Panorama desolador: més de 260 milions de persones addicionals cauran enguany en la pobresa extrema

Oxfam Intermón fa una crida al fet que es prenguen mesures urgents per a abordar la crisi de desigualtat extrema.

Sowda Omar Abdile makes black tea in her home.

Més de 260 milions de persones addicionals podrien veure’s sumides en la pobresa extrema en 2022 a conseqüència de la COVID-19, l’augment de les desigualtats a nivell global i l’increment desorbitat dels preus dels aliments, tot això exacerbat per la guerra a Ucraïna, segons denúncia Oxfam Intermón en un informe publicat hui.

L’informe Després de la crisi, la catàstrofe, publicat amb motiu de les reunions de primavera del Banc Mundial i l’FMI a Washington DC, apunta al fet que, per a finals d’enguany, un total de 860 milions de persones podrien viure en situació de pobresa extrema (amb menys de 1,9 dòlars al dia). Això també es reflectiria en els nivells de fam a nivell mundial: el nombre de persones que pateixen desnutrició podria aconseguir els 827 milions enguany.

El Banc Mundial havia estimat que la COVID-19 i l’empitjorament de les desigualtats podrien portar a la pobresa extrema a 198 milions de persones més al llarg de 2022, revertint així dues dècades d’avanços. Basant-se en els estudis del Banc Mundial, Oxfam Intermón ara estima que només l’augment dels preus dels aliments a nivell mundial sumiria en la pobresa extrema a 65 milions de persones més, aconseguint-se un total de 263 milions enguany, la qual cosa equival a les poblacions del Regne Unit, França, Alemanya i Espanya juntes.

Mesures radicals

“Si no es prenen mesures radicals i immediates, podríem estar davant el major augment dels nivells de la pobresa extrema i sofriment de la humanitat del qual es té constància”, adverteix el director d’Oxfam Intermón Franc Cortada. “Aquest panorama és encara més desolador si tenim en compte els bilions de dòlars acaparats per un grapat d’homes poderosos sense gens d’interés per frenar aquesta escalada”.

Mentre moltes persones tenen dificultats per a fer front al dràstic increment del cost de vida –havent de triar entre menjar o pagar factures mèdiques o de gas–, l’amenaça d’una fam massiva plana sobre milions de persones que ja de per si mateix pateixen greus nivells de fam i pobresa a la regió d’Àfrica Oriental, el Sahel, Iemen i Síria.

Risc d’impagament

L’informe d’Oxfam Intermón destaca que nombrosos Governs estan en risc d’impagament del deute, la qual cosa els obliga a reduir de manera dràstica les inversions públiques per a poder pagar als creditors i importar aliments i combustible. En 2022, els països més pobres del món hauran de reembossar 43 000 milions de dòlars de deute, quantitat que podria sufragar el cost de totes les seues importacions d’aliments. El mes de febrer, els preus dels aliments a nivell global van marcar un nou rècord, superant l’aconseguit en la crisi de 2011. Mentrestant, els gegants del petroli i el gas estan registrant beneficis rècord, alguna cosa que es preveu que també succeïsca en el sector dels aliments i les begudes.

Les persones en situació de pobresa són les més perjudicades per aquestes crisis. L’increment del preu dels aliments suposa el 17% de la despesa dels consumidors en països rics, però aquest aconsegueix el 40% a l’Àfrica subsahariana. Fins i tot en les economies riques, la inflació està exacerbant les desigualtats: als Estats Units, el 20% més pobre de les famílies destina el 27% dels seus ingressos a adquirir aliments, mentre que el 20% més ric, tan sols el 7%.

Pujada de preus

A Espanya, la pujada de l’IPC fins al 9,8% al març, la més alta que registrada des de maig de 1985, suposa ja una pèrdua global de poder adquisitiu (16.700 milions d’euros, segons FUNCAS), i afecta especialment a les llars amb rendes més baixes. Aquesta situació col·loca al país en una realitat de crisi d’inflació que ve a agreujar la situació generada per la COVID-19, on en el primer any de pandèmia, més d’un milió de persones van passar a trobar-se en situació de manca material severa i l’impacte econòmic i social del virus ja va implicar que més de 600 mil llars passaren a viure sense cap mena d’ingrés.

