La setmana passada tornava a repetir-se la fotografia de l’última dècada. Les dades de l’Informe AidWatch, de la plataforma europea CONCORD, confirmaven que amb un 0,22% de la Renda Nacional Bruta destinat a Ajuda Oficial per al Desenvolupament (AOD) en 2020, Espanya continua a la cua d’Europa, fins i tot per darrere de països com Hongria. La mitjana europea se situa en el 0,5%, una quantitat a la qual el govern de coalició es va comprometre a aconseguir amb la intenció de normalitzar la seua política de cooperació i acostar-la a la dels seus socis europeus. Després de quasi dos anys de legislatura, la AOD continua congelada en 2.600 milions, la qual cosa suposa 2.000 menys que en 2009. Aquestes dades són completament anòmals per a un país de la dimensió d’Espanya amb una vocació de compromís global.
Signes de canvi
En un context de reforç de les polítiques públiques de l’Estat, els pressupostos presentats pel Govern venen a donar un gir de timó en cooperació internacional. Les propostes per a cooperació tenen quatre característiques inèdites en els últims deu anys:
1. Incrementen el programa de cooperació un 60% respecte a 2021, aconseguint els 1.076 milions d’euros. D’ells, 293 seran destinats a la donació de vacunes contra la Covid-19, en coherència amb el compromís de 30 milions de dosi assumit amb el Pla d’Accés Universal i reforçat per Pedro Sánchez en l’Assemblea General de Nacions Unides, el setembre passat. Recordem que només el 4% de la població subsahariana ha rebut una dosi.
2. Es fa una clara aposta per les institucions pròpies de cooperació com la Secretaria d’Estat de Cooperació -amb 295 milions- i sobretot l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), que rep un 28% més fins a aconseguir els 491 milions. En el cas de la AECID és important destacar que l’increment ve per la via de pressupostos enfront de la tendència dels últims anys que incrementava els recursos a través de la cooperació delegada que rebia de la UE.
3. Les organitzacions no governamentals de desenvolupament rebran 53 milions més a través de la AECID. Aquest augment canvia la tendència dels últims anys en què les ONGD han estat infradotades, arribant a rebre la meitat de recursos que fa deu anys.
4. No es produeixen creixements artificials en partides que “unflen” la AOD, però que després no tenen una capacitat real d’execució i contribució als objectius de cooperació als països que més requereixen del nostre suport. És una mesura de qualitat i facilitarà una major execució dels fons pressupostats i millor qualitat.
Aquests elements suposen senyals favorables de cara a la reforma del sistema de cooperació que el Govern iniciarà en les pròximes setmanes. No obstant això, existeixen qüestions que han de ser corregides en el diàleg amb els partits polítics abans d’aprovar definitivament els comptes. Una de les més preocupants és l’escàs interés manifestat en l’acció humanitària; una cosa inaudita en un context mundial amb 55 crisis humanitàries en el qual 235 milions de persones necessiten assistència humanitària, una xifra sense precedents.
El creixent empitjorament de la situació internacional exigeix major rapidesa en la presa de decisions i en els passos que es van donant.
Esperem que la reforma supose canvis substancials en el sistema de cooperació. Un d’ells ha de ser el relatiu a la sostenibilitat i predictibilitat dels processos que acompanya la cooperació. És molt difícil treballar en contextos complexos on el finançament està en l’aire, any a any. Una reforma seriosa exigeix un full de ruta pressupostari que assegure els fons destinats a aquesta política pública a llarg termini.
Més esforç i més ritme
Mancant l’informe de AOD dels pressupostos per a 2022 -que permet la fotografia completa en totes les administracions i que hauria d’annexar-se amb la proposta de comptes-, La Coordinadora ha calculat que la AOD del conjunt de l’Estat per a 2022 s’acosta als 3.500 milions d’euros. Aquesta xifra equivaldria al 0,28% i suposaria un increment del 12% amb respecte a l’any passat. Quan tinguem aquest informe s’elaborarà una anàlisi completa.
Encara que aquestes dades són positives, no estan a l’altura del 0,35% que venim demandant per a poder complir amb l’objectiu del propi Govern d’aconseguir el 0,5% al final de la legislatura. El creixent empitjorament de la situació internacional exigeix major rapidesa en la presa de decisions i en els passos que es van donant. D’altra banda, a més d’apostar per institucions de l’Estat per a enfortir la cooperació i el sistema humanitari, Espanya pot demostrar el seu lideratge internacional en assumptes claus com el canvi climàtic i la recuperació social i econòmica de les regions que han patit major impacte a causa de la pandèmia. Espanya pot prendre dues mesures:
1. Donació de, almenys, la meitat dels 11.000 milions d’euros de drets especials de gir a països que han patit un major impacte econòmic per la pandèmia, alguna cosa que sol·licitem recentment per carta al president Sánchez i en la resposta del qual s’obria la porta a estudiar la proposta.
2. Més finançament climàtic per a l’adaptació i mitigació als països en desenvolupament, en el context de la Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic que se celebra a la fi d’aquest mes a Glasgow. Recordem que en l’Acord de París els països van comprometre 100 mil milions d’euros anuals a fer costat als països més vulnerables a la crisi climàtica; malgrat el recent anunci del president Sánchez d’aportar 30 milions d’euros al Fons d’Adaptació, Espanya segueix per davall de la seua part justa calculada en 450 milions.
Ara que Espanya comença a eixir de l’emergència sanitària i inicia un cicle de recuperació, és el moment de respondre a la urgència del context global des de la responsabilitat i l’altura de mires. És el moment de superar l’incompliment exasperant dels compromisos adoptats. La pandèmia ens ha demostrat que la nostra resiliència com a societat està associada a entorns sostenibles, en els quals els drets són garantits; contextos en els quals es comparteix la prosperitat i es reforça la solidaritat. És el moment de reforçar la cooperació i garantir la seua utilitat enfront dels urgents reptes globals.
