“S’estan cometent a Sudan crims de guerra generalitzats mentre el conflicte entre les Forces de Suport Ràpid (RSF) i les Forces Armades de Sudan (SAF) arrasa el país”, afirma Amnistia Internacional en un nou informe.
L’informe ‘Death Came To Our Home’: War Crimes and Civilian Suffering In Sudan documenta un nombre enorme de morts de civils tant en atacs deliberats com en atacs indiscriminats de les parts enfrontades. Així mateix, detalla actes de violència sexual contra dones i xiquetes, atacs selectius contra béns de caràcter civil com a hospitals i esglésies, i saquejos generalitzats.
Algunes de les violacions de drets humans documentades —com a atacs contra la població civil i contra infraestructura humanitària, violacions i altres actes de violència sexual, i saquejos— constitueixen crims de guerra. L’informe està centrat principalment en Khartum i Darfur Occidental.
“Civils de tot Sudan pateixen un horror inimaginable cada dia que passa mentre les Forces de Suport Ràpid i les Forces Armades de Sudan competeixen temeràriament pel control del territori”, va declarar Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional.
“Maten a persones a l’interior de les seues cases o mentre busquen desesperadament menjar, aigua i medicaments; atrapades en el foc creuat mentre fugen o tirotejades deliberadament en atacs selectius. Membres de les parts enfrontades han violat i sotmés a altres formes de violència sexual a desenes de dones i xiquetes, algunes de tan sols 12 anys. No hi ha llocs segurs. L’espiral de violència a la regió de Darfur, on les RSF i milícies aliades causen morts i destrucció incalculables, recorda la campanya de terra arrasada de decennis anteriors en la qual a vegades van participar els mateixos actors. Les RSF i les SAF, així com els seus grups armats afins, han de deixar d’atacar a la població civil i garantir el pas segur dels qui busquen seguretat. Han d’adoptar-se mesures urgents per a garantir justícia i reparació a víctimes i supervivents.”
Des del 15 d’abril de 2023, es disputen el control de Sudan les SAF (dirigides pel general Abdel Fattah al Burhan, cap del Consell Sobirà de Sudan) i les RSF, de caràcter paramilitar (dirigides pel general Mohamed Hamdan Dagalo, conegut com Hemedti).
Donades l’escala dels combats i l’organització de totes dues parts, segons els Convenis de Ginebra, es tracta d’un conflicte armat no internacional. Com a tal, els combats entre les parts es regeixen pel dret internacional humanitari, que tracta de protegir la població civil i a altres parts no combatents en el conflicte armat, i el dret internacional dels drets humans, que continua sent aplicable. Unes certes violacions greus d’aquestes normes constitueixen crims de guerra dels quals soldades i comandaments individuals poden ser considerats penalment responsables.
Mort de civils en foc creuat
Homes, dones, xiquets i xiquetes han quedat atrapats en el foc creuat mentre totes dues parts, que usen sovint armes explosives amb efectes en àmplies superfícies, llancen atacs freqüents en barris civils densament poblats.
Els combats van començar en el barri de Kalakla, en el sud de Khartum, el 20 d’abril. Kodi Abbas, mestre de 55 anys, va dir a Amnistia Internacional que 2 dels seus fills homes —Hassan, de 6 anys, i Ibrahim, de 8— i el seu nebot Koko, de 7 anys, van morir quan tractaven d’escapar dels trets.
Va dir: “La meua esposa i els meus fills van fugir de casa quan van esclatar els enfrontaments en el nostre barri […] però els meus dos fills menors […] eren xicotets i no van poder córrer prou ràpid […] No sé qui els va disparar. Els ha matats la guerra.”
Amnistia Internacional no ha pogut confirmar quina part va fer els trets que van matar als tres xiquets.
Ala Fawzi al Mardi, metgessa de 26 anys, va morir a la seua casa del barri de Hay al Manara, en Omdurman, el 15 d’abril, el dia que van esclatar els enfrontaments.
