El passat 28 d’abril es va iniciar l’Atur Nacional a Colòmbia, convocat pel Comité Nacional d’Atur i estés a més de 500 municipis del país. Un dels principals motius de l’atur va ser el rebuig a la proposta de reforma tributària del Govern d’Iván Duque, que, denunciaven, aguditzaria les desigualtats socioeconòmiques del país considerat per algunes institucions el més desigual del món.
A pesar que el Govern va retirar la seua proposta de reforma fiscal el 3 de maig, les protestes han continuat als carrers del país, perquè el descontentament abasta diferents demandes i sectors de la població. El sistemàtic assassinat de líders i lideressas socials, les massacres perpetrades al país i l’estancament en la implementació dels acords de pau són alguns dels reclams més significatius.
Privatització del sistema de salut
El Comité Nacional d’Atur també s’oposa a un projecte de llei proposat pel govern, que té com a objecte la reforma del sistema de salut del país i que aprofundiria en la seua privatització. A més, el Comité critica la gestió del govern de la crisi sanitària arran de la pandèmia de COVID-19 i exigeix l’acceleració de la vacunació i una millora de l’atenció en salut; així com la garantia d’una renda bàsica d’almenys un salari mínim, la matrícula zero i el suport per a les petites empreses.
De fet, la convocatòria d’atur nacional d’enguany és la continuació d’una sèrie de protestes socials pacífiques realitzades en els últims anys, que reclamen un canvi de política que millore la protecció dels drets socioeconòmics dels grups més vulnerables de la societat.
Violacions dels drets humans
Nombroses organitzacions socials i mitjans de comunicació han denunciat greus violacions als drets humans en aquestes jornades de manifestacions, que continuen des del passat 28 d’abril. La “Campaña Defender la Libertad Asunto de Todas” ha registrat i publicat els següents fets, fins al 5 de maig: 24 persones mortes i 381 ferides per l’accionar desproporcionat de la Policia Nacional i en particular per l’Esquadró Mòbil Antidisturbis (ESMAD); 15 persones van ser víctimes de violències basades en gènere; 1.180 persones han sigut detingudes; 8 aplanaments posteriorment declarats il·legals, incloent les detencions associades; 569 denúncies presentades per abusos de poder, autoritat, agressions i violència policial.
Ús de la força
Des de la Mesa de Suport a la Defensa dels Drets Humans de les Dones i la Pau a Colòmbia denunciem les greus violacions als drets humans referides. Rebutgem l’ús desproporcionat de la força per part dels cossos de seguretat de l’Estat i assenyalem la responsabilitat que té el govern del president Duque de garantir els drets relacionats amb la lliure expressió i la manifestació pública i pacífica contra les polítiques del Govern, com una forma legítima de participació política reconeguda en la Constitució.
D’altra banda, l’Oficina de l’Alta Comissionada de Nacions Unides ha denunciat trets i agressions per part de la Policia contra integrants d’un dels seus equips de missió i verificació de Drets Humans en Cali, pels quals l’organització s’ha mostrat “profundament alarmada”. Davant aquest gravíssim fet, és necessari insistir que el govern del president Duque té la responsabilitat de garantir la protecció de les persones integrants dels organismes internacionals perquè continuen realitzant la seua labor de verificació.
Peticions des de la Mesa
Des de la Mesa de Suport considerem que la comunitat internacional ha d’incrementar la seua exigència al govern de Colòmbia en nom de:
- Promoure la via del diàleg i consens per a abordar els conflictes socials i polítics, així com les demandes dels sectors que convoquen les protestes;
- Complir integralment la sentència 7641 de 22 de setembre de 2020 dictada per la Cort Suprema de Justícia que protegeix el dret a la protesta, i a adoptar regulacions a l’ús de la força concordes amb els estàndards internacionals.
Així mateix, les institucions públiques corresponents han d’investigar, jutjar i sancionar als agents estatals i altres persones responsables d’abusos i violència en el marc de les protestes.
