El mes de maig, els tancaments d’escoles van afectar a més del 90% de la població estudiantil de tot el món, la qual cosa va suposar que més de 1.500 milions de xiquets, xiquetes i joves no pogueren acudir als seus centres educatius. Hui dia, s’estima que al voltant de 24 milions d’estudiants (des de l’educació preprimària fins a la terciària) no haurien tornat a les institucions educatives en 2020, incloses escoles, universitats o altres institucions de formació, dels quals 10,9 milions es troben en els nivells primari i secundari.
“És evident que el risc de no tornar a les institucions educatives i que, fins i tot, molts estudiants abandonen eventualment l’escola en els pròxims anys, augmentarà de manera preocupant”, ha explicat Lucía Rodríguez, responsable d’Incidència en Entreculturas durant la presentació de l’informe “Recuperar l’ajuda a l’educació. Una trucada d’emergència. Tendències de la cooperació espanyola en educació”, un document que analitza la cooperació d’Espanya en educació.
Dècades de progrés, en perill
Els 10,9 milions dels nivells primari i secundari se sumen als 258 milions de xiquetes, xiquets i joves d’aquesta edat que ja estaven fora de l’escola abans de la crisi. Les crisis anteriors van revelar que no tots els xiquets i xiquetes afronten les dificultats de la mateixa forma: el que viu en zones pobres o rurals, les xiquetes, les persones refugiades, aquelles amb discapacitat o les que s’han vist obligades a desplaçar-se de manera forçosa són les que tindran més dificultats per a continuar el seu aprenentatge. Com més temps romanguen fora de l’escola, és menys probable que tornen.
Entreculturas alerta que les dificultats per a l’aprenentatge també amenacen amb estendre’s més enllà d’aquesta generació i esborrar dècades d’assoliments i progrés educatiu, sobretot, en el suport a les xiquetes i en l’accés i retenció de les dones joves al sistema educatiu. “Des de Entreculturas hui fem una crida d’emergència: l’educació no pot esperar. Davant la situació que estem vivint, la cooperació internacional és clau en la cerca de solucions i Espanya pot arribar a jugar un paper rellevant en l’escenari internacional si dona un gir a la política de cooperació que ha deixat caure des de la crisi de 2008”, ha afirmat Lucía Rodríguez.
El desafiament del finançament
La pandèmia està contribuint a generar una profunda recessió global que tindrà efectes duradors en les economies i finances públiques de molts països, especialment d’aquells els sistemes dels quals són més febles. Però “existeixen béns públics globals, com la salut, l’educació o el medi ambient, que han de ser protegits en estratègies que vagen més enllà de les condicions econòmiques de cada país i que són un espai de protecció compartida per a garantir societats més segures, inclusives i sostenibles” ha sostingut Macarena Romero, Tècnica d’Incidència d’Entreculturas.
La comunitat internacional no ha deixat d’incrementar la seua inversió en cooperació internacional fins a 2018 malgrat la crisi econòmica, augmentant els seus fons en un 55% de 2007 a 2018. No obstant això, a Espanya ha ocorregut tot el contrari i des de 2009 la cooperació espanyola no ha deixat de caure, sent una de les polítiques públiques que més retallades ha patit reduint-se quasi a la meitat entre 2008 (4.760 milions d’euros) i 2018 (amb 2.449 milions d’euros).
Aquestes retallades van afectar en gran manera l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) bilateral, instrument principal i essencial de les polítiques de cooperació d’un país. Si el compromís és destinar el 0,7% del PIB a AOD, Espanya ha passat d’invertir el 0.37% del PIB en 2007 al 0,20 en 2018, travessant una profunda caiguda durant aqueixa dècada arribant fins i tot a destinar només el 0,12 en 2015. Hem passat d’estar en el lloc 7 en 2007-2009 dels països del CAD respecte a aportacions d’AOD a ocupar el lloc 16 en 2018.
“Existeixen béns públics globals, com la salut, l’educació o el medi ambient, que han de ser protegits en estratègies que vagen més enllà de les condicions econòmiques de cada país i que són un espai de protecció compartida per a garantir societats més segures, inclusives i sostenibles”.
L’AOD en educació, peça clau per a l’assoliment dels ODS
Després de “una dècada en la qual la cooperació internacional ha perdut de manera dramàtica significació i per una altra costat l’actual context de crisi generat per la COVID mostra, hui més que mai, el paper primordial que exerceix la cooperació internacional com a instrument per a no deixar a ningú arrere. La solidaritat entre països, regions i continents ja no és opcional, sinó més aviat l’única via de construir societats equitatives solidàries i sostenibles”, ha explicat Ramón Almansa Director Executiu d’Entreculturas.