“Aqueixa única bala va destruir la nostra família en uns segons […].” Fawzi al Mardi, la filla del qual Ala va resultar morta a la seua casa de Omdurman
Fawzi al Mardi, el seu pare, va dir a Amnistia Internacional que la seua esposa també va resultar ferida de gravetat. Va dir: “Aqueix matí despertem en l’infern. Pertot arreu se sentia el so incessant de trets i bombardejos […] Em preocupava la meua filla Ala, que havia eixit a treballar a l’hospital.
“Uns minuts després que arribara a casa, va entrar per la finestra de la sala una bala que va aconseguir a la meua esposa en la cara, travessant-li el costat dret i el coll, i després va impactar a Ala en el pit, la qual cosa la va matar a l’instant. Aqueixa única bala va destruir la nostra família en uns segons […] Quan [Ala] va arribar a casa, on havia d’estar fora de perill, va vindre la mort a la nostra casa.”
Moltes persones civils van dir a Amnistia Internacional que havien resultat ferides i que els seus familiars havien mort en els llocs on havien buscat seguretat. El 6 de juny, una sèrie d’atacs reiterats amb projectils llançats des de terra a Darfur Occidental van causar la mort i ferides a desenes de civils en la residència femenina de la Universitat de Geneina i en els seus voltants, on s’havien refugiat moltes persones fugint dels combats en els seus barris.
Atacs deliberats a civils
S’han llançat atacs selectius que han causat deliberadament la mort i lesions a civils. Supervivents i testimonis han identificat, en general, a membres de les RSF com els perpetradors.
El 13 de maig, membres de les RSF van irrompre en el complex de l’església copta de Mar Gris (San Jorge), en la zona de Bari de Khartum. Segons testimonis, van disparar contra cinc membres del clergat i van robar diners i una creu d’or.
El 14 de maig, el doctor Adam Zakaria Ishaq, metge i defensor dels drets humans de 38 anys, va morir juntament amb 13 pacients en el Markaz Inqadh al Tibbi (Centre de Rescat Mèdic), centre mèdic del barri de Jamarik de Geneina. Dos col·legues seus van dir a Amnistia Internacional que membres de la milícia àrab havien disparat a les 14 víctimes.
Un d’ells va dir: “El doctor Adam […] atenia persones malaltes en un xicotet consultori quan el van matar perquè l’hospital principal de Geneina va ser destruït per la mateixa milícia armada i les RSF a la fi d’abril. Li van disparar en el pit. Va deixar una esposa i dos fills de quatre i sis anys, respectivament.
Atacs per motius ètnics a Darfur Occidental
En augmentar les tensions a Darfur Occidental, moltes persones d’ètnia masalit van fugir a l’est de Txad. Algunes persones que havien fugit de Geneina van dir a Amnistia Internacional que la localitat havia sigut atacada per milícies àrabs fortament armades amb el suport de combatents de les RSF.
El 28 de maig, desenes de civils van morir en Misterel, localitat al sud-oest de Geneina, on van esclatar enfrontaments entre les RSF i les seues milícies aliades, i grups armats masalit. Els seus residents van dir a Amnistia Internacional que havien enterrat a 58 civils que van morir aqueix dia.
En un cas, van morir a tirs a la seua casa cinc germans, un dels quals —Al Haj Mohamed Abu Bakr— era l’espòs de Zeinab Ibrahim Abdelkarim. Aquesta, de 27 anys i mare de dos fills, va dir: “Sis membres de les RSF van irrompre a la nostra casa a les 8 del matí i van anar a l’habitació on estaven el meu espòs i els seus 4 germans i els van matar a tirs a tots […] Les RSF van vindre després a l’habitació on estava jo amb els meus fills i altres 12 dones i xiquets i xiquetes […] Ens van pegar amb pals i fuets i van dir: ‘On estan les pistoles?’ i després ens van robar els telèfons.”
El dret internacional humanitari prohibeix els atacs deliberats contra la població civil, així com els atacs que no distingisquen entre civils i combatents, i entre béns de caràcter civil i objectius militars.
