Una nova anàlisi d’Oxfam Intermón sobre la base de les dades d’UBS revela que l’1% més ric posseïx més riquesa que el 95% de la població mundial en conjunt. L’informe es publica hui en el marc de les sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
La influència dels milmillonarios sobre l’economia s’ha disparat: més d’un terç de les 50 majors empreses del món tenen a un milmillonario com a director executiu o accionista principal. La capitalització borsària total d’estes empreses ascendix a 13,3 bilions de dòlars.
L’informe d’Oxfam Intermón Multilateralisme en una era d’oligarquia global advertix que els esforços globals per a respondre als majors desafiaments del planeta, com la crisi climàtica o els nivells persistents de pobresa i desigualtat, estan sent amenaçats per la concentració de poder en mans dels ultrarricos i les megaempresas. Esta híper concentració de poder i riquesa alimenta la desigualtat tant dins dels països com entre ells. De fet, malgrat representar el 79% de la població mundial, els països del Sud global només compten amb el 31% de la riquesa global.
“L’ombra de l’oligarquia mundial plana sobre l’Assemblea General de les Nacions Unides. Els ultrarricos i les megaempresas que ells controlen estan conformant les regles del joc al seu favor, a costa de la resta de la població. Les Nacions Unides estan perdent capacitat d’acció enfront del poder creixent dels milmillonarios”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón.
L’informe descriu com s’està produint una “intensificació del pes d’una oligarquia global”, en la qual els ultrarricos —sovint al capdavant d’empreses amb un enorme poder de mercat— influïxen en la presa de decisions polítiques i les regles del joc tan sols. Mentres ells s’enriquixen, es van frenant els avanços cap a un major progrés a nivell global.
L’1% més ric posseïx el 43% de tots els actius financers globals. Dos multinacionals són propietàries del 40% del mercat mundial de llavors. Les “tres grans” gestores de fons estatunidencs (BlackRock, State Street i Vanguard) gestionen 20 bilions de dòlars en actius, prop d’una quinta part de tots els actius d’inversió a tot el món.
“Encara que el mantra és que la rivalitat entre grans potències és el major factor que soscava el multilateralisme, la realitat és que la desigualtat extrema juga un paper clau. En els últims anys, els ultrarricos i les empreses amb major poder han utilitzat la seua enorme influència per a frenar els esforços per a resoldre els principals problemes del planeta, com la lluita contra l’evasió i l’elusió fiscal, assegurar que les vacunes contra la COVID-19 siguen accessibles per a totes les persones, o cancel·lar els deutes insostenibles dels països del Sud global”, explica Cortada.
Amb tres exemples de total actualitat, Oxfam Intermón vol mostrar com s’està portant a la pràctica este abús de poder minant els avanços multilaterals, i quins contrapesos s’estan impulsant per a fer-los front, tant des de la societat civil com des de països del Sud Global:
Les grans corporacions infringixen la cooperació en fiscalitat internacional. El marc inclusiu del Pla d’acció contra l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis del G20/OECD (BEPS, per les seues sigles en anglés) s’ha quedat curt, molt lluny d’aconseguir el seu potencial i d’aconseguir els impactes esperats. El nou estàndard per a la reassignació de drets tributaris a penes generarà recursos addicionals per als països de renda baixa, entorn al 0,026% del seu PIB. L’exclusió dels servicis financers del nou paquet de mesures de BEPS és sens dubte el resultat de les pressions dels països amb grans indústries bancàries i financeres. Per a generar un contrapés a estes negociacions, els països del Sud global, liderats pel grup africà, han aconseguit que s’òbriga pas la negociació d’una Convenció Marc en l’ONU sobre fiscalitat internacional. Este avanç històric, juntament amb el lideratge del Brasil en el G20, són un senyal d’esperança cap a la recuperació d’una major equitat en el disseny internacional i una tributació més justa dels ultrarricos i les grans corporacions.
Les grans empreses farmacèutiques es resistixen enfront dels intents per desmuntar els monopolis sobre les tecnologies de vacunes contra la COVID-19. El poder monopolístic de la producció de vacunes va ser molt rendible durant la pandèmia. Tan sols en 2021, els set majors fabricants van tindre uns beneficis nets d’aproximadament 50.000 milions de dòlars amb la venda de vacunes contra la COVID-19, la qual cosa es va traduir en quantiosos dividends per als seus rics accionistes i en l’aparició de nous milmillonarios. El director general de Pfizer, Albert Bourla, va qualificar la crida a compartir les tecnologies de vacunes COVID-19 com “un contrasentit total”. Així mateix, la falta de distribució equitativa de les vacunes va contribuir a un excés de fins a 1,3 milions de morts a tot el món. És prometedor veure que s’està considerant un nou tractat sobre pandèmies amb disposicions estrictes per a suspendre les patents i facilitar que es compartisquen els avanços tecnològics.
Els creditors privats agreugen la crisi de deute mundial. Els països de renda baixa destinen quasi el 40% dels seus pressupostos anuals al servici del deute, la qual cosa suposa un 60% més del que destinen de manera conjunta al gasto en educació, salut i protecció social. Més de la mitat del deute extern dels països de renda mitjana i baixa es deu a prestadors privats com a bancs o fons d’inversió lliure (hedge funds). Alguns d’estos creditors són “fons voltor”, que compren deute en contextos de sobreendeutament a baix preu, i exploten mecanismes legals per a rebre el pagament íntegrament, collint enormes beneficis a cost dels països.
“Només un multilateralisme basat en l’equitat i justícia pot revertir la intensificació del poder d’una oligarquia global. Alguns líders mundials estan demostrant ser conscients d’això i han incrementat els seus esforços contra la desigualtat. Però han de ser més i amb major força”, afirma Cortada.
“En definitiva, aconseguir un món i un orde internacional més justos —en el qual ultrarricos i grans empreses paguen la seua part justa, en el qual es prioritze la salut pública mundial i on tots els països puguen invertir en servicis públics— ens beneficia a totes les persones. Fa temps ja que molts líders mundials ho reclamen, especialment del Sud global”.
