Aquesta anàlisi precedeix a les converses informals sobre el clima que mantindran els i les dirigents mundials en l’Assemblea General de les Nacions Unides al llarg del dia de hui, un moment clau per a reprendre l’objectiu abans de la Cimera del Clima de l’ONU COP26 que se celebrarà a Glasgow al novembre. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar divendres passat noves dades que mostren que els països més desenvolupats només van aportar uns 80.000 milions de dòlars per a finançament climàtic en 2019.
Segons els compromisos i els plans actuals, Oxfam calcula que els governs de països rics seguiran sense aconseguir l’objectiu de 100.000 milions de dòlars i només arribaran a aportar entre 93.000 i 95.000 milions de dòlars anuals en 2025, cinc anys després que l’objectiu haguera d’haver-se complit. Això significa que els països vulnerables al canvi climàtic podrien deixar de percebre entre 68.000 i 75.000 milions de dòlars en total durant el període previst de sis anys.
Finançament climàtic
Es calcula que les temperatures càlides i fredes maten a cinc milions de persones cada any, la qual cosa suposa més del nou per cent de les morts humanes a tot el món, i s’espera que aquesta xifra augmente a mesura que les morts relacionades amb la calor augmenten a causa del canvi climàtic. El canvi climàtic podria desencadenar pèrdues econòmiques que dupliquen les de la pandèmia, però no s’està abordant amb la mateixa urgència. En 2020, la UE, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, Austràlia i el Japó van gastar més de 15 bilions de dòlars en paquets de recuperació fiscal relacionats amb la COVID-19, la qual cosa equival a complir 151 vegades l’objectiu de finançament climàtic. Al mateix temps, la despesa militar mundial total va augmentar un 2,6 per cent des de 2019 fins una mica menys de 2 bilions de dòlars, quasi 20 vegades més que l’objectiu de finançament climàtic.
Encara que alguns països com els Estats Units, Canadà i Alemanya han augmentat els seus compromisos en els últims mesos, els seus esforços no han sigut suficients. En la Cimera del G7 de juny, van reiterar la seua voluntat de reduir aqueixa bretxa, però França, Austràlia i Japó no van arribar a augmentar les seues contribucions per damunt dels nivells actuals. Diversos països, entre ells Itàlia, Espanya i els Països Baixos, no han actualitzat les seues aportacions per a finançament climàtic.
Compromisos financers
En Oxfam ens preocupa enormement la forma en la qual els països rics estan assignant actualment el finançament climàtic:
A pesar que el Secretari General de l’ONU, Oxfam i altres veus hem demanat que la meitat dels fons es destinen a adaptació enfront del canvi climàtic, d’acord amb les promeses existents dels països donants, calculem que només una quarta part (entre 26.000 i 27.000 milions de dòlars) del total del finançament climàtic en 2025 es destinarà a ajudar als països empobrits perquè augmenten la seua resiliència i s’adapten a l’empitjorament dels efectes del canvi climàtic.
En 2019, el 70 per cent del finançament climàtic públic es va concedir en forma de préstecs en lloc de subvencions. Això sembla que continuarà fins a 2025, la qual cosa provocarà que aquests països s’endeuten encara més.
Catàstrofes climàtiques
El finançament climàtic és un dels tres pilars fonamentals de l’Acord de París i és vital en les iniciatives mundials per a fer front a la crisi climàtica i els seus efectes. A escala mundial, 2020 va ser l’any més calorós des que existeixen registres, amb 98,4 milions de persones afectades per inundacions, huracans i altres catàstrofes relacionades amb el clima, i es van produir pèrdues econòmiques d’almenys 171.000 milions de dòlars.
Per als països pobres, la transició a l’energia neta i l’adaptació a l’efecte del canvi climàtic (alguns dels quals ja són irreversibles) no poden produir-se sense aquest suport. Molts ja es veuen obligats a dedicar grans quantitats dels seus fons públics en la lluita contra el canvi climàtic. Per exemple:
Les famílies pobres de les zones rurals de Bangladesh gasten quasi 2.000 milions de dòlars a l’any en la prevenció de catàstrofes relacionades amb el clima o en la reparació dels danys ocasionats, el doble que el Govern i unes 12 vegades més del que Bangladesh rep en finançament climàtic internacional multilateral. Una persona mitjana a Bangladesh produeix 24 vegades menys CO2 que una persona mitjana dels Estats Units.
A causa de l’augment de les temperatures, Madagascar està patint la seua pitjor sequera en 40 anys. Més d’un milió de persones de la regió del Gran Sud pateixen inseguretat alimentària. Madagascar és responsable del 0,01% de tot el diòxid de carboni generat entre 1933 i 2019.
Nafkote Dabi, experta en política climàtica global d’Oxfam International, ha declarat que: “la pandèmia ha demostrat que els països poden mobilitzar ràpidament bilions de dòlars per a respondre a una emergència: es tracta clarament una qüestió de voluntat política. Parlem amb claredat, estem en una emergència climàtica que està causant estralls a tot el món i requereix la mateixa determinació i urgència. Milions de persones, des del Senegal fins a Guatemala, ja han perdut les seues llars, els seus mitjans de vida i a sers estimats a causa de tempestes sobreaceleradas i sequeres cròniques, provocades per una crisi climàtica a la qual poc han contribuït. Les nacions riques han de complir el compromís que van adquirir fa dotze anys i aportar els diners que van prometre. Necessitem veure augments reals de finançament sense dilació”.
Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, s’espera que els costos anuals d’adaptació als països empobrits aconseguisquen entre 140.000 i 300.000 milions de dòlars a l’any en 2030, i entre 280.000 i 500.000 milions en 2050.
A poc més d’un mes de les converses sobre el clima de la COP26 a Glasgow, Oxfam fa una crida als països rics perquè augmenten urgentment els seus compromisos de finançament climàtic amb la finalitat de complir el seu objectiu. Almenys el 50 % del finançament climàtic ha de destinar-se a l’adaptació.
Notes
La metodologia i la fulla de dades d’Oxfam sobre el dèficit de finançament climàtic estan disponibles prèvia sol·licitud.
En 2009, els països rics van acordar aportar 100.000 milions de dòlars a l’any en finançament climàtic als països més pobres per a 2020. En el cim del clima de París de 2015 (COP21), aquest objectiu es va ampliar fins a 2025. En virtut de l’Acord de París de 2015, van acordar negociar una quantitat encara major que entraria en vigor a partir de 2025.
La Setmana del Clima de Nova York se celebra del 20 al 26 de setembre. El Secretari General de l’ONU, António Guterres, i el Primer Ministre del Regne Unit, Boris Johnson, convocaran una reunió a porta tancada de líders mundials en l’Assemblea General de l’ONU al llarg del dia de hui (dilluns).
Un estudi dirigit per la Universitat de Monash i publicat en The Lancet Planetary Health estima que poden atribuir-se més de cinc milions de morts addicionals a l’any a temperatures anormals de fred i calor. L’estudi va concloure que les morts relacionades amb les temperatures càlides van augmentar en totes les regions des de 2000 fins a 2019, la qual cosa indica que el calfament global a causa del canvi climàtic empitjorarà aquesta xifra de mortalitat en el futur.
Les economies de les nacions del G7 podrien patir una pèrdua mitjana del 8,5 % anual d’ací a 2050 (equivalent a 4,8 bilions de dòlars) si els i les líders no adopten mesures més ambicioses per a fer front al canvi climàtic, segons l’anàlisi d’Oxfam de les investigacions de la companyia suïssa Re Institute.
La Base de dades de l’informe Monitor Fiscal del FMI resumeix les principals mesures fiscals que els governs de determinades economies han anunciat o adoptat en resposta a la COVID-19.
| País | Despesa total en mesures fiscals relacionades amb la COVID-19 (milers de milions de USD) | Equival a complir l’objectiu de 100.000 milions de dòlars de finançament del clima X vegades |
| EU (total) | 5.527,40 | 55 |
| UE (gasto nacional) | 4.166,02 | 42 |
| UE (fondos centrales) | 1.361,38 | 14 |
| Australia | 273,89 | 3 |
| Canadá | 326,06 | 3 |
| Japón | 2.259,90 | 23 |
| Reino Unido | 892,95 | 9 |
| Estados Unidos | 5.838,30 | 58 |
| UE, Reino Unido, Estados Unidos, Canadá, Australia y Japón | 15.118,50 | 151 |
L’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI) va informar que la despesa militar total va augmentar a 1,98 bilions de dòlars en 2020 (quasi 2 bilions de dòlars), la qual cosa suposa un augment del 2,6 %des de 2019.
El Informe paral·lel de 2020 sobre finançament climàtic d’Oxfam estima que el 80 % (47.000 milions de dòlars) de tot el finançament climàtic pública notificada (2017-18) no es va proporcionar en forma de subvencions, sinó principalment com a préstecs i altres instruments no subvencionats. Al voltant de la meitat (24.000 milions de dòlars) eren en condicions comercials i s’oferien en condicions poc generoses que exigien majors devolucions als països pobres. Oxfam va calcular que el “equivalent subvencionat” (el valor real dels préstecs, una vegada deduïts les devolucions i els interessos) era menys de la meitat de la quantitat declarada.
Segons la NASA, 2020 va ser l’any més calorós del que es tenen registres, igualant de manera efectiva 2016, el rècord anterior.
A part de la pandèmia de COVID-19, l’any 2020 va estar caracteritzat per catàstrofes relacionades amb el clima. Aquestes van ser les principals responsables de 389 successos registrats que van provocar 15.080 morts, un total de 98,4 milions de persones afectades i pèrdues econòmiques d’almenys 171.300 milions de dòlars.
El IIED calcula que les famílies rurals de Bangladesh, moltes de les quals viuen en la pobresa, gasten una mitjana de quasi 2.000 milions de dòlars a l’any (79 dòlars anuals per llar) a fer front a l’efecte del canvi climàtic. La persona mitjana de Bangladesh produeix 0,66 tones de diòxid de carboni a l’any. Als Estats Units, la persona mitjana produeix 15,52 tones a l’any.
Segons el Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides, 1,14 milions de persones de la regió del Gran Sud de Madagascar necessiten ajuda urgent (fase 3 IPC o superior). El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va informar recentment que Madagascar ha experimentat un augment de l’aridesa i que el canvi climàtic induït per l’home és la principal causa de l’augment de la temperatura superficial d’Àfrica. Madagascar produeix poc més del 0,01% de les emissions mundials anuals de diòxid de carboni, segons Our World in Data.
El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) estima que els costos anuals d’adaptació als països empobrits aconseguiran entre 140.000 i 300.000 milions de dòlars en 2030 i entre 280.000 i 500.000 milions en 2050.
