europea, a causa del nul espai que deixa per a la seua participació real en la presa de decisions.
“És imprescindible l’exoneració de les mesures sancionadores imposades per la CEDEAO (Comunitat Econòmica d’Estats d’Àfrica Occidental) a un país com Mali, als béns, transaccions econòmiques i moviment de persones dedicats a la resposta humanitària, així com al manteniment de serveis bàsics essencials com la sanitat (que depén en un 60% de la cooperació internacional)”, comenta el director d’incidència i relacions institucionals d’Acció contra la Fam.
“Des de la nostra organització, alertem i cridem l’atenció dels estats que participen en el cim Europa-Àfrica perquè facen un esforç no solament a incrementar els recursos destinats a la seguretat alimentària i als béns essencials d’aquestes poblacions en aquesta regió, si no perquè avancen i avancen aqueixa resposta ara. No fer-ho suposarà que, dins d’uns pocs mesos, les persones que estan amenaçades per la crisi alimentària directament s’afegiran a les que ja estan patint una situació extremadament crítica o moriran”, conclou Manuel Sánchez.
