Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), «si les dones tingueren el mateix accés als recursos productius que els homes, el rendiment de les seues explotacions agrícoles podria augmentar entre un 20% i un 30%, la qual cosa afavoriria una reducció de la fam en el món d’entre el 12% i el 17%».
«Als països més empobrits, l’agricultura és la dedicació principal de les dones. Garantir el dret a l’alimentació és una de les qüestions bàsiques en les quals es mostra més significativament la vulnerabilitat de les dones al canvi climàtic», explica María José Hernando, del departament d’Estudis i Documentació de Manos Unidas.
Les dones proveïxen d’aliments a les seues famílies, encarregant-se de la producció agrícola, en horts familiars, en xicotetes extensions de terrenys i utilitzant tècniques que no agredixen ni perjudiquen els recursos implicats, com la pròpia terra, l’aigua o les llavors. No obstant això, la falta d’aliments o l’augment del seu preu per fenòmens meteorològics extrems derivats del sistema climàtic, també augmenta la vulnerabilitat de les dones. Elles són les últimes a menjar; i quan no hi ha suficient, són els qui reduïxen la seua ingesta. Això és més evident en el món rural perquè és en este àmbit on l’augment en el preu dels aliments és més rellevant.
Promotores de l’agroecologia
Coneixedores d’estos problemes, són elles els qui promouen l’agroecologia com a alternativa de vida, mètode de producció d’aliments i de relacions amb la comunitat i amb la naturalesa. Esta pràctica garantix la seguretat alimentària, manté viu el teixit rural i contribuïx a la mitigació ambiental, en reduir considerablement la contribució que l’agricultura fa a les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle.
Chilveru Suramma viu en l’Estat de Telangana, un dels més pobres i àrids de l’Índia, on el 60% -generalment analfabeta- viu de l’agricultura i pendents del monsó, en mancar d’infraestructures d’aigua.
És una de les beneficiàries d’un projecte d’agricultura ecològica que ha aconseguit canviar les seues condicions de vida. «Hem estat practicant l’agricultura química durant els últims 25 anys utilitzant fertilitzants artificials i pesticides que han empobrit els cultius i causat greus problemes de salut a la nostra gent», compartix Chilveru.
Bala Vikasa, soci local de Manos Unidas, ha brindat les tècniques d’agricultura ecològica en les reunions comunitàries del poble. «Ara, els nostres cultius estan donant bons rendiments. Estem sans i hem millorat el sabor dels aliments», celebra Chilveru.
Dones fortes
El cas de Chilveru Suramma confirma el que afig la FAO: «Fins a un 55% de les millores en la seguretat alimentària dels països en desenvolupament en els últims temps s’ha degut al progressiu apoderament de les dones. La inseguretat alimentària, quan és conseqüència d’una variació significativa de les condicions climàtiques, els afecta de manera diferent a causa de les seues necessitats nutricionals durant l’embaràs, la lactància i el part. L’anèmia, a conseqüència d’una nutrició deficient, afecta a un terç de les dones en edat reproductiva a tot el món».
Així mateix, l’escassetat d’aigua augmenta de manera desmesurada la càrrega de treball de les dones, ja que són elles, juntament amb les xiquets, les encarregades de recórrer majors distàncies per a aconseguir-la. Són els qui corren un major risc perquè estan més exposades a la contaminació en llocs tancats, a causa de l’ús de combustibles poc eficients i molt contaminants com la llenya i el fem que utilitzen per a cuinar o calfar les vivendes.
«La seua participació, a més de reduir la seua pròpia vulnerabilitat climàtica, és sens dubte garantia d’una millor cura del nostre planeta», afirma Hernando.
En els últims cinc anys l’ONG ha aprovat 346 projectes a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, per import superior a 128 milions d’euros, destinats específicament a treballar pels drets i la igualtat de les dones, encara que la dona és present en totes línies d’actuació de l’organització.
Per a ampliar la informació, veure Informe complet ací.
