Un any i quatre mesos després de l’inici del setge, les xifres oficials situen en més de 48.000 les persones assassinades; unes altres, com les que oferix la revista The Lancet parlen fins i tot de més de 70.000; esta publicació denuncia que l’esperança de vida va descendir 30 anys en els primers 12 mesos de setge. El 70% de Gaza està devastat i es calcula que es necessitaran dècades per a la seua reconstrucció.
Des que va entrar en vigor la pausa en les hostilitats a Gaza, la situació humanitària a Cisjordània s’ha deteriorat considerablement. L’annexió de facto de Cisjordània per part del Govern d’Israel avança ràpidament, un fet que viola el dret internacional i desafia la Cort Internacional de Justícia. La mitjana de persones assassinades setmanalment a Cisjordània s’ha triplicat des de l’alto-el-foc temporal a Gaza. Més de 40.000 persones s’han vist obligades a desplaçar-se forçosament dels camps de refugi de Jenín, Tulkarem, Nur Shams i El Far´a. Moltes comunitats han quedat assetjades o aïllades sense possibilitat d’accedir a servicis bàsics. La vida s’ha tornat insostenible.
Comerç d’armes i dificultats humanitàries
En la reunió amb el Ministre d’Exteriors, UE i Cooperació, José Manuel Albares, les ONG presents en Palestina han posat en valor les mesures preses pel Govern espanyol, encara que creuen que donada la gravetat de la situació són insuficients.
Entre altres qüestions, han conversat sobre el manteniment del comerç d’armes amb Israel. Segons informacions publicades recentment, Espanya manté el comerç d’armes amb Israel. Han exigit la seua fi immediata, la transparència en eixa mena de relacions -en coherència amb les declaracions de la relatora de Nacions Unides per a Palestina que ha demanat que Espanya pose fi als vols amb material militar a Israel-.
D’altra banda, han denunciat que, des de la pausa del setge a Gaza, s’han multiplicat les dificultats per a subministrar assistència humanitària en tot el territori Palestí ocupat. Les organitzacions presents en la zona denuncien bloquejos de carreteres, denegació de permisos i impediments al seu treball. S’estan produint amenaces al personal humanitari, es reporten casos d’intimidació i violència a mesura que les forces israelianes i els colons intensifiquen la pressió sobre les comunitats palestines. Denuncien també la criminalització del sector humanitari, present en les decisions del Govern dels Estats Units i també de manera creixent a Europa. Les traves burocràtiques al seu treball s’unixen a les que viuen en la zona cada dia; això posa en perill el seu treball actual i també el que haurà de realitzar-se en el futur, i compromet la protecció de la població refugiada de Palestina.
Cinc mesures que no poden esperar
Esta ha sigut la tercera reunió que el ministre ha mantingut amb les organitzacions des d’octubre de 2023. Les ONG han valorat molt positivament la disposició del ministre per a mantindre una interlocució constant i s’han posat a disposició per a continuar exigint de manera conjunta la pau duradora i el respecte pels drets humans.
D’altra banda, les organitzacions han insistit que els 5 punts aprovats en una PNL en el Congrés, al març de 2024, continuen plenament vigents. Espanya ha de promoure de manera immediata un alto-el-foc permanent i sostingut, garantir l’accés humanitari, el respecte als drets humans i el Dret Internacional Humanitari. Li han exigit que garantisca una fi real del comerç d’armes amb Israel i el foment d’una solució negociada.
Albares ha presentat les conclusions i la posició europea en la reunió del Consell d’ahir del Consell d’Associació UE – Israel. A més, ha insistit en la importància de garantir el respecte al Dret Internacional i del multilateralisme. Ha reiterat el seu reconeixement del treball de les ONGD locals i internacionals i d’UNRWA.
