Una tesi llegida en la Universitat d’Alacant recomana la intervenció comunitària per a lluitar contra la lepra

La investigació, elaborada amb la col·laboració de Fontilles i que ha obtingut la qualificació d’Excel·lent, defensa que les estratègies contra la malaltia en països endèmics incloguen enfocaments de gènere i basats en els drets humans per a garantir la cobertura universal i la sostenibilitat dels programes d’atenció a persones afectades.

El treball identifica les principals barreres a les quals s’enfronten els professionals de la salut de l’Índia i el Brasil en el tractament de la lepra: estigma social, desigualtats de gènere, dificultat en el maneig de la malaltia, serveis limitats, escassetat de recursos i la falta de participació comunitària.

Una tesi doctoral defensada en la Universitat d’Alacant (UA) subratlla la necessitat d’implicar les comunitats en els programes d’intervenció contra la lepra desenvolupats en països endèmics, mitjançant el foment de la seua participació en les decisions que afecten la seua salut i benestar. La investigació, titulada “La intervenció comunitària amb persones afectades per lepra en contextos endèmics”, va ser defensada el mes de novembre passat amb la qualificació d’Excel·lent per Gema Martos Casado, infermera a l’Hospital Universitari Sant Joan d’Alacant i membre del Grup de Cooperació al Desenvolupament del Col·legi d’Infermeria d’Alacant. La tesi ha estat dirigida per Diana Gil González i Carmen Vives Cases, professora titular i catedràtica, respectivament, en l’àrea de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UA.

El treball, elaborat amb la col·laboració de la fundació Fontilles, investiga els programes d’intervenció comunitària amb persones afectades de lepra des d’una triple perspectiva: l’anàlisi de l’evidència, l’enfocament de gènere i la mirada de professionals de la salut. En primer lloc, analitza 30 articles sobre projectes desenvolupats en països d’Àfrica i el Sud-est Asiàtic, en els quals observa una relació positiva entre les intervencions comunitàries i els indicadors de salut avaluats. En segon lloc, analitza l’aplicació de l’enfocament de gènere en aquestes publicacions. Finalment, realitza un estudi qualitatiu a partir de 27 entrevistes realitzades a professionals que treballen en programes sobre lepra a l’Índia i el Brasil, la qual cosa li permet identificar les barreres que dificulten el desenvolupament i la sostenibilitat de les intervencions. Aquestes barreres estan relacionades amb l’estigma social, les desigualtats de gènere, la dificultat en el maneig de la malaltia, els serveis limitats, l’escassetat de recursos i la falta de participació comunitària.

Respecte a l’estigma social, les persones entrevistades l’associen amb les dificultats d’acceptar la malaltia a causa de la falta de sensibilització, a la falta de coneixement o a les falses creences. En relació amb les desigualtats de gènere, les persones entrevistades observen que a l’Índia les desigualtats que pateixen les dones augmenten per a les afectades per la lepra, la qual cosa té una influència directa en la manera de fer front a la malaltia. Quant a les dificultats en el maneig de la malaltia, la identifiquen com una barrera relacionada amb l’estigma, els efectes de la progressió de la malaltia tant física com psicològicament, les dificultats en el monitoratge i control de les persones afectades, l’estatus socioeconòmic i el context en el qual viuen. En el referit als serveis limitats i la falta de recursos humans i econòmics, en alguns casos, ho relacionen amb la falta d’inversió per part dels governs. Finalment, la participació comunitària és valorada positivament, amb el que la seua manca o absència s’identifica com una barrera en la consecució dels objectius dels programes, sovint associada amb la dificultat per a involucrar a les persones i als lideres comunitaris en aquests.

Els resultats de la tesi posen de manifest recomanacions necessàries per a millorar les intervencions comunitàries i garantir la seua continuïtat. Aquestes estaven relacionades amb reduir l’estigma; incloure a les dones i l’equitat de gènere en el treball, en els programes i els òrgans de decisió; garantir uns serveis i recursos adequats i accessibles per al maneig de la malaltia i les seues complicacions i, finalment, incloure principis i valors que reconeguen i promoguen la compassió entre el col·lectiu de professionals de la salut.

La lepra en el món

La lepra és una malaltia vinculada a la pobresa i a comunitats amb greus deficiències sanitàries de la qual cada any es detecten al voltant de 210.000 nous casos, fonamentalment a l’Índia, el Brasil i Indonèsia, d’acord amb les dades de l’OMS. És causada pel bacil Mycobacterium leprae i afecta principalment a la pell, els nervis perifèrics, la mucosa del tracte respiratori superior i els ulls. Si no es tracta, o es tracta tard, pot causar danys progressius i permanents, fins al punt que entre un i dos milions de persones viuen amb discapacitats físiques relacionades, com a ceguesa i engarrotament, contractura o paràlisi de mans i peus. Un tractament facilitat gratuïtament per l’OMS de dues pastilles diàries durant un any (sis mesos en els casos menys greus) basta per a eliminar el bacteri i, subministrada a temps, serveix per a impedir el desenvolupament de discapacitats.

Sobre Fontilles

Fontilles és una fundació que treballa per la salut de les persones més vulnerables i desateses, labor que va començar amb l’obertura en 1909 del sanatori San Francisco de Borja, situat en el municipi de la Vall de Laguar (la Marina Alta, Alacant). La institució va tindre un paper fonamental en l’eliminació de la lepra a Espanya, experiència que ha exportat a altres països on la malaltia encara no ha sigut erradicada.

En l’actualitat, la labor de la fundació parteix d’un enfocament local, mitjançant l’atenció sanitària a persones majors dependents i persones amb diversitat funcional en el complex soci-sanitari San Francisco de Borja; fins al global, mitjançant diversos projectes de cooperació internacional. En aquest sentit, l’entitat va atendre en 2021 a 2.305.000 persones afectades per la lepra i altres malalties relacionades amb la pobresa a través de 27 projectes desenvolupats en set països d’Àsia, Àfrica i Amèrica mitjançant la col·laboració amb 14 entitats locals.

,

Desplaça cap amunt