Referents de diferents àrees de l’agroecologia de la Comunitat Valenciana es van reunir ahir, en les III Jornades Llaurant un Futur Sostenible, a la Universitat Jaume I de Castelló, per a reivindicar una altra forma més respectuosa i sostenible de produir i consumir aliments, com a alternativa per a esmorteir les crisis alimentàries que el sistema actual està gestant.
Si en alguna cosa han coincidit representants d’ONGD, persones productores i acadèmiques, és que l’agroecologia ja no sols és necessària com a alternativa sostenible a la producció industrialitzada intensiva, la qual té un fort impacte en el clima. Ara, a més, el model agroecològic és necessari, van advertir, per a esmorteir les conseqüències del canvi climàtic sobre l’alimentació de la població en la CV, i en el món, tant a nivell de salut com de proveïment.
La jornada va comprendre ponències, debats, tallers d’alimentació i agroecologia i una exposició. La trobada va ser el colofó de la tercera edició del projecte Llaurant un Futur Sostenible, desenvolupat per la Fundació Novessendes i l’ONGD Pankara Ecoglobal, i finançat per la Generalitat Valenciana. Una estratègia que busca impulsar un canvi de sistema alimentari, que vaja de l’industrialitzat, el qual inunda els supermercats, a un més just, sostenible i saludable per a les persones i el planeta: l’agroecologia. A més de les organitzadores, en les jornades van participar representants de l’ONG Cerai, Connecta Natura, Fundació Entretantos, Cuinatur. La fermentería de L’horta, El Telar Innovació social i Llavor d’Açi.
Una altra manera de produir és necessària
La concepció agroecològica proposa una manera de relacionar-se amb la naturalesa i les persones més respectuosa i sostenible. Però no depén només que les persones productores decidisquen canviar la seua manera de cultivar la terra o criar animals.
“El poder que tenen les persones consumidores per a triar què comprar, per quins productes apostar, és fonamental per a aconseguir un trànsit de sistema alimentari”, va suggerir en la seua ponència Karla Zambrano González, doctora en Dret i investigadora en Dret i Sostenibilitat. Zambrano, qui és ambaixadora pel clima de la UE, va advertir que canviar la manera de produir aliments, cap a una forma més sostenible, i de consumir-los, resulta “inexorable”.
El motiu d’esta urgència ja no es relaciona només amb reduir l’impacte de l’agricultura i ramaderia industrialitzada, intensiva, sobre el medi ambient. Es tracta de canviar la manera de produir i consumir per a afrontar, per a adaptar-se, “a probables crisis alimentàries globals que amenacen la seguretat alimentària de la població”, advertix Zambrano. L’agroecologia facilita esta adaptabilitat a les variables; alguna cosa que la producció industrialitzada no permet, al marge de ser la responsable de l’impacte mediambiental.
Tot apunta al fet que el canvi climàtic, el poder de les grans corporacions per a decidir què, com i on es produïx, i la destrucció dels recursos naturals, fa cada vegada més difícil que les poblacions, com la valenciana, puguen decidir sobre la seua alimentació. És a dir, sobre què menjar o com aconseguir eixos aliments per a danyar menys l’entorn i la salut de qui els ingerix. “Este poder es diu sobirania alimentària i en este sistema industrialitzat s’està perdent”, assegura l’experta.
Costos ocults de l’agricultura i ramaderia intensives
L’últim informe de la campanya Llaurant un Futur Sostenible indica dades molt clares en este sentit. “La manera de produir, comercialitzar i adquirir els aliments és el factor que més contribuïx a la degradació del nostre planeta”, explica el document. Eixa dinàmica intensiva, industrial, on es tracta d’esprémer el sòl pensant només en el lucre, genera entre el 26% i el 34% de les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle; és una de les principals causes de desforestació i del 33% de la degradació dels sòls i el 20% de la sobreexplotació dels aqüífers a nivell mundial.
A Espanya, en 2020, l’impacte ocult, els danys que no es veuen, de la forma industrial de produir aliments va ser de “138.294 milions d’euros”, segons l’informe del projecte. D’eixa quantitat, ni més ni menys que “el 76,7% estaven relacionats amb els problemes de salut”. De fet, a nivell mundial, apunten les seues autores, “es calcula que una de cada cinc morts està vinculada a l’alimentació, siga per dieta inadequada o per la ingesta de tòxics”.
Creixement de l’agroecologia en la Comunitat Valenciana
Encara que la quantitat de sòl destinada a producció agroecològica és baixa a la Comunitat Valenciana, aclarixen des del projecte Llaurant un Futur Sostenible, el sector ve mostrant un creixement en l’última dècada. Per exemple, el sòl destinat a la producció d’agricultura i ramaderia ecològica (una modalitat menys abarcativa que l’agroecologia però orientada també a tractar la terra de manera respectuosa), va créixer 130 per cent entre 2013 i 2023, segons la ponència de Pascual Broch Reverter, enginyer agrònom i president del Sindicat de regs de Vila-real i de la Federació de Comunitats de Regants de la Comunitat Valenciana (FECOREVA).
L’augment d’esta manera de produir demostra, en gran part, una major intenció de canvi de persones productores de la Comunitat Valenciana sobre la necessitat de relacionar-se d’una altra forma amb el sòl i d’oferir aliments més saludables. No obstant això, esta major consciència ha d’anar acompanyada de l’elecció del consum, del poder de la persona consumidora, a la qual es referia Zambrano. I també de millors infraestructures de comercialització per a esta mena de productes, que no tenen accés a les grans superfícies. Òbviament, perquè estes són part del sistema industrialitzat d’alimentació.
