Les organitzacions de la societat civil que firmem esta carta ens dirigim a vosté amb gran preocupació per a sol·licitar que reconsideren la decisió d’imposar el visat de trànsit a persones provinents de Sudan i Txad. Esta mesura, que va entrar en vigor el 28 de juny, com ja ha advertit CEAR i altres organitzacions de la societat civil, afectarà greument les persones que fugen del conflicte i la situació d’emergència humanitària que s’està produint a Sudan i Txad des de fa més d’un any.
La imposició de visats de trànsit tancarà l’única via legal i segura que tenen estes persones per a obtindre protecció a Europa. Este tipus de mesures externalitzen les nostres fronteres en delegar la responsabilitat en tercers països en els quals no es garantix la protecció internacional i es vulneren els principis humanitaris i d’asil que Espanya ha defés històricament.
El conflicte armat a Sudan, que es va reprendre a l’abril de 2023 entre les Forces Armades Sudaneses (FAS) i les Forces de Suport Ràpid (RSF), ha provocat una de les majors crisis humanitàries del món, com Metges Sense Fronteres ha alertat en esta carta, i que ha desplaçat a més de 10,8 milions de persones, segons ACNUR. En 2023, 304 persones sudaneses van sol·licitar asil a Espanya, i el 92% d’estes sol·licituds van ser reconegudes, la qual cosa evidencia la necessitat de protecció que estes persones enfronten.
Sudan pateix una de les pitjors crisis que el món ha vist en dècades. Els nivells de sofriment són extrems en tot el país i les necessitats augmenten cada dia. Els pacients moren per ferides relacionades amb la violència i per malalties prevenibles. Els xiquets i les xiquetes moren de desnutrició; les dones, per complicacions durant l’embaràs o el part. Ja hi ha hagut brots de còlera i pallola. I les vacunes s’estan esgotant. No obstant això, la resposta humanitària a Sudan és profundament inadequada. Totes dues parts bel·ligerants la dificulten fins a l’extrem. Enmig del conflicte, molt poques estructures sanitàries es deslliuren de la violència i funcionen hui dia. Això té un impacte devastador en la vida de milions de persones en tot el país.
Diferents agències de Nacions Unides (FAO, UNICEF i PMA) van advertir dijous passat que el país s’enfronta a «els pitjors nivells d’inseguretat alimentària aguda mai registrats»: més de 750.000 persones s’enfronten al risc de fam (nivell 5, el nivell més alt de la classificació) en 14 zones, i 25,6 milions es troben es troben en els nivells alts de fam aguda (nivell 3 d’un total de 5 nivells), segons les últimes dades publicades per la Classificació Integrada de Fases. Això significa que, la mitat de la població sudanesa lluita cada dia per a alimentar-se i alimentar a les seues famílies.
La situació ha provocat que més de dos milions de persones refugiades han buscat seguretat als països veïns. Txad, que alberga a més d’un milió de refugiats sudanesos i és un dels països més pobres del món, es veurà igualment afectat per esta mesura. Les dones i xiquetes refugiades a Txad patixen violència extrema, sovint sexual, i imposar un visat de trànsit dificultarà encara més la seua cerca de seguretat. A més, després de deslligar-se el conflicte armat a Sudan a l’abril de 2023, van fugir a Egipte unes 500.000 persones refugiades sudaneses. No obstant això, el mes següent, el govern egipci va imposar el visat d’entrada a tota la població sudanesa, tal com vol fer Espanya, la qual cosa no va deixar als qui fugien més opció que recórrer a passos fronterers irregulars.
Davant tal situació, la implementació de visats de trànsit a persones provinents de Sudan i Txad que arriben a aeroports espanyols, principalment a Barajas, en vols procedents des del Marroc, obligarà moltes persones a arriscar les seues vides en travessies marítimes perilloses o a intentar travessar fronteres de manera irregular, la qual cosa pot resultar en tragèdies humanes evitables. No hem d’oblidar que la majoria de les persones mortes i supervivents de la massacre de Melilla fa dos anys eren d’origen sudanés o txadià. I a més cal destacar que, la majoria de les persones sudaneses que van aconseguir entrar eixe dia van obtindre protecció internacional a Espanya. Repetir estos errors tindrà conseqüències devastadores.
Per això, les organitzacions signants instem el Govern d’Espanya a revertir esta mesura i a complir els deures de protecció d’acord amb l’Estatut dels Refugiats de la Convenció de Ginebra, que Espanya ha ratificat. Espanya ha de continuar sent un referent en la defensa del dret internacional humanitari i els drets humans.
Firmen esta carta:
- Amnistía Internacional
- Andalucía Acoge
- Asociación Rumiñahui
- Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR)
- CONVIVE – Fundación Cepaim.
- Irídia-Centro de Defensa de Derechos Humanos
- La Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo
- Médicos del Mundo
- Médicos Sin Fronteras
- Movimiento por la Paz, MPDL
- Novact
- Oxfam Intermón
- Red Acoge
- Salud Por Derecho
- Stop Mare Mortum
- Servicio Jesuita a Migrantes, (SJM)
