Les ONG tornen a llançar un crit d’alarma. Més de 41.500 persones han sigut assassinades. Més de dos milions de persones continuen atrapades en la Franja de Gaza sense possibilitat d’escapatòria i els nivells de violència augmenten per moments a Cisjordània, inclosa Jerusalem Est. La situació en Palestina no té precedents: es bombardegen escoles, hospitals, camps de persones refugiades. S’han sobrepassat xifres històriques en assassinats a periodistes, personal sanitari i civils -especialment, #xiquet i #xiquet- en dotze mesos des de l’inici d’esta escalada de violència. El control sobre l’accés a l’aigua, als aliments o a medicaments, s’utilitza com a arma de guerra. Tal situació suposa un atac directe als drets i la vida de la població palestina, però també a les regles humanitàries internacionals.
La Cort Internacional de Justícia va ordenar a Israel que prenguera mesures sense demora per a evitar el genocidi. El Consell de Seguretat de l’ONU va demanar un alto-el-foc i la garantia de l’assistència humanitària. Res d’això ha sigut complit; de fet, tot el contrari: Israel ha nomenat persona senar grata al secretari de Nacions Unides, António Guterres; ha bombardejat sense treva la Franja de Gaza, els nivells de violència s’han multiplicat a Cisjordània i Jerusalem Est, a més, està bombardejant Síria i Iemen, i ha envaït el sud de Líban, on quasi 500 persones han sigut assassinades i més d’un milió s’han vist obligades a abandonar les seues llars. La situació a la regió és extremadament preocupant i no té precedents. l’Iran ha atacat Israel el que suposa un #greu perill atés que ambdues són potències nuclears. Les conseqüències per a milions de persones són incalculables com també ho són per a tota la humanitat que veu com els principis dels drets humans i del Dret Internacional Humanitari s’estan incomplint de manera impune i sistemàtica.
Responsabilitat de tercers Estats
La gravetat de la situació és tal que la responsabilitat concernix també a tercers Estats. El mes de març passat es va aprovar una PNL en el Congrés en la qual s’instava el Govern a una sèrie de mesures que contemplaven els nostres cinc punts essencials per a contribuir a la pau en la zona:
- Exigir a les parts un alto-el-foc permanent.
- Exigir a les parts del conflicte que permeten un accés humanitari suficient i sostingut, especialment a Gaza.
- Exigir a les parts el respecte del Dret Internacional Humanitari i dels drets humans.
- Posar fi al comerç d’armes entre l’Estat espanyol i Israel.
- Treballar per a una solució negociada al conflicte, incloent previndre per totes les vies una escalada de violència a Orient Pròxim, prioritzant la via diplomàtica.
Societats de tot el món reclamen la fi d’esta massacre que ja s’estén a altres països. La comunitat internacional, els Estats, no poden tornar el cap davant tal barbàrie. La responsabilitat és ineludible i exigix que es prenguen mesures fermes per a acabar amb l’enorme sofriment humà que s’està generant. Contribuir a la pau de hui alimentarà la pau del futur.
