Hui representants d’organitzacions de Comerç Just han anunciat que en la Cimera del Clima que comença el 7 de novembre a Egipte, exigiran que s’incremente el finançament perquè les xicotetes organitzacions agrícoles puguen combatre el canvi climàtic, entre altres demandes.
Segons l’informe “Emergència climàtica, producció d’aliments i Comerç Just” presentat hui, els efectes del calfament global reduiran en un 30% la producció agrícola mundial, si no s’adopten les mesures adequades. En el cas de la dacsa, blat i altres cultius, la disminució podria ser de fins al 80% a l’Àfrica meridional. Aquesta situació a més de provocar inseguretat alimentària, aprofundirà encara més en la pobresa dels qui es dediquen a l’agricultura.
El Comerç Just demostra que és possible desenvolupar un model comercial que garantisca una vida digna per als agricultors/as i que no perjudique l’entorn natural, com descriuen les iniciatives incloses en el citat informe.
“Des de la producció fins al consum, el comerç internacional provoca un impacte significatiu en la crisi climàtica”, ha declarat Leida Rijnhout, directora executiva de l’Organització Mundial del Comerç Just.
“El sistema de comerç mundial necessita una transició urgent cap a pràctiques sostenibles, incloent la dimensió social que és l’altra cara de la moneda d’aquesta crisi” ha afegit.
Juan Pablo Solís, responsable de canvi climàtic de Fairtrade Internacional i un dels representants que acudirà a la COP27 ha explicat: “No podem esperar que les xicotetes organitzacions agrícoles, que ja de per si mateix viuen una situació de pobresa i vulnerabilitat i als qui se’ls paguen preus molt baixos per la seua producció, assumisquen tot el cost de la transició ecològica”.
Complir els compromisos
A més ha recordat que “els països rics han de complir el compromís dels Acords de París i aconseguir els 100.000 milions de dòlars de finançament per a ajudar les comunitats més vulnerables a combatre una crisi que no han provocat.”
Aquestes demandes corroboren les conclusions de l’estudi “Emergència climàtica, producció d’aliments i Comerç Just” que s’ha presentat hui. “Segons càlculs del FIDA (Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola), els països en desenvolupament necessitarien entre 180.000 i 300.000 milions de dòlars anuals per a accions d’adaptació al canvi climàtic”, ha explicat Alberto Abad, president de la Coordinadora Estatal de Comerç Just.
Efectes sobre la producció d’aliments
L’informe també conclou que el canvi climàtic suposa una seriosa amenaça per a la producció d’aliments. Els fenòmens extrems com a tempestes, huracans o sequeres arrasen els cultius, destrueixen infraestructures agrícoles i provoquen la desertificació i la disminució de terres cultivables. El FIDA també alerta que, si no es realitzen les mesures polítiques i climàtiques adequades, la producció de dacsa, blat, mill, pésols i altres productes en 8 països de l’Àfrica meridional podria descendir fins a un 80%. En el cas del café, la superfície apta per al seu cultiu es podria reduir en un 50% d’ací a 2050. I, en termes generals, el rendiment de l’agricultura mundial podria disminuir en un 30% d’ací a 2050, segons una investigació recent d’Oxfam.
D’altra banda, l’informe destaca l’important paper de les xicotetes organitzacions agrícoles, que constitueixen el 95% de les explotacions de tot el món. Aquestes són els qui produeixen un terç dels aliments que es consumeixen a nivell mundial, i als països en vies de desenvolupament suposen entre el 60 i el 80% dels aliments consumits ací. El seu paper és essencial per a garantir la seguretat alimentària i frenar el canvi climàtic. No obstant això, en la seua majoria viuen en la pobresa. El 80% de les persones en situació d’extrema pobresa viuen en zones rurals i per tant tenen especial dificultats per a fer front a l’efecte del canvi climàtic i combatre’l.
Migracions climàtiques
El futur no pinta molt falaguer ja que la falta d’oportunitats, unit a la dificultat de comptar amb ingressos estables i dignes, fa que gran part de la població rural abandone el camp. El Banc Mundial estima que d’ací a 2050, 143 milions de persones d’Amèrica Llatina, Àfrica subsahariana i Àsia meridional podrien emigrar a les ciutats per motius climàtics.
Diversos organismes d’ONU assenyalen que els nivells insostenibles de producció i consum són els responsables de les emissions d’una quantitat alarmant de diòxid de carboni i altres gasos perjudicials a l’atmosfera.
L’agricultura comercial és la causant del 80% de la desforestació a tot el món. Cada any es perden 13 milions d’hectàrees de boscos. D’altra banda, el procés de degradació del sòl, que ja afecta a més d’un terç de la superfície global, s’ha disparat a causa principalment de l’eliminació de prades i sabana per a fins agrícoles.
El model del comerç just
Finalment, la publicació explica com el Comerç Just i les seues pràctiques demostren que és possible un model comercial respectuós amb el medi ambient i amb una vida digna per als seus treballadors i treballadores.
El pagament de preus dignes i estables, la remuneració salarial adequada, i la formació i assessoria faciliten a les organitzacions agrícoles realitzar una transició ecològica, mantenint la productivitat i ingressos. En l’informe es descriuen algunes iniciatives realitzades per organitzacions de Comerç Just d’Amèrica Llatina, Àfrica occidental i Àsia per a combatre el canvi climàtic i alhora mantindre el seu nivell de producció i ingressos.
Finançament climàtic per a organitzacions agrícoles
La Coordinadora Estatal de Comerç Just ens hem unit a la iniciativa de GEPA per a demanar a Frans Timmermans, comissari de Protecció del Clima en la Comissió Europea, que durant les negociacions de la Conferència sobre el Canvi Climàtic d’enguany, la COP 27 advoque perquè els programes i instruments financers internacionals se centren en les necessitats de les xicotetes organitzacions agrícoles i promoguen l’agroecologia. Els recursos financers, la formació i l’assessorament d’experts referent a això han de posar-se a la disposició de les xicotetes organitzacions productores de la forma menys burocràtica possible perquè puguen armar-se contra les inevitables conseqüències de la crisi climàtica i preservar els seus mitjans de vida.
La iniciativa ha sigut secundada per diverses organitzacions de Comerç Just europees.
Notes:
L’informe “Emergència climàtica, producció d’aliments i Comerç Just” ha comptat amb finançament del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. El contingut d’aquesta publicació és responsabilitat exclusiva de Coordinadora Estatal de Comerç Just i no reflecteix necessàriament l’opinió del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.
Document de posicionament i demandes del Comerç Just davant la Cimera del Clima COP27.
