Pressupostos generals de l’Estat 2024: el moment de la cooperació

Comença la construcció dels pressupostos generals de l’Estat i recordem el deure d’enfortir una política crucial per a respondre als reptes mundials que afrontem.

Espanya manté nivells molt baixos en comparació amb els països europeus. Els fons executats en 2022 situen el percentatge de RNB dedicat a cooperació en un 0,3%, enfront de la mitjana europea del 0,59%.

L’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament ha de ser reforçada amb recursos econòmics i humans amb la finalitat d’enfortir les seues capacitats i garantir una reforma que li permeta ser el vertader pilar del sistema.

L’aprovació de la Llei de Cooperació per la immensa majoria dels partits polítics marca el camí. També l’acord que van signar abans de les eleccions i que els obliga a enrobustir esta política pública.

Consulta la nostra anàlisi i propostes.

La situació mundial actual exigix un compromís ferm amb polítiques, com la cooperació, que contribuïxen a garantir els drets humans i a protegir el planeta. La majoria dels partits així ho entenen i, per això, es van comprometre a enfortir esta política pública. Tal compromís els obliga a garantir el desenvolupament normatiu i institucional del sistema, a aprovar un nou Pla Director i al fet que els pressupostos cresquen fins a aconseguir el 0,7% en 2030.

Ara és el moment de passar de les paraules als fets: els pressupostos generals de l’Estat per a 2024 seran claus per a demostrar si eixe compromís és real; sense eixe suport pressupostari, la reforma i la pròpia política de cooperació quedarien en lletra morta.

Els primers pressupostos de la legislatura

Espanya defensa en els seus discursos els valors de la cooperació: els drets humans, la justícia global, l’ajuda humanitària, la protecció del planeta o la igualtat de la mà dels feminismes. No obstant això, manté una profunda incoherència en termes de compromisos pressupostaris reals. No enfortir la cooperació alimenta la tensió entre els pobles, l’agreujament de la desigualtat i la pobresa, la generació de conflictes o la pèrdua de legitimitat en l’àmbit internacional per incompliment reiterat de les seues promeses.

De quines xifres estem parlant

  • Els PGE 2024 haurien de mantindre la progressió pressupostària per a aconseguir el 0,55% al final de la legislatura (2027) i el 0,7% en 2030.
  • Aconseguir el 0,4% de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) en els PGE 2024 significaria elevar-la fins als 6.000 milions d’euros.
  • És urgent reforçar l’AECID amb, almenys, uns 1.500 M€ d’aportació.

En què s’invertiran estos fons?

  • Reduir els nivells de pobresa i garantir drets humans.
  • Respondre de manera eficaç a les crisis humanitàries.
  • Promoure una ciutadania compromesa amb la justícia global.
  • Treballar per a promoure processos de construcció de pau.
  • Promoure els enfocaments feministes que garantisquen l’equitat de manera universal.
  • Donar suport a institucions multilaterals.
  • Assegurar el procés de reforma del sistema de cooperació.
  • Recolzar la capacitat d’actuació de les organitzacions de la societat civil.
  • Garantir els drets de la infància.

Propostes per a una cooperació eficaç i a l’altura dels reptes actuals

Enfortir la política pública de cooperació no sols és possible, sinó que a més és imprescindible. Fer-ho contribuirà en gran manera a la garantia dels drets humans, la justícia i la protecció dels entorns en tot el planeta.

Quines són les nostres propostes:

  • Augmentar els fons per a aconseguir el 0,55% al final de la legislatura. Això suposa un 0,4% per als pròxims pressupostos i acostar-nos als 6.000 M€ en AOD.
  • Reforçar l’AECID, amb uns 1.500 M€ d’aportació, amb la finalitat d’enfortir les seues capacitats i recursos per a realitzar una reforma que li permeta ser el vertader pilar del sistema.
  • Una part important d’eixos nous recursos hauran de destinar-se a qüestions estratègiques com a educació per a la ciutadania global, protecció a defensores de drets humans i pobles indígenes, programes de protecció del medi ambient, suport a la infància o a les propostes feministes.
  • Cal destacar la necessitat d’augmentar l’assignació destinada a ajuda humanitària, encara molt per davall de les xifres de fa una dècada.
  • És necessari també augmentar les convocatòries per a ONGD. Les ONG treballen en més de 100 països amb més de 48 milions de persones; arriben on altres actors no són capaços d’arribar i tenen capacitat per a executar fons molt per damunt de les xifres actuals.
  • És urgent apostar pel multilateralisme i aportar a agències de Nacions Unides que ajuden a combatre crisis alimentàries, a avançar l’agenda feminista i de les dones o a l’adaptació contra el canvi climàtic.
  • Implicar altres ministeris amb capacitat de comprometre’s amb la defensa dels drets humans, la justícia global i la protecció del medi ambient.

A més, és necessari que les entitats autonòmiques i locals avancen cap al 0,7%. Existix un gran marge de millora perquè la mitjana de la CCAA se situa en un 0,13%.

Els pressupostos generals de l’Estat per a 2024 són una excel·lent oportunitat per a demostrar que les paraules no se les emporta el vent. No servixen les excuses perquè res ens garantix que el futur siga més estable. El nostre món necessita cooperació, perquè així ho establix la Llei, per justícia i per la garantia d’un futur digne per a tota la humanitat. El moment és ara, no podem esperar.

, ,

Desplaça cap amunt