Un repàs per les ‘xifres de la fam’ més actualitzades donen compte de la magnitud del problema. Segons un informe elaborat per Naciones Unidas en 2022, «ja són 828 milions de persones les que no poden alimentar-se dignament (l’equivalent al 9,8% de la població mundial)». «Si aquesta xifra continua augmentant, les persones que patiran fam en 2030 podrien aconseguir els 1.000 milions», alerta María José Hernando, del departament d’Estudis de Manos Unidas.
«S’estima, a més, que 3.100 milions de persones no poden accedir a dietes saludables i uns 2.300 milions de persones en el món pateixen de ‘inseguretat alimentària’; és a dir, no tenen accés regular a suficients aliments, o perquè no poden cultivar-los o perquè no poden comprar-los», afig Hernando. Uns 149 milions de xiquets menors de cinc anys pateixen retard en el creixement i el desenvolupament, a causa de la falta crònica de nutrients essencials en la seua dieta. «La pobra nutrició causa prop de la meitat de les morts en els xiquets menors de 5 anys – 3.1 mil xiquets cada any. I entorn del 50% de les persones que passen fam en el món són de famílies agricultores que viuen en zones rurals i treballen la terra», agrega Hernando.
Respecte a aquesta última qüestió, Manos Unidas València promou en el Departament de Santa Ana, a El Salvador, un projecte que millora la vida de 125 famílies d’agricultors, la qual cosa es farà mitjançant la producció d’aliments sans. Es tracta de formar-los i ajudar-los per a aprofitar els recursos que els ofereix la terra, d’acord amb la cura mediambiental, de manera que puguen viure en el camp de manera digna i sana. Se’ls capacita i se’ls dona els recursos per a la protecció de sòls, ús d’abonaments verds, plantació de llavors criolles i combinació d’arbres fruites i forestals amb pastures.
.
Dret a alimentar-se
Segons l’Organització de les Naciones Unidas per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) es produeix prou per a alimentar a quasi el doble de la població mundial actual. Però, malgrat això, continua havent-hi una ingent multitud de persones amb fam. Aquesta situació està vulnerant el Dret a l’Alimentació de totes les persones, segons el qual tot home, dona, xiquet o xiqueta han de poder disposar d’aliments suficients, assequibles i saludables. L’accés ha de ser permanent, regular i lliure. «Aquest dret, puntualitza Hernando, no és el dret a ser alimentat, sinó el dret a alimentar-se en condicions de dignitat».
«Quan no hi ha seguretat alimentària, matisa Hernando, s’està vulnerant el dret humà a l’alimentació. Però també quan no hi ha sobirania alimentària, és a dir, quan les persones i les comunitats no poden decidir què cultivar, què comprar o què menjar, per imposicions del mercat o per la falta de recursos com a terra, aigua o llavors autòctones».
El gran escàndol del desaprofitament alimentari
Mentre que les xifres de la fam continuen pujant, cada dia es perden o malgasten tones i tones d’aliments. A Espanya, per posar un exemple, cada any es malgasten 7,7 milions de tones d’aliments, mentre que sis milions de persones pateixen pobresa alimentària per falta de recursos.
Fidèle Podga, del departament d’Estudis de la Manos Unidas, explica que «a nivell global, prop del 14% dels aliments produïts es perden entre la collita i la venda minorista per la falta de demanda en els mercats o la impossibilitat de vendre localment -el que fa que els propis agricultors perden la producció-, per la incapacitat per a conservar o transformar en el mateix àmbit rural els aliments produïts i per pèrdues en el transport. «A més, continua Podga, aproximadament el 17% de la producció total d’aliments es malgasta o es tira al fem sense consumir (11% en les llars, 5% en la restauració i 2% en el comerç al detall). Els aliments que es perden i malgasten representen el 38% de l’ús total d’energia en el sistema alimentari mundial».
Coincideix amb ell, Marco Gordillo, coordinador del departament de Campanyes de Manos Unidas, «La pèrdua i el desaprofitament alimentari continua sent un dels factors més escandalosos amb el qual ens trobem quan treballem pel dret a l’alimentació de totes les persones». Gordillo alerta, a més, que «el desaprofitament d’aliments deixa una gran petjada ambiental que deteriora més el nostre planeta: la producció alimentària massiva empra 420 milions d’hectàrees de terra fèrtil; gasta l’energia equivalent a 300 milions de barrils de petroli; genera el 10% dels gasos d’efecte d’hivernacle; consumeix el 25% de l’aigua dolça disponible i contamina terres i aigües per l’ús excessiu d’agroquímics».
No al desaprofitament d’aliments
Per a Manos Unidas és fonamental reduir la pèrdua i el desaprofitament d’aliments per a poder anar donant pas a uns sistemes agroalimentaris sostenibles que siguen més eficients en l’ús dels recursos naturals, disminuïsquen els efectes negatius de l’actual sistema de producció i consum sobre el planeta i el clima global, i garantisquen la seguretat alimentària i la nutrició de la població mundial. Per a això, assevera Gordillo, «promoure una economia circular en la qual res es perd, sinó que pot transformar-se i reutilitzar-se, i afavorir una major consciència en la cura de la naturalesa i l’ús responsable i sostenible dels aliments, resulta urgent».
.
L’any 2022, Manos Unidas va aprovar 110 projectes de seguretat alimentària i accés a mitjans de vida destinats a garantir el dret a l’alimentació per a poder fer front a les necessitats diàries de les persones secundades. Es tracta de projectes d’agroecologia a fi que l’obtenció d’aliments es produïsca amb unes pràctiques respectuoses amb el medi ambient, on es garantisquen els drets de treballadors, es cuide la terra i l’aigua i s’empodere econòmicament a les dones perquè després incidisquen positivament en les seues comunitats.
A Espanya, a més, Manos Unidas realitza activitats d’educació per al desenvolupament que promouen la consciència i la participació responsable de la societat en les iniciatives que permeten construir justícia i solidaritat. Aquesta labor de sensibilització busca com fer de la lluita contra la fam un objectiu realitzable i primordial si volem que aquest món siga cada dia una mica més humà i sostenible.
Cas d’èxit a Bolívia:
