Després de cinc anys de la signatura de l’Acord de Pau de Colòmbia, el país travessa una crisi econòmica, política i social, que està perjudicant especialment la seguretat de les dones i les garanties per a l’exercici efectiu dels seus drets. Amb l’actual govern de Colòmbia, amb Iván *Duque en la presidència, s’ha produït una desacceleració de la implementació de l’Acord de Pau, especialment de les mesures de gènere incloses en aquest, l’aplicació del qual se situa en tot just un 20%.
En aquest escenari, tres organitzacions de dones de Colòmbia, Corporación Humanas, Red Nacional de Mujeres y SISMA Mujer, estan realitzant una gira en el Parlament Europeu, destinada a acostar les principals problemàtiques que enfronten les dones al país i demanar el suport de les institucions europees. Les organitzacions de Colòmbia estan acompanyades per les organitzacions d’Espanya Moviment per la Pau -MPDL- i Atelier ONGD, al costat de les quals desenvolupen el Programa de cooperació internacional Dones construint en Pau, secundat per la Generalitat Valenciana. També compten amb la col·laboració de l’Oficina Internacional de Drets Humans – Acció Colòmbia (ODIHACO), amb seu a Brussel·les.
Sense seguretat per a dones i xiquetes
En aquests moments, no existeixen garanties de seguretat per a dones i xiquetes a Colòmbia, especialment en zones rurals. Davant l’escenari de crisi que viu el país, la resposta del govern és la repressió, la militarització i la criminalització de les defensores de Drets Humans. Una de les demandes de les organitzacions de dones és l’elaboració d’un Pla d’Acció Nacional per a implementar de manera efectiva la Resolució 1.325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Així mateix, a Colòmbia suposa un exercici d’alt risc exercir la labor de la defensa dels drets humans. FrontLine Defenders va trobar que, durant el 2020, el 53% de tots els assassinats a persones defensores en el món van ocórrer a Colòmbia, sent una quarta part de les violències dirigides contra dones defensores. En el 2021, les violències han continuat amb clares marques de gènere i amb un ampli marge d’impunitat. Segons xifres del Programa Som Defensors, almenys 11 lideressas i defensores de drets humans i lideressas socials van ser assassinades en el primer semestre de 2021; els desplaçaments forçats de defensores han augmentat un 200% respecte a l’any anterior i s’han aguditzat els escenaris de risc.
El govern colombià
No obstant això, el govern de Colòmbia no està implementant adequadament el Programa Integral de Garanties per a dones lideressas i defensores de Drets Humans (PIGMLD) i les mesures de protecció a les dones defensores tenen limitacions estructurals. La Unitat Nacional de Protecció no aplica mesures efectives per a mitigar els riscos i les violències amb marques de gènere. A més, l’Estat eludeix l’aplicació de les mesures cautelars dictades per la Comissió Interamericana de Drets Humans.
Violència sexual
En el conflicte armat de Colòmbia, la violència sexual va ser usada de manera sistemàtica com a arma de guerra. No obstant això, els delictes sexuals comeses en el conflicte armat tenen les taxes d’impunitat més altes. Per això, una de les més importants reivindicacions de les organitzacions de dones en l’actualitat és l’obertura per part de la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) d’un cas nacional de violència sexual en el marc del conflicte armat, que garantisca l’accés a la justícia de les víctimes d’aquestes violències.
Quant a participació política, les representants criden l’atenció sobre el fet que la presència de les dones en les institucions públiques compta amb baixos percentatges: el 20% dels llocs del Congrés de la República, el 16% dels Consells municipals, el 12% de les alcaldies i el 7% de les governacions. Per això, reafirmen la necessitat de continuar impulsant i garantint la participació política de les dones.
Reunions en el Parlament Europeu
Davant aquest escenari, aquest grup s’ha reunit amb una desena de representants dels diferents grups del Parlament Europeu, com Mónica Sylvana González (Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates), Rosa Estaràs (Grup del Partit Popular Europeu), Diana Riba (Grup dels Verds), Miguel Urbán (Grup de l’Esquerra Unitària Europea) i Irene Tolleret (Grup Renovar Europa). En aquestes reunions, han sol·licitat que, des del Parlament Europeu, s’inste el govern de Colòmbia que avance en la implementació integral de l’Acord de Pau, amb especial atenció a les mesures de gènere incloses en aquest.
També han presentat diverses propostes concretes que poden dur a terme les institucions europees, relacionades amb les problemàtiques presentades, com les següents: dur a terme una Missió de Verificació per part de membres del Parlament Europeu, sobre la implementació de l’enfocament de gènere en l’Acord de Pau i la situació de dones lideressas i defensores de Drets Humans; sol·licitar informació sobre els recursos destinats per part de la Unió Europea a la implementació de les mesures de gènere en l’Acord de Pau; i instar el govern de Colòmbia perquè complisca les obligacions internacionals emanades de la recent visita de la Comissió Interamericana de Drets Humans al país.