Violència sexual
Membres de les parts enfrontades han sotmés a violència sexual, inclosa la violació, a desenes de dones i xiquetes, algunes de tan sols 12 anys. Algunes van estar retingudes durant dies en condicions d’esclavitud sexual.
En la majoria dels casos documentats per Amnistia Internacional, les supervivents van dir que els perpetradors eren membres de les RSF o de milícies àrabs aliades. Les violacions, l’esclavitud sexual i altres formes de violència sexual comeses en el context d’un conflicte armat són crims de guerra.
“Em vaig anar de casa perquè hi havia trets pertot arreu […]. i aquests criminals em van violar. Ara tinc por d’estar embarassada […].” No puc suportar-ho. Dona de 25 anys Geneina
Una dona de 25 anys de Geneina va dir a Amnistia Internacional que 3 homes àrabs armats vestits de civil l’havien obligada a entrar en l’edifici del Registre Civil del barri d’Al Jamarik el 22 de juny, on la van violar.
En un altre cas, membres de les RSF van segrestar un grup de 24 dones i xiquetes a les quals van portar a un hotel on les van retindre diversos dies en condicions que constitueixen esclavitud sexual. Moltes supervivents no han tingut accés a ajuda mèdica i psicològica.
Moltes instal·lacions sanitàries i humanitàries han resultat destruïdes o danyades en tot el país, privant a la població civil d’aliments i medicines, i exacerbant una situació ja desesperada. En la majoria dels casos documentats de saqueig van intervindre membres de les RSF. Els atacs deliberats contra persones o béns d’ajuda humanitària, o contra centres sanitaris o unitats mèdiques, constitueixen crims de guerra.
Recomanacions
Amnistia Internacional insta el Consell de Seguretat de l’ONU al fet que amplie sense demora l’embargament d’armes vigent actualment a Darfur a tot Sudan i garantisca el seu compliment.
“La comunitat internacional hauria d’augmentar de manera significativa l’ajuda humanitària per a Sudan, i els països veïns han de garantir que les seues fronteres estan obertes a la població civil que busca seguretat”, va concloure Agnès Callamard.
“La comunitat internacional hauria d’augmentar de manera significativa l’ajuda humanitària per a Sudan”. Agnès Callamard
“La comunitat internacional deu així mateix ampliar immediatament l’embargament d’armes vigent a tot Sudan i garantir el seu compliment. Els països que tinguen una influència significativa en les parts en conflicte han d’usar aquesta per a posar fi a les violacions de drets. El Consell de Drets Humans ha d’escoltar les crides de l’Autoritat Intergovernamental per al Desenvolupament i establir un mecanisme independent d’investigació i rendició de comptes per a vigilar, recaptar i preservar les proves de violacions de drets humans a Sudan.”
Metodologia
Amnistia Internacional va entrevistar 181 persones per a l’informe, principalment a la regió oriental de Txad, al juny de 2023, i a distància via anomenades segures. L’organització va analitzar així mateix un gran volum de material audiovisual sobre possibles violacions de drets i va estudiar imatges de satèl·lit per a corroborar altres incidents.
El 21 de juny de 2023, Amnistia Internacional va escriure a les SAF i a les RSF per a comunicar-los les seues conclusions i demanar informació sobre denúncies concretes documentades en l’informe.
Les SAF i les RSF van respondre el 12 i el 14 de juliol, respectivament, afirmant que respectaven el dret internacional i acusant l’altra part de violacions de drets. Les SAF van dir que havien establit una cèl·lula per a garantir que les decisions sobre objectius reduïen els danys a la població civil, mentre que les RSF van negar les acusacions de violència sexual i van afirmar que havien creat comités per a investigar totes les denúncies de conducta indeguda. Les RSF van negar també la seua participació en “l’ocorregut” a Darfur Occidental, inclòs Misterei, i van dir que “la majoria” de les milícies àrabs estaven relacionades amb les SAF. Testimoniatges coherents de testimonis i altres proves van identificar a membres de les RSF en violacions greus comeses a Darfur Occidental, a vegades juntament amb milícies àrabs.
