“La invasió d’Ucraïna per Rússia és una violació manifesta de la Carta de les Nacions Unides i un acte d’agressió que constitueix un crim de dret internacional”, ha declarat Amnistia Internacional, que ha demanat que tots els implicats en aquest crim rendisquen comptes per aquestes violacions. Se’ls haurà d’exigir la seua responsabilitat personal, individual i col·lectiva respecte d’ella i respecte de la totalitat dels nombrosos crims que han caracteritzat fins ara la seua invasió d’Ucraïna.
Subratllant la gravetat de la crisi d’Ucraïna, l’organització ha demanat als Estats membres de l’ONU que protegisquen i defensen la Carta de l’ONU, que prohibeix l’ús de la força contra la integritat territorial o la independència política d’un Estat. Va assenyalar que les úniques excepcions d’aquestes disposicions són la legítima defensa i que aquest ús de la força siga autoritzat pel Consell de Seguretat de l’ONU, cap de les quals s’aplica a aquesta crisi.
Mitjans pacífics
Amnistia va subratllar, a més, que, segons el dret internacional, correspon a tots els Estats resoldre les controvèrsies internacionals per mitjans pacífics i sense que es pose en perill la pau, la seguretat i la justícia internacionals.
La invasió d’Ucraïna per Rússia ha desencadenat una crisi massiva de drets humans, humanitària i de desplaçament que té tota l’aparença de ser la pitjor catàstrofe d’aquesta mena de la història recent d’Europa. Rússia està vulnerant la sobirania d’Ucraïna i posant en qüestió l’arquitectura de la seguretat global.
Agnès *Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional
“La invasió d’Ucraïna per Rússia és important, greu i està definida per una sola característica: l’agressió. Rússia està envaint el cor d’Ucraïna, buscant derrocar el seu govern legítimament triat, amb un impacte massiu, real i potencial, en la vida i el benestar de la població civil; cap de les raons que ha esgrimit Rússia permeten ni remotament justificar els seus actes. I tot això l’està cometent un membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU”, va afirmar Agnès *Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional.
“Rússia incompleix clarament les seues obligacions internacionals. Els seus actes són obertament contraris a les normes i principis en els quals es van fundar les Nacions Unides. Tots els membres de l’ONU han de condemnar rotundament aquesta conducta. No es pot permetre que el flagrant menyspreu de Rússia embravisca a uns altres a seguir el seu exemple ni que afeblisca la capacitat de l’ONU per a contindre aquesta conducta”.
Escalada de violacions
Des que va començar la invasió de Rússia el 24 de febrer, Amnistia ha documentat una escalada de violacions del dret humanitari i dels drets humans que inclou morts de civils conseqüència d’atacs indiscriminats contra zones i infraestructura de caràcter civil. Els atacs contra béns civils com a hospitals i escoles, l’ús d’armes d’efectes indiscriminats com a míssils balístics, i l’ús d’armes prohibides com les bombes de raïm podrien constituir crims de guerra.
Amnistia Internacional ha demanat als Estats membres de l’ONU que romanguen units a l’hora de condemnar els crims d’agressió de Rússia, proporcionar ajuda i assistència a la població d’Ucraïna, incloses les persones que fugen del conflicte, i garantir que no es permet que les conseqüències de l’agressió de Rússia espenten al món més prop d’un precipici de violència, violacions de drets i inseguretat.
Hem d’assegurar-nos que les víctimes de crims de guerra a Ucraïna, el número de la qual va tràgicament en augment, escolten el missatge que la comunitat internacional ja està resolta a obtindre una reparació pel seu sofriment.
Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional
La pitjor catàstrofe en la història recent d’Europa
“En menys d’una setmana, la invasió d’Ucraïna per Rússia ha desencadenat una crisi massiva de drets humans, humanitària i de desplaçament que té tota l’aparença de ser la pitjor catàstrofe d’aquesta mena de la història recent d’Europa. Rússia no sols vulnera la sobirania d’un veí i del seu poble, sinó que també està posant en qüestió l’arquitectura de la seguretat global i aprofitant la seua fragilitat, que inclou un Consell de Seguretat de l’ONU disfuncional. Això tindrà conseqüències duradores per a tots nosaltres. No hem de permetre que l’agressió i les violacions del dret internacional siguen l’arquitecte de la seguretat del món”, va afegir Agnès Callamard.
El celebrat anunci d’ahir del fiscal de la Cort Penal Internacional que la seua oficina té la intenció d’obrir una investigació a Ucraïna adverteix a tots els perpetradors de crims de guerra i crims de lesa humanitat a Ucraïna —inclosos el que ocupen alts càrrecs i tenen la màxima responsabilitat— que se’ls exigiran responsabilitats individuals.
“Amnistia Internacional demana a tots els Estats Parts en la Cort Penal Internacional i a la comunitat internacional en general que cooperen amb la investigació de la Cort. Aquesta investigació no pot dur-se a terme sola. La rendició de comptes exhaustiva a Ucraïna requereix els esforços concertats i innovadors de l’ONU i dels seus òrgans, i també iniciatives de caràcter nacional conformement al principi de jurisdicció universal”, va prosseguir dient Agnès Callamard.
“En aquesta fase primerenca, la recopilació i preservació de proves és essencial per a l’èxit d’investigacions futures. Per damunt de tot, hem d’assegurar-nos que les víctimes de crims de guerra a Ucraïna, el número de la qual va tràgicament en augment, escolten el missatge que la comunitat internacional ja està resolta a obtindre una reparació pel seu sofriment
Crims de guerra
Les infraccions greus de les normes que regulen els conflictes constitueixen crims de guerra, alguns dels quals estan tipificats com a tals en l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. La Cort Penal Internacional tindria jurisdicció sobre els crims de guerra comesos a Ucraïna, que va fer una declaració en 2015 acceptant la jurisdicció de la Cort sobre els crims comesos en el seu territori des del 20 de febrer de 2014. Rússia va signar l’Estatut de Roma en 2000, però va retirar la seua signatura en 2016.
La intervenció militar s’ajusta, aparentment, a la definició d’agressió continguda en l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. L’article 8 bis 1 de l’Estatut de Roma defineix, en la part pertinent, el “crim d’agressió” com “un acte d’agressió que per les seues característiques, gravetat i escala constituïsca una violació manifesta de la Carta de les Nacions Unides”. Encara que la Cort, excepte una poc probable remissió del Consell de Seguretat, no tindrà jurisdicció sobre el crim d’agressió en aquesta situació, diversos Estats, Ucraïna entre ells, compten amb lleis nacionals que permetrien l’enjudiciament dels responsables d’aquest crim.
La invasió d’Ucraïna ja s’ha traduït en atacs indiscriminats a zones residencials, institucions mèdiques, infraestructura social i altres béns i infraestructura de caràcter civil, i ha causat morts i ferides entre la població civil. Ha provocat un desplaçament massiu i la destrucció d’habitatges civils. En els combats a Donetsk i *Luhansk, sobretot en 2014-2015, va haver-hi execucions extrajudicials, tortura i altres maltractaments, desaparicions forçades i privació il·legítima de llibertat.