Per a la majoria dels treballadors i treballadores de tot el món, els ingressos reals continuen estancats o fins i tot estan disminuint. La pandèmia de COVID-19 també ha incrementat les desigualtats de gènere. Després de patir una major pèrdua d’ocupacions a causa de la pandèmia, les dones tenen dificultats per a reincorporar-se al món laboral. En 2021, hi havia 13 milions dones ocupades menys en comparació amb 2019, mentre que, en el cas dels homes, aquests ja havien recuperat els nivells de 2019.

L’informe també mostra que la pobresa està agreujant-se en països sencers. La COVID-19 ha afectat les arques de tots els Governs, però els desafiaments econòmics que han d’afrontar els països en desenvolupament són majors en haver-se’ls negat un accés igualitari a les vacunes i en veure’s, ara, obligats a aplicar mesures d’austeritat.

Els milmillonaris

A pesar que els costos derivats de la COVID-19 continuen pujant i que les riqueses dels milmillonaris s’han incrementat més des de l’inici de la pandèmia que en els anteriors 14 anys junts, els Governs continuen sense augmentar els impostos als més rics. Un impost anual sobre el patrimoni –començant en tan sols un 2% per a les fortunes milionàries i arribant al 5% en el cas de les milmillonaris– podria generar 2,52 bilions de dòlars cada any, suficient per a traure de la pobresa a 2 300 milions de persones, fabricar vacunes per a tothom i proporcionar serveis de salut i protecció social universals a la població dels països de renda mitjana i baixa.

“Rebutgem la idea que els Governs no tenen fons o mitjans suficients per a traure a totes les persones de la fam i la pobresa i garantir la seua salut i benestar. Per contra, el que sí que veiem és una total falta de creativitat econòmica i voluntat política per a fer-ho”, subratlla Cortada.

“Ara més que mai, davant la magnitud de les desigualtats i el sofriment humà, agreujats per les múltiples crisis globals, aquesta falta de voluntat és inexcusable i la rebutgem. El G20, el Banc Mundial i l’FMI han d’incrementar l’ajuda als països pobres i condonar el seu deute de manera immediata i, junts, protegir les persones del carrer d’una catàstrofe evitable. El món sencer està pendent d’això”.

Mesures urgents

Oxfam Intermón fa una crida al fet que es prenguen mesures urgents per a abordar la crisi de desigualtat extrema que amenaça amb revertir els progressos realitzats en la lluita contra la pobresa durant els últims 25 anys:

  • Introduir impostos sobre la riquesa de manera temporal (aportacions extraordinàries) tant com recurrents per a finançar una recuperació enfront de la pandèmia de COVID-19 que siga justa i sostenible. Per exemple, l’Argentina ha adoptat una aportació extraordinària a les grans fortunes que ha recaptat prop de 2 400 milions de dòlars dirigits a sufragar part de les polítiques socials de resposta a la pandèmia.
  • Posar fi a l’obtenció inesperada de resultats extraordinaris derivats de la crisi per part de grans corporacions mitjançant un impost als beneficis ‘caiguts del cel’ en totes les indústries i sectors. Oxfam estima que un impost de tals característiques aplicat a 32 corporacions haguera generat una recaptació addicional de 104 000 milions de dòlars tan sols en 2020.
  • Cancel·lar els pagaments del deute als països en desenvolupament que precisen d’ajuda urgent. Condonar el seu deute alliberaria més de 30 000 milions de dòlars de fons vitals en 2022 per a 33 països immersos o enlaire risc de patir una crisi de deute.
    Incrementar els fons d’ajuda i destinar nous fons a sufragar la resposta a Ucraïna i per a l’acolliment de persones refugiades, en lloc de desviar els fons destinats a fer front a altres crisis en països més pobres.
  • Reassignar almenys 100 000 milions de dòlars en drets especials de gir (DEG) sense que això supose més deute o la imposició de mesures d’austeritat per al conjunt dels països. El G20 es va comprometre a proporcionar 100 000 milions de dòlars en*DEG “reciclats”, però fins hui tan sols ha proporcionat 36 000 milions. S’hauria de considerar una nova emissió de DEG que es distribuïsca d’acord amb les necessitats, en lloc d’en proporció de la quota relativa en l’FMI.
  • Adoptar mesures per a protegir les persones enfront de l’augment dels preus dels aliments i crear un fons global de protecció social per a ajudar els països més pobres a garantir una seguretat d’ingressos bàsica per a la seua població, i poder mantindre aquests serveis en temps de crisis.

