Els Pressupostos Generals de l’Estat de 2023 confirmen la tendència per una major inversió social tan necessària per a assegurar polítiques públiques que reduïsquen la pobresa i les desigualtats, no obstant això estan lluny del 0,5% de la RNB per a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament compromesa en aquesta legislatura.
“Vivim temps de crisi, i és fonamental fer costat als col·lectius més vulnerables, també des d’una perspectiva global”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón. “Al nostre país les classes mitjanes treballadores ara tenen menys capacitat d’estalvi i les seues expectatives de viure dignament sense tindre problemes per a arribar a fi de mes, poden ser difícilment optimistes”.
Des del punt de vista de la despesa, l’augment del IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) i l’actualització d’algunes prestacions segons l’IPC són dues bones notícies, ja que s’incrementaran les quanties de l’Ingrés Mínim Vital i s’evitarà que les famílies perceptores perden poder adquisitiu fruit de la inflació. No obstant això, ens agradaria avançar cap a la utilització d’un mecanisme d’actualització automàtic que no depenga de decisions polítiques.
Joventut
En matèria de joventut, els pressupostos perden el focus. La reforma laboral ha millorat les seues condicions laborals, donant-los accés a una major cobertura a través de les prestacions contributives, que ara es veuran reforçades amb l’anunci de la recuperació del 60% de la base reguladora des dels primers 6 mesos de la prestació. No obstant això, continua sent un dels col·lectius pitjor protegits per les prestacions no contributives. En aquest sentit, és urgent eliminar les restriccions que limiten arbitràriament l’accés de la població jove vulnerable al IMV, tenint en compte que 1 de cada 3 persones joves viuen en situació de pobresa.
L’anunci d’un xec de 100 euros per a les famílies amb menors de 0 a 3 anys a càrrec suposa un avanç, però resulta clarament insuficient en un país la taxa de pobresa del qual infantil aconsegueix el 28,9%. “Esperem mesures més ambicioses si realment apostem per reduir aquests vergonyants índexs de pobresa com, per exemple, una prestació universal per a menors que es posara en marxa com una deducció fiscal reembossable”, apunta Cortada.
“Som un país amb un deficient model de cures, que suporta llargues llistes d’espera i que se sosté en gran part gràcies a les famílies i a les persones que cuiden, en la seua majoria dones migrants, moltes d’elles en situació administrativa irregular. Celebrem l’increment del pressupost per a la Dependència recolzat en els fons europeus”, afig Cortada. “Però ha de traduir-se en la reducció d’aquestes llistes d’espera i en la millora de les condicions laborals de les treballadores”.
Dotar de pressupost suficient l’AOD
El compromís amb la solidaritat internacional i l’aposta per una vertadera recuperació justa i inclusiva en un context global, requereix dotar a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament del pressupost suficient per a afrontar els reptes i desafiaments als quals ens enfrontem més enllà de les nostres fronteres. Mancant conéixer amb detall la memòria de pressupostos on es detalla la contribució de cada ministeri a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, és important recordar el compromís d’aconseguir el 0,5% de la Renda Nacional Bruta durant aquesta legislatura. L’increment del 25,8% en la partida de defensa posa de manifest que hi ha diners disponibles per a incrementar la solidaritat global i la cooperació si es desitja apostar per ella.
Justícia fiscal
Des del punt de vista dels ingressos, les mesures anunciades en l’àmbit fiscal, i avançades pel Ministeri d’Hisenda van en la bona direcció. Suposen gravar més la riquesa i les rendes més altes, reduir els privilegis fiscals de les grans empreses i alleujar la càrrega que suporten les rendes baixes (autònoms i petites empreses). Cal continuar avançant cap a una reforma permanent i estructural de la fiscalitat que permeta al país equilibrar els seus comptes públics i enfortir un Estat del benestar que veritablement reduïsca la vulnerabilitat i desigualtat econòmica i social.
Més enllà dels ajustos presentats que són un bon senyal per a recuperar recaptació i més justícia en el nostre sistema fiscal, en el futur més immediat, i donat l’impacte desigual que està tenint aquesta forta pujada de preus, resulta essencial que tire a caminar l’impost sobre els beneficis extraordinaris de les grans empreses i l’impost a la banca, recomanats per l’OCDE, l’FMI i fins i tot la Comissió Europea. Aquesta figura impositiva està cridada a jugar un paper essencial, a manera d’estabilitzador automàtic, permetent generar recursos quan més falta fan.
D’altra banda, “la lluita contra els paradisos fiscals ha de continuar sent una prioritat, incloent el desenvolupament d’una llista espanyola que es revise anualment. Són les persones amb majors ingressos i més riquesa, a més de les grans empreses, les que més es beneficien de l’existència d’aquests coladors fiscals” afirma Cortada.
“Ens preocupa que algunes aquestes mesures es presenten com una solució temporal. Han de ser l’inici d’un camí per a consolidar els canvis que requereix el nostre sistema tributari per a avançar en suficiència i progressivitat. El sistema tributari és una eina essencial per a construir societats més justes i menys desiguals” conclou Cortada.
