Un estudi aporta noves dades sobre l’impacte del racisme sistèmic en dones africanes i afrodescendients a Espanya

L’organització Moviment per la Pau acaba de publicar l’estudi “Dones africanes i afrodescendients a Espanya: anàlisi dels factors de discriminació en l’accés a la salut, l’educació, l’ocupació, l’habitatge i els serveis socials”. Finançada pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, la investigació recull les experiències de discriminació de 320 dones de 38 nacionalitats i els testimoniatges de 74 treballadors/as de l’àmbit social.

Aquesta investigació és la primera que es realitza en relació a les múltiples formes de discriminació que pateixen les dones d’ascendència africana a Espanya i revela resultats preocupants sobre la situació de drets humans d’aquest grup de dones.

Discriminació racial

La discriminació racial es manifesta majoritàriament en l’àmbit laboral. Segons indica l’estudi, la discriminació racial al qual fa front aquest grup de dones es manifesta majoritàriament en l’àmbit laboral. Així, el 82% de les enquestades considera que el racisme estructural constitueix una barrera en l’accés al mercat de treball en condicions d’igualtat. Així mateix, un 74% estima que el seu color de pell no sols limita la seua capacitat de trobar una ocupació sinó també d’accedir a llocs de responsabilitat professional.

A això se sumen el racisme i els estereotips que es fan presents en els àmbits de l’educació, els serveis socials, la salut i l’habitatge. Les enquestes reflecteixen, per exemple, que quan pretenen llogar un habitatge, en el 60% dels casos afronten abusos contractuals com la pujada sobtada del preu o la sol·licitud de fins a un any de fiança.

Perspectiva ètnic-racial

Absència de perspectiva ètnic-racial en les Administracions Públiques. A pesar que la situació de discriminació d’aquest col·lectiu ha empitjorat amb la crisi de la COVID-19, la meitat de les persones funcionàries de l’àmbit social que van participar en l’estudi no té formació específica en matèria de racisme i xenofòbia que els permeta oferir un servei concorde a una societat multicultural.

Un 31% de les persones que treballen en els serveis socials tampoc aplica una metodologia transversal de gènere i raça a l’hora d’intervindre amb dones africanes i afrodescendients. “Aquesta realitat no sols obstaculitza l’eficàcia de les atencions socials amb dones racialment diverses, sinó que a més legitima la reproducció de dinàmiques discriminatòries dins de les pròpies institucions públiques”, sentència l’informe.

Falta de dades

Necessitat de recollir dades desglossades per ètnia. Els resultats de la investigació evidencien la necessitat, des de les Administracions Públiques, de recollir dades desglossades per ètnia o raça que permeten dissenyar polítiques des d’una perspectiva ètnic-racial a més de la perspectiva de gènere. Així mateix, l’informe assenyala que és urgent garantir la representació de dones africanes i afrodescendients en els espais de presa de decisions, ja que “les polítiques sobre les quals no són consultades, no tenen un impacte significatiu en les seues vides i fins i tot poden empitjorar la seua situació de vulnerabilitat”.

,

Scroll to Top