Com en els últims anys, Oxfam no confia que en la llista apareguen els paradisos fiscals reals, ja que els criteris d’inclusió continuen sent inapropiats:
- La llista de la UE inclou només un dels 12 països del món amb un tipus impositiu del 0%. Si es confirma finalment l’exclusió d’Anguilla del llistat oficial, ja no quedarà cap.
- La llista de la UE inclou només un dels 17 paradisos fiscals on operen bancs de la UE.
- Les Illes Caiman estan absents de la llista malgrat tindre un nivell de beneficis abans d’impostos per empleat de 36 milions de dòlars estatunidencs. Això és més de 1.000 vegades el nivell de beneficis abans d’impostos per empleat al Brasil, un país la població del qual és 3.000 vegades major que el de les Illes Caiman.
Els països de la UE i la Comissió Europea estan actualment revisant els criteris d’inclusió en les llistes negres. Per a obtindre una llista més exhaustiva en la qual apareguen els paradisos fiscals reals, Oxfam recomana a la Unió europea:
- Incloure automàticament en la llista negra jurisdiccions amb impostos corporatius nuls o molt baixos.
- Avaluar millor la falta d’activitat econòmica real de les empreses d’un país com a senyal d’alerta de l’evasió d’impostos corporatius.
A la llum del pròxim acord fiscal global (BEPS 2), Oxfam adverteix a la UE que:
- S’abstinga d’incloure països en la llista negra únicament perquè no subscriuen el Marc Inclusiu i l’acord fiscal BEPS2.
La llista de paradisos fiscals de la UE recull els vertaders paradisos fiscals?
No. La llista només inclou en la llista negra un dels 12 països del món amb un tipus impositiu del 0% segons dades recents de l’OCDE. Si es confirma finalment l’exclusió d’Anguilla del llistat oficial, ja no quedarà cap. La llista de la UE inclou només un dels 17 paradisos fiscals utilitzats pels bancs europeus, segons un estudi recent de l’Observatori Fiscal de la UE. La llista no inclou cap dels 20 pitjors paradisos fiscals corporatius del món identificats per la Tax Justice Network en 2021, ni tampoc inclou cap dels 15 pitjors paradisos fiscals corporatius del món identificats per l’encara vàlida anàlisi d’Oxfam. Molts dels pitjors paradisos fiscals corporatius del món són estats o territoris membres de la UE, com els Països Baixos, Luxemburg i Irlanda. No obstant això, la llista negra de la UE continua eximint als països europeus.
Per què no estan en la llista els vertaders paradisos fiscals?
Resumint: els criteris d’inclusió en la llista són extremadament ineficaces.
Sense resumir: els criteris d’inclusió tenen diverses llacunes que permeten que es passe per alt a alguns règims fiscals nocius.
En primer lloc, les jurisdiccions sense impostos o amb impostos molt baixos no s’inclouen automàticament en la llista negra. Quan la UE avalua el règim fiscal d’un país, només considera el seu tipus impositiu com a indicador de risc, no com a criteri independent. No obstant això, les jurisdiccions amb tipus impositius zero o baixos causen una competència fiscal agressiva en atraure corporacions gràcies a aquests nivells impositius.
En segon lloc, els criteris no avaluen ni controlen l’activitat econòmica real de les empreses que operen en un país. Una empresa amb un nivell molt alt d’ingressos i beneficis i un nombre reduït d’empleats pot ser un senyal d’alerta d’evasió d’impostos. Una relació tan desproporcionada apunta a una possible activitat fictícia de les empreses, ja que aqueixos ingressos i beneficis no reflecteixen l’activitat econòmica real del país, que pot deduir-se de factors físics com el personal contractat, l’equip o els edificis amb els quals compten. Segons les recents estadístiques de l’OCDE sobre l’informe país per país, Oxfam estima que en 2017, les Illes Caiman tenien un nivell de beneficis abans d’impostos per empleat de 36 milions de dòlars estatunidencs, més de 1.000 vegades el nivell d’impostos abans d’impostos per empleat al Brasil, un país la població del qual és 3.000 vegades la de les Illes Caiman. Malgrat això, la UE va eliminar a les Illes Caiman de la llista en 2020.
Per què és injusta la llista?
Alguns dels criteris actuals perjudiquen de manera desproporcionada als països de baixos ingressos. La UE ha inclòs diversos països de baixos ingressos per no complir amb les normes internacionals. Això ocorre a pesar que aquests països no han participat en les converses per a establir aquestes normes o no tenen la capacitat per a implementar els requisits i evitar ser inclosos en la llista negra. Actualment, Botswana es troba en l’anomenada “llista grisa”. I corre el risc de ser inclòs en la llista negra perquè encara no han signat un acord de transparència fiscal, el Conveni Multilateral de l’OCDE sobre Assistència Administrativa Mútua. En canvi, Malta no compleix amb una norma de transparència fiscal similar, però escapa a la llista perquè els països de la UE reben una exempció automàtica.
Per quin motiu les reformes fiscals globals podrien fer la llista encara més injusta?
És probable que s’aconseguisca un acord a nivell mundial a la fi d’octubre, quan els líders del G20 es reunisquen per a acordar el paquet BEPS2. Aquest paquet conté dos pilars. El Pilar 1 introdueix el dret a gravar a les grans multinacionals ací on realitzen les seues vendes. El Pilar 2 estableix un tipus impositiu corporatiu mínim global del 15%. Els països han de recolzar tots dos pilars com un únic paquet.
La Comissió Europea va declarar al maig passat que buscarà reajustar els seus criteris d’inclusió en la llista negra perquè reflectisquen l’acord fiscal global: “la llista de la UE… també pot necessitar una actualització que reflectisca el nou estàndard global. La Comissió proposarà introduir el Pilar 2 en els criteris utilitzats per a avaluar a tercers països en el procés d’inclusió en la llista de la UE, a fi d’incentivar-los a unir-se a l’acord internacional”.
Oxfam va expressar la seua preocupació per l’injust de la proposta de l’OCDE/BEPS2. Aquest acord corre el risc d’afavorir principalment als països rics i ignora les reivindicacions dels països de baixos ingressos. El Pilar 2 canalitza quasi tots els ingressos de l’impost mínim als països de “residència” (on les empreses multinacionals tenen la seua seu), que són principalment països d’ingressos alts, més que països de “origen” (on operen les multinacionals), que són principalment països d’ingressos baixos. Com a resultat, la proposta actual farà que el 60% dels ingressos del nou tipus impositiu mínim es destinen als països del G7, el club dels països més rics del món, mentre que els 38 països de baixos ingressos, per als quals Oxfam té dades, recaptaran menys del 3% d’aquests ingressos.
A més, per a signar l’acord, els països han de renunciar a qualsevol impost unilateral sobre les empreses tecnològiques (per exemple, els impostos digitals), que són una font important d’ingressos per a alguns països de baixos ingressos, com Kenya. La inclusió d’aquest nou criteri posaria als països de baixos ingressos entre l’espasa i la paret, ja que es veuen obligats a estar en una llista negra o a signar un acord fiscal que podria empitjorar la seua economia. De moment, Nigèria i Kenya no han signat l’acord preliminar BEPS2 i s’enfronten a ser inclosos en la llista negra, a pesar que a penes recol·lectarien les engrunes d’aquesta reforma tributària global, com ho demostrarà una nova investigació d’Oxfam que es publicarà la setmana vinent.
Què hauria de fer la UE?
Els criteris de la llista estan sent revisats actualment pels estats membres de la UE i la Comissió Europea. La UE té previst donar a conéixer el seu nou conjunt de criteris per a la llista fiscal de la UE a principis de l’any pròxim. Per a incloure als vertaders paradisos fiscals, els nous criteris deuen:
- Incloure automàticament en la llista negra les jurisdiccions amb impostos corporatius zero o molt baixos, fent que els tipus impositius del 0% i pròxims a zero siguen un criteri independent. Els règims fiscals amb taxes impositives per davall del tipus impositiu mínim global de l’OCDE (que s’espera siga del 15%) han de considerar-se potencialment nocius si les empreses no tenen una activitat econòmica real.
- Revisar la definició actual d’activitat econòmica real i presència econòmica substancial. Els passos per a aconseguir-ho inclouen (a) proporcionar una definició clara de la quantitat precisa i “adequada” de volum de negocis i personal que una multinacional ha de tindre en una jurisdicció, (b) buscar senyals d’alerta d’evasió d’impostos corporatius, com un nombre baix d’empleats combinat amb un nombre extremadament alt de beneficis, i (c) seguiment i avaluació adequats per a garantir que s’està produint una activitat econòmica real.
Abstindre’s d’incloure països en llistes negres únicament per no subscriure el Marc Inclusiu i el acord fiscal BEPS2. Els països de baixos ingressos no haurien de veure’s obligats a signar un acord fiscal que va en contra dels seus propis interessos nacionals i que els resulta impossible implementar.
Sobre la base dels nostres informes i anàlisis anteriors, Oxfam també demana a la UE que incloga una anàlisi econòmica que identifique aquells règims fiscals nocius, com a nivells desproporcionadament alts d’inversió estrangera directa i ingressos passius, així com que augmente la transparència del procés.
Oxfam també demana a la UE que avalue adequadament als països de la UE, ja que actualment no estan subjectes al mateix procés de selecció que els països no pertanyents a la UE, a pesar que alguns d’ells tenen característiques de paradisos fiscals. Han de avaluar-se d’acord amb els mateixos estàndards, si no més alts, que els dels països no pertanyents a la UE.
Recomanacions al govern espanyol:
El món necessita un tracte fiscal just per a acabar amb les desigualtats. Oxfam Intermón treballes amb obstinació per a posar les persones en el centre i no deixar a ningú arrere i demana al Govern que:
- Actualitzar la llista negra espanyola de paradisos fiscals, que incloga de manera automàtica els territoris del 0% i els de molt baixa tributació.
- Trencar amb l’opacitat de les societats offshore creant un registre públic a Espanya que abast als propietaris reals, finals i efectius de totes les societats pantalla i comptes bancaris.
- Acabar amb la fugida de beneficis empresarials a paradisos fiscals i la infratributació de grans empreses aplicant un mínim efectiu que no estiga per davall del 21%, en línia amb el que els Estats Units estan plantejant i s’està negociant en el G20.
- Assegurar que en els PGE 22 s’inclouen les mesures fiscals necessàries de combat als paradisos fiscals, que permeta una recaptació suficient per a garantir una recuperació justa i inclusiva.
