Més d’un any després del setge sobre Gaza i l’augment de la violència a la resta del Territori Palestí Ocupat, sumat a l’impacte d’una ocupació israeliana de dècades, la realitat és devastadora. Prop de 47.000 persones palestines a Gaza han estat assassinades, més de 100.000 han resultat ferides, la major part de la població pateix fam crònica, l’ajuda humanitària arriba amb comptagotes, hospitals i escoles han estat bombardejats. La situació de la infància és especialment preocupant, així com la de les dones embarassades o la població anciana. El 90% de la població palestina de la Franja de Gaza, uns dos milions de persones, s’ha vist obligada a desplaçar-se de manera incessant sense cap possibilitat d’escapatòria.
La violència a Cisjordània, inclosa Jerusalem Est, també ha augmentat durant aquest període, afectant les vides, llars i mitjans de vida palestins. Prop de 100 ostatges israelians i d’altres nacionalitats continuen retinguts a Gaza, i es desconeix la situació d’un nombre indeterminat de persones palestines detingudes en aquests mesos. Davant aquesta situació, la signatura d’un acord d’alto el foc obri una porta d’esperança absolutament crucial en un moment tan extrem.
Les ONG de La Coordinadora que treballen a la zona, colze a colze amb organitzacions locals, acullen aquesta decisió amb alegria i, alhora, amb cautela davant la seua fragilitat. Esperen que l’alto el foc es convertisca en definitiu al més prompte possible. La destrucció soferta a Gaza i a Cisjordània no té precedents; més de dos milions de persones viuen una situació extrema amb greus problemes de salut o alimentació. Les infraestructures, els hospitals, les cases, les vides de moltes famílies, tot està destruït. Refer la vida requerirà no sols maons i ciment sinó, sobretot, un llarg procés en què es garantisca l’assistència humanitària constant i suficient, la justícia, el diàleg permanent, la reparació, els drets humans i la pau.
Un primer pas d’un llarg camí
Han recordat que l’alto el foc ha de ser permanent i l’assistència humanitària, suficient i sostinguda. Ha de començar un treball constant a favor de la construcció de la pau i garantir el suport als processos judicials oberts en la Cort Internacional de Justícia i en el Tribunal Penal Internacional. És essencial prestar protecció a col·lectius rellevants en termes de testimoni, reparació i reconstrucció del teixit social. Mereixen especial atenció també periodistes, personal mèdic, organitzacions de la societat civil i fins i tot organitzacions de Nacions Unides com l’UNRWA, el paper de la qual —especialment a Gaza— continua sent imprescindible. Recordem la crida ja feta en aquests mesos perquè es facilite i es recolze el treball d’aquests actors.
Així mateix, per a frenar l’escalada bel·licista a la regió, els Estats, inclòs Espanya, han de finalitzar el comerç d’armes amb aquells Estats que incomplisquen les legislacions internacionals.
Recorden els cinc punts aprovats en una PNL al Congrés i que són crucials per a iniciar un ardu i llarg camí cap a la pau:
- Exigir a les parts un alto el foc permanent.
- Exigir a les parts del conflicte que permeten un accés humanitari suficient i sostingut, especialment a Gaza.
- Exigir a les parts el respecte del Dret Internacional Humanitari i dels drets humans.
- Posar fi al comerç d’armes entre Espanya i Israel.
- Treballar per a una solució negociada al conflicte.