Un nou informe advertix que les persones forçades a fugir de la guerra, la violència i la persecució es troben cada vegada més en la primera línia de la crisi climàtica global, exposades a una combinació letal d’amenaces, i sense el finançament i el suport necessaris per a adaptar-se.
L’informe, publicat el 12 de novembre per ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats, en col·laboració amb 13 organitzacions expertes, institucions d’investigació i grups liderats per refugiats, utilitza les dades més recents per a mostrar com les crisis climàtiques interactuen amb els conflictes, espentar a aquells que ja estan en perill a situacions encara més greus.
Dels més de 120 milions de persones desplaçades per la força a tot el món, tres quartes parts viuen en països severament afectats pel canvi climàtic. La mitat es troba en llocs que patixen l’impacte de conflictes i greus amenaces climàtiques, com Etiòpia, Haití, Myanmar, Somàlia, Sudan i Síria.
Segons l’informe – Sense Fuita: En la Primera Línia del Canvi Climàtic, el Conflicte i el Desplaçament Forçat – per a 2040 s’espera que el nombre de països que s’enfronten a amenaces climàtiques extremes augmente de 3 a 65, dels quals la gran majoria acullen a persones desplaçades. De la mateixa manera, es preveu que la majoria dels assentaments i campaments de refugiats experimenten el doble de dies extremadament calorosos per a 2050.
“Per a les persones més vulnerables del món, el canvi climàtic és una dura realitat que afecta profundament les seues vides”, va manifestar l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, Filippo Grandi. “La crisi climàtica està impulsant el desplaçament en regions que ja alberguen a un gran nombre de persones desplaçades per conflictes i inseguretat, agreujant la seua situació i deixant-les sense un lloc segur al qual anar”.
Un exemple és el devastador conflicte a Sudan, que ha obligat milions de persones a fugir, de les quals 700.000 que han creuat a Txad, un país que porta dècades acollint a refugiats i que, no obstant això, és un dels més exposats al canvi climàtic. Al mateix temps, moltes de les persones que han fugit dels combats, però han romàs a Sudan, estan en risc de veure’s forçades a un nou desplaçament degut a les greus inundacions que afecten el país.
Així mateix, el 72 per cent dels refugiats de Myanmar han buscat protecció a Bangladesh, on les catàstrofes naturals com a ciclons i inundacions es classifiquen com a extrems.
“A la nostra regió, on tantes persones han sigut desplaçades durant tants anys, veiem els efectes del canvi climàtic davant els nostres propis ulls”, va declarar Grace Dorong, activista climàtica i ex refugiada que viu a Sudan del Sud. “Espere que els testimoniatges de les persones en este informe ajuden els responsables de la presa de decisions a entendre que, si no s’aborda, el desplaçament forçat – i l’efecte multiplicador del canvi climàtic – empitjorarà. Però si ens escolten, també podem ser part de la solució”.
L’informe també destaca que el finançament destinat a la resposta climàtica no està arribant a les persones refugiades, les seues comunitats d’acolliment i altres col·lectius en països fràgils i devastats per la guerra, per la qual cosa la seua capacitat per a adaptar-se a l’efecte del canvi climàtic està deteriorant-se ràpidament.
En l’actualitat, els Estats extremadament fràgils davant el canvi climàtic reben només al voltant de 2 dòlars estatunidencs per persona en finançament anual per a l’adaptació, un dèficit sorprenent en comparació amb els 161 dòlars estatunidencs per persona en Estats no fràgils. Quan la inversió arriba als Estats fràgils, més del 90 per cent es destina a les capitals, mentres que altres zones del país rares vegades es beneficien.
Estes conclusions es publiquen en el marc de la COP29 a Bakú, l’Azerbaidjan, on ACNUR està sol·licitant un augment del finançament en resposta al canvi climàtic que arribe als més necessitats. L’Agència de l’ONU per als Refugiats també insta els Estats a protegir les persones desplaçades per la força que a més s’enfronten a l’amenaça de desastres climàtics, així com a fer possible que tant els desplaçats com les comunitats que els acullen tinguen veu en les decisions financeres i polítiques.
“L’emergència climàtica representa una enorme injustícia”, va declarar Filippo Grandi. “Les persones obligades a fugir i les comunitats que les acullen són els qui tenen menor responsabilitat en les emissions de carboni i, no obstant això, estan pagant el preu més alt. Els milers de milions de dòlars en finançament climàtic mai els arriben, i l’assistència humanitària no pot cobrir adequadament una bretxa cada vegada major. Les solucions són a la nostra mà, però necessitem una acció urgent. Sense els recursos i el suport adequats, els afectats quedaran atrapats”.