Aquesta situació excepcional posa a prova aquesta solidaritat, però també la globalització i els marcs internacionals que la governen. Amb la nova Agenda Internacional de Desenvolupament com a línia a seguir, el món ha d’organitzar-se, protegint-se els uns als altres i col·laborar, primer, per a véncer el virus i, segon, per a garantir que la bretxa de la desigualtat no es veja ampliada.
En aquest escenari és on “el Govern d’Espanya ha de fer un pas avant, reafirmar i redoblar el seu compromís amb la cooperació internacional en aquells sectors que s’han demostrat crucials durant la crisi. S’han de posar en el centre de l’agenda de la cooperació espanyola els serveis socials bàsics com la sanitat i l’educació. Aquests no sols són béns públics globals, associats a drets humans fonamentals, sinó que també tenen un efecte multiplicador, sent palanca necessària per al gaudi d’altres drets”, ha afirmat Ramón Almansa.
La cooperació espanyola en educació, un moment decisiu
En contrast absolut amb la tendència de la comunitat internacional, Espanya ha reduït dràsticament l’ajuda sectorial, pràcticament limitant-se als compromisos ineludibles que té establits amb la Unió Europea i altres organismes internacionals. “Cal destacar que, encara que entre 2010 i 2014 tots aquests sectors han vist reduïda la seua ajuda en més de tres quartes parts, la dada és encara pitjor si ens focalitzem només en educació.
En concret, des de 2008 Espanya ha disminuït la seua aportació en aquest sector en un 90%”, assenyalava Macarena Romero. D’aquesta manera, l’enfonsament de l’ajuda en educació no sols és fruit de l’abandó de les polítiques de cooperació del Govern espanyol (amb la seua respectiva caiguda de l’AOD en el seu conjunt) sinó també de la falta d’interés que ha manifestat pels projectes educatius en minvar fins a l’extrem el seu pressupost.
Observant la distribució educativa de l’ajuda bilateral espanyola, s’aprecia com l’educació bàsica, tan sols ha rebut una mitjana de 7,5 milions d’euros en l’últim trienni enfront dels quasi 110 milions en els primers anys. L’ajuda a l’educació primària és una de les partides que més ha disminuït en aquests anys.
Molt lluny queden les recomanacions realitzades per la pròpia Comissió de Cooperació del Congrés a través de sengles Proposicions No de Llei en 1999 i 2006 i a través de de una moció al Senat del 27 de Novembre de 2013, en les quals es plantejava que la cooperació espanyola hauria de destinar un 8% de la seua ajuda a l’educació bàsica. Per contra, aquest percentatge no ha deixat de baixar en aquest període i hem passat del 3,7% que suposava l’educació bàsica en el conjunt de la cooperació espanyola en 2007 al 0,8% que suposa en 2018, una xifra deu vegades inferior a la que es recomana.
La cooperació descentralitzada, un pilar fonamental
Malgrat haver patit una retallada del 76% en els últims anys, la cooperació descentralitzada és un component significatiu percentualment s’ha erigit tristament en un pilar fonamental dins de l’AOD espanyola a educació en duplicar en una dècada la seua presència, passant de significar en 2008 el 17% del total de l’ajuda al 40% en 2018 , encara que també ha patit una retallada del 76%.Ha sigut tal, la retallada de l’Administració general de l’Estat que, les també reduïdes aportacions de les comunitats autònomes i els ajuntaments han guanyat pes dins del conjunt de la cooperació en educació.
El protagonisme i suport que la comunitat internacional atorgue a l’àmbit de l’educació condicionarà la capacitat de les diferents societats per a afrontar eficaçment els desafiaments que ens ha plantejat la COVID-19 i els obstacles que apareixen per a la consecució dels ODS. “El govern espanyol ja ha fet un primer pas aprovant l‘Estratègia de Resposta Conjunta de la Cooperació Espanyola a la Crisi de la COVID-19, on es reconeix la crisi educativa que cal abordar i la importància que tindrà l’educació tant en aquesta fase d’emergència, com en la reconstrucció de societats que no poden ampliar les seues diferències i desigualtats a causa de la pandèmia” explicava Macarena Romero.
En aquest context, la cooperació espanyola pot exercir un rol rellevant i contribuir a la implementació de la nova agenda de desenvolupament, prioritzant el paper de l’educació com a eina de transformació social.
Ramón Almansa concloïa la roda de premsa indicant que “el moment és ara. El moment decisiu és aquest. I quan diem que aquest és moment decisiu el que volem dir i reclamar a la societat i als nostres polítics és que és el moment de prendre decisions a favor de l’educació; prendre decisions en l’augment de la contribució pública a la solidaritat internacional”. L’educació en el món està fent una trucada d’emergència. No ho podem deixar passar, d’això depén el futur de milions de xiquets i xiquetes, d’això depén al cap i a l’últim, el futur de la humanitat, el nostre futur.