Crida al Govern

En aqueixa mateixa direcció, Oxfam Intermón fa una crida al Govern espanyol per a abordar aquesta crisi:

  • Contribuir de manera significativa a les mesures que es proposen, totes encaminades a la reducció de la desigualtat i la pobresa en aquest nou context, jugant un rol de lideratge i solidaritat en el pla internacional.
  • Implementar un Pla Nacional ambiciós que continga un paquet ampli de mesures de protecció social i de suficiència tributària i que tinga en compte a la resta d’actors polítics.
  • Posar en marxa, amb urgència, un impost temporal als beneficis extraordinaris que pogueren obtindre les empreses energètiques. Aquest recàrrec s’aplicaria sobre els beneficis derivats d’aquestes circumstàncies excepcionals. Alguns països europeus com Itàlia ho acaben de posar en marxa, i fins i tot organismes com l’OCDE aconsella incloure aquest tipus de mesures que permetria generar recursos addicionals per a finançar un pla d’acció social molt més ambiciós i just.

Notes

El Banc Mundial defineix la pobresa extrema com la situació dels qui viuen amb menys de 1,90 dòlars al dia.

El Banc Mundial va estimar que la COVID-19 augmentarà el nombre de persones que viuen en situació de pobresa extrema en 198 milions en 2022. Aquesta projecció preveu que el coeficient *Gini de desigualtat d’ingressos augmente en dos punts en tots els països. L’FMI, el Banc Mundial i l’OCDE es mostren d’acord que és molt probable que la COVID-19 incremente les desigualtats.

Les noves projeccions d’Oxfam Intermón, basades en les projeccions del Banc Mundial i investigacions realitzades pel Banc Mundial i el Center for Global Development sobre pics de preus dels aliments, mostren que 65 milions de persones més podrien veure’s sumides en la pobresa extrema a causa dels forts augments en els preus dels aliments. Per a més informació, consulte l’informe Després de la crisi, la catàstrofe (només disponible en anglés).

Dades sobre el deute obtinguts de UNCTAD. La FAO estima que el cost de les importacions d’aliments per a tots els països de baixos ingressos ascendeix a 46 000 milions de dòlars (2021).

Les dones han deixat de rebre 800 000 milions de dòlars d’ingrés a nivell mundial a causa de la pandèmia, la qual cosa equival a més del PIB combinat de 98 països.

La riquesa dels milmillonaris ha augmentat més des que va començar la COVID-19 que en els últims 14 anys junts.

Per a més informació sobre impostos anuals a les fortunes milionàries i milmillonàries de tot el món, els fons que es podrien recaptar i quines despeses es podrien sufragar, descarregue Taxing Extreme Wealth.

L’Argentina ha recaptat 223 000 milions de pesos (prop de 2 400 milions de dòlars) gràcies a les grans fortunes en la crisi del COVID-19.

Oxfam estima que un impost als beneficis ‘caiguts del cel’ aplicat a 32 multinacionals haguera generat una recaptació addicional de 104 000 milions de dòlars tan sols en 2020. Per a més informació, descarregue l’informe d’Oxfam Poder, guanys i pandèmia (només disponible en anglés).

Alguns Governs es plantegen reduir els fons d’ajuda destinats a altres crisis per a sufragar la seua resposta a la guerra a Ucraïna. Oxfam ha constatat que, per exemple, la Unió Europea ha reduït a més de la meitat els fons humanitaris per a Timor-Leste i que altres donants han notificat que reduiran els fons d’ajuda a Burkina Faso en un 70%. Altres països d’Àfrica Occidental han rebut notícies similars. Mentrestant, Àfrica Occidental s’enfronta la pitjor crisi alimentària en 10 anys, amb més de 27 milions de persones en situació de fam.

Els drets especials de gir (DEG) es distribueixen als països membres en proporció a la seua quota relativa en l’FMI. Així, la nova assignació de DEG –per un import equivalent a 650 000 milions de dòlars– va suposar reserves addicionals de quasi 400 000 milions de dòlars per als països més rics del món, de 230 000 milions per als països de renda mitjana, i de tan sols 21 000 milions per als països d’ingressos baixos. El passat octubre, els països del G20 es van comprometre a reassignar 100 000 milions en DEG a “països vulnerables les economies dels quals s’han vist molt afectades per la crisi de COVID-19”.

Dades de FUNCAS sobre la pèrdua de poder adquisitiu https://www.funcas.es/textointegro/previsiones-economicas-para-espana-2022-2023/

Desplaça cap amunt